Diferència entre les revisions de "Lope de Vega"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Lope de Vega Carpio''' (Madrit, 25 de novembre de 1562 - Madrit, 27 d'agost de 1635) fon un dels poetes i dramaturcs més importants del…») |
|||
Llínea 4: | Llínea 4: | ||
Se li atribuïxen uns 3.000 sonets, tres noveles, quatre noveles curtes, nou epopeyes, tres poemes didàctics i varis centenars de comèdies (1.800 segons [[Juan Pérez de Montalbán]]). Amic de [[Francisco de Quevedo]] i de [[Juan Ruiz de Alarcón]], enemistat en [[Luis de Góngora]] i en llarga rivalitat en Cervantes, la seua vida va ser tan extrema com la seua obra. Fon pare de la també dramaturga sor Marcela de San Félix. | Se li atribuïxen uns 3.000 sonets, tres noveles, quatre noveles curtes, nou epopeyes, tres poemes didàctics i varis centenars de comèdies (1.800 segons [[Juan Pérez de Montalbán]]). Amic de [[Francisco de Quevedo]] i de [[Juan Ruiz de Alarcón]], enemistat en [[Luis de Góngora]] i en llarga rivalitat en Cervantes, la seua vida va ser tan extrema com la seua obra. Fon pare de la també dramaturga sor Marcela de San Félix. | ||
+ | |||
+ | == Enllaços externs == | ||
+ | |||
+ | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Lope_de_Vega Lope de Vega en Wikipedia] |
Revisió de 18:07 25 oct 2021
Lope de Vega Carpio (Madrit, 25 de novembre de 1562 - Madrit, 27 d'agost de 1635) fon un dels poetes i dramaturcs més importants del Sigle d'Or espanyol i, per l'extensió de la seua obra, un dels autors més prolífics de la lliteratura universal.
El nomenat "Fénix dels ingenis" i "Mònstruo de Naturalea" (per Miguel de Cervantes) va renovar les fòrmules del teatre espanyol en un moment en el que el teatre començava a ser un fenomen cultural de masses. Màxim exponent, junt a Tirso de Molina i Calderón de la Barca, del teatre barroc espanyol, les seues obres seguixen representant-se en l'actualitat i constituïxen una de les cotes més altes alcançades en la lliteratura i les arts espanyoles. Fon també un dels grans lírics de la llengua castellana i autor de vàries noveles i obres narratives llargues en prosa i en vers.
Se li atribuïxen uns 3.000 sonets, tres noveles, quatre noveles curtes, nou epopeyes, tres poemes didàctics i varis centenars de comèdies (1.800 segons Juan Pérez de Montalbán). Amic de Francisco de Quevedo i de Juan Ruiz de Alarcón, enemistat en Luis de Góngora i en llarga rivalitat en Cervantes, la seua vida va ser tan extrema com la seua obra. Fon pare de la també dramaturga sor Marcela de San Félix.