Diferència entre les revisions de "Amalia Fenollosa"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
'''Amalia Fenollosa Peris''', de nom complet Amalia Juana María, ([[1825]]-[[1869]]), va ser una poeta i escritora espanyola del [[sigle XIX]], que ha segut adscrita al [[Romanticisme]].
+
'''Amalia Fenollosa Peris''', de nom complet Amalia Juana María, ([[Castelló de la Plana]], [[8 de febrer]] de [[1825]] - [[Barcelona]], [[1869]]), fon una poeta i escritora [[Valencians|valenciana]] del [[sigle XIX]], que ha segut adscrita al [[Romanticisme]].
  
Naixcuda en [[Castelló de la Plana]] el [[8 de febrer]] de 1825. Va quedar òrfena de pare als 13 anys. En l'any [[1841]] Va ser nomenada sòcia corresponsal de l'Acadèmia Lliterària de [[Santiago de Compostela]] i en [[1842]] va ser sòcia de mèrit del Liceu de Valladolit i a l'any següent del Liceu de Valéncia. En l'any [[1846]] va ser nomenada membre corresponsal de la Societat Filomática de [[Barcelona]]. Va estar casada en el periodiste Juan Mañé i Flaquer. Va fallir molt jove en Barcelona, en l'any 1869.
+
== Biografia ==
 +
 
 +
Naixcuda en [[Castelló de la Plana]] el [[8 de febrer]] de 1825. Va quedar òrfena de pare als 13 anys. En l'any [[1841]] Fon nomenada sòcia corresponsal de l'Acadèmia Lliterària de [[Santiago de Compostela]] i en l'any [[1842]] fon sòcia de mèrit del Liceu de [[Valladolit]] i a l'any següent del Liceu de [[Valéncia]]. En l'any [[1846]] fon nomenada membre corresponsal de la Societat Filomàtica de [[Barcelona]]. Estigué casada en el periodiste Juan Mañé i Flaquer. Va fallir molt jove en Barcelona, en l'any 1869, a l'edat de 44 anys.
  
 
== Obra ==
 
== Obra ==
 +
 
Va publicar vàries noveles i numerosos artículs lliteraris en publicacions periòdiques com:
 
Va publicar vàries noveles i numerosos artículs lliteraris en publicacions periòdiques com:
 +
 
* Revista Vascongada (Bilbao, 1843)  
 
* Revista Vascongada (Bilbao, 1843)  
 
* L'Eco Lliterari (Valéncia, 1844)
 
* L'Eco Lliterari (Valéncia, 1844)
 
* La Lira Espanyola (Càdis, 1847)
 
* La Lira Espanyola (Càdis, 1847)
* El premi de la virtut, en la revista El Geni, dirigida pel seu amic Víctor Balaguer, en dotze capítuls durant el més d'abril de 1845.
+
* El premi de la virtut, en la revista ''El Genio'', dirigida pel seu amic Víctor Balaguer, en dotze capítuls durant el més d'abril de 1845.
* Malvina de Serhati, que va ser publicada en La Lira Espanyola. Semanari de Música, Lliteratura i Teatres, entre octubre i decembre de 1846. Varen ser escrites per encàrrec.  
+
* Malvina de Serhati, que fon publicada en ''La Lira Española'', semanari de Música, Lliteratura i Teatres, entre octubre i decembre de 1846. Varen ser escrites per encàrrec.  
  
 
El seu enfocament és moralisant i el va recrear en un passat migeval. El Premi és eixemple dels relats romàntics: llocs exòtics, melodrama, ambients nocturns i perillosos, amors impossibles... Els protagonistes deuen superar una série d'obstàculs constants.  
 
El seu enfocament és moralisant i el va recrear en un passat migeval. El Premi és eixemple dels relats romàntics: llocs exòtics, melodrama, ambients nocturns i perillosos, amors impossibles... Els protagonistes deuen superar una série d'obstàculs constants.  
Llínea 15: Llínea 19:
 
La narradora intervé constantment en monòlecs en els que interpela al llector. El seu llenguage és elevat, fòra de lo quotidià. Per la seua banda, Malvina és una història truculenta i folletinesca. També intervé la narradora en valoracions sicològiques dels personages.
 
