De iure

De iure, o més rarament de jure, en una locució llatina, pronunciada [de-yúre], que significa lliteralment «de dret» , açò és, en reconeiximent jurídic, llegalment. S'opon a de facto , que significa «de fet». Esta locució està plenament incorporada a la llengua espanyola i per tant ha d'escriure's en lletra redona, no en cursiva.

Una situació de iure és aquella que està reconeguda per la llegalitat vigent o per l'autoritat competent en virtut d'algun acort o acte formal. La situació de iure no té per que correspondre's en la situació real i és en eixos casos en que s'opon la situació de iure a la de facto. Per eixemple, una persona pot tindre un càrrec de iure, és dir per nomenament oficial i no eixercir-ho en la pràctica per qualsevol motiu. Un país pot ser independent de iure en reconeiximent de Nacions Unides i del restant de països, pero en la pràctica és un estat satèlit, és dir, la seua independència pot ser fictícia i els seus mecanismes de poder estan dominats completament per un atre país. Un govern de iure està investit en totes les garanties jurídiques, pero pot ser incapaç d'eixercir els seus poders llegítims perqué un govern de facto se'ls ha usurpat.