Diferència entre les revisions de "Longyearbyen"
m (Text reemplaça - 'cuatre' a 'quatre') |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:08 Longyearbyen prn.JPG|thumb|right|300px|Longyearbyen]] | [[Image:08 Longyearbyen prn.JPG|thumb|right|300px|Longyearbyen]] | ||
| − | '''Longyearbyen''' és la [[capital]] de [[Svalbard]], [[Noruega]], sent el seu centre econòmic i administratiu. La seua costa dona a l'[[Oceà Glacial Àrtic]] i la ciutat està situada en la vall de [[Longyeardalen]]. La seua població és de 1.700 persones per lo qual és la ciutat de mil habitants més septentrional del món. | + | '''Longyearbyen''' és la [[capital]] de [[Svalbard]], [[Noruega]], sent el seu centre econòmic i administratiu. La seua costa dona a l'[[Oceà Glacial Àrtic]] i la ciutat està situada en la vall de [[Longyeardalen]]. La seua població és de 1.700 persones per lo qual és la ciutat de més de mil habitants més septentrional del [[món]]. |
==Història== | ==Història== | ||
[[File:NO 2100 Longyearbyen.svg|thumb|left|100px|Localisació de Longyearbyen en [[Svalbard]]. ]] | [[File:NO 2100 Longyearbyen.svg|thumb|left|100px|Localisació de Longyearbyen en [[Svalbard]]. ]] | ||
| − | En [[1895]] se mamprengueren a fer viages turistics a una península del nordest de Longyearbyen dita [[Hotellneset]]. Per a acomodar als turistes es construí un hotel que tancà ses portes en [[1897]]. Dos famílies se quedaren a viure i s'instalà una oficina de correus. En [[1901]] s'inicià la mineria en la zona. John Munroe Longyear creà les mines junt en el seu soci per lo qual vingueren obrers de [[Noruega]] i se fundà la ciutat baix | + | En l'any [[1895]] se mamprengueren a fer viages turistics a una península del nordest de Longyearbyen dita [[Hotellneset]]. Per a acomodar als turistes es construí un hotel que tancà ses portes en l'any [[1897]]. Dos famílies se quedaren a viure i s'instalà una oficina de correus. En l'any [[1901]] s'inicià la mineria en la zona. John Munroe Longyear creà les mines junt en el seu soci per lo qual vingueren obrers de [[Noruega]] i se fundà la ciutat baix el nom de Longyear City. En la ciutat se crearen les estructures necesàries per al seu funcionament com el port i l'iglésia i l'hospital. |
| − | Durant la [[Segona Guerra Mundial]] la ciutat fon evacuada sent ocupada pels alemans. Ells la bombardejaren salvant-se soles quatre edificis. Despuix de la guerra la ciutat es reconstruí i es continuà extraent carbó. La ciutat s'anà omplint d'infraestructures com el colege, l'universitat, | + | Durant la [[Segona Guerra Mundial]] la ciutat fon evacuada sent ocupada pels alemans. Ells la bombardejaren salvant-se soles quatre edificis. Despuix de la guerra la ciutat es reconstruí i es continuà extraent carbó. La ciutat s'anà omplint d'infraestructures com el colege, l'universitat, [[gimnasi]]... En l'any [[2008]] se construí la Bóbeda Blobal de Llavors de [[Svalbard]]. |
[[Categoria:Noruega]] | [[Categoria:Noruega]] | ||
Última revisió del 13:05 2 gin 2022
Longyearbyen és la capital de Svalbard, Noruega, sent el seu centre econòmic i administratiu. La seua costa dona a l'Oceà Glacial Àrtic i la ciutat està situada en la vall de Longyeardalen. La seua població és de 1.700 persones per lo qual és la ciutat de més de mil habitants més septentrional del món.
Història[editar | editar còdic]
En l'any 1895 se mamprengueren a fer viages turistics a una península del nordest de Longyearbyen dita Hotellneset. Per a acomodar als turistes es construí un hotel que tancà ses portes en l'any 1897. Dos famílies se quedaren a viure i s'instalà una oficina de correus. En l'any 1901 s'inicià la mineria en la zona. John Munroe Longyear creà les mines junt en el seu soci per lo qual vingueren obrers de Noruega i se fundà la ciutat baix el nom de Longyear City. En la ciutat se crearen les estructures necesàries per al seu funcionament com el port i l'iglésia i l'hospital.
Durant la Segona Guerra Mundial la ciutat fon evacuada sent ocupada pels alemans. Ells la bombardejaren salvant-se soles quatre edificis. Despuix de la guerra la ciutat es reconstruí i es continuà extraent carbó. La ciutat s'anà omplint d'infraestructures com el colege, l'universitat, gimnasi... En l'any 2008 se construí la Bóbeda Blobal de Llavors de Svalbard.