La narradora intervé constantment en monòlecs en els que interpela al llector. El seu llenguage és elevat, fòra de lo quotidià. Per la seua banda, Malvina és una història truculenta i folletinesca. També intervé la narradora en valoracions sicològiques dels personages.
  
Va mantindre correspondència en Vicenta García Miranda i Manuela Cambronero. En elles pertany a la Germandat lírica, ret de respal mutu d'escritores isabelines la mentor de les quals era Carolina Coronat.
+
Va mantindre correspondència en Vicenta García Miranda i Manuela Cambronero. En elles pertany a la Germandat lírica, ret de respal mutu d'escritores isabelines, la mentor de les quals era Carolina Coronat.
  
Va publicar en El Pensil del Bell Sexe, suplement especial de El Geni, dirigit pel seu amic Víctor Balaguer, junt a Coronat, Cambronero, Josefa Massanés, Ángela Grassi o Gertrudis Gómez de Avellaneda.
+
Va publicar en El Pensil del Bell Sexe, suplement especial de El Geni, dirigit pel seu amic Víctor Balaguer, junt a Coronado, Cambronero, Josefa Massanés, Ángela Grassi o Gertrudis Gómez de Avellaneda.
  
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]

Revisió de 18:52 22 gin 2022

Amalia Fenollosa Peris, de nom complet Amalia Juana María, (Castelló de la Plana, 8 de febrer de 1825 - Barcelona, 1869), fon una poeta i escritora valenciana del sigle XIX, que ha segut adscrita al Romanticisme.

Biografia

Naixcuda en Castelló de la Plana el 8 de febrer de 1825. Va quedar òrfena de pare als 13 anys. En l'any 1841 Fon nomenada sòcia corresponsal de l'Acadèmia Lliterària de Santiago de Compostela i en l'any 1842 fon sòcia de mèrit del Liceu de Valladolit i a l'any següent del Liceu de Valéncia. En l'any 1846 fon nomenada membre corresponsal de la Societat Filomàtica de Barcelona. Estigué casada en el periodiste Juan Mañé i Flaquer. Va fallir molt jove en Barcelona, en l'any 1869, a l'edat de 44 anys.

Obra

Va publicar vàries noveles i numerosos artículs lliteraris en publicacions periòdiques com:

  • Revista Vascongada (Bilbao, 1843)
  • L'Eco Lliterari (Valéncia, 1844)
  • La Lira Espanyola (Càdis, 1847)
  • El premi de la virtut, en la revista El Genio, dirigida pel seu amic Víctor Balaguer, en dotze capítuls durant el més d'abril de 1845.
  • Malvina de Serhati, que fon publicada en La Lira Española, semanari de Música, Lliteratura i Teatres, entre octubre i decembre de 1846. Varen ser escrites per encàrrec.

El seu enfocament és moralisant i el va recrear en un passat migeval. El Premi és eixemple dels relats romàntics: llocs exòtics, melodrama, ambients nocturns i perillosos, amors impossibles... Els protagonistes deuen superar una série d'obstàculs constants.

La narradora intervé constantment en monòlecs en els que interpela al llector. El seu llenguage és elevat, fòra de lo quotidià. Per la seua banda, Malvina és una història truculenta i folletinesca. També intervé la narradora en valoracions sicològiques dels personages.

Va mantindre correspondència en Vicenta García Miranda i Manuela Cambronero. En elles pertany a la Germandat lírica, ret de respal mutu d'escritores isabelines, la mentor de les quals era Carolina Coronat.

Va publicar en El Pensil del Bell Sexe, suplement especial de El Geni, dirigit pel seu amic Víctor Balaguer, junt a Coronado, Cambronero, Josefa Massanés, Ángela Grassi o Gertrudis Gómez de Avellaneda.