Canvis

No hi ha canvi en el tamany ,  11:39 16 jul 2021
sense resum d'edició
Llínea 24: Llínea 24:  
|mapa=[[File:Irish speakers in 2011.png|thumb|center|300px|<center>Extensió i percentage de parla d''''irlandés'''.</center>]]
 
|mapa=[[File:Irish speakers in 2011.png|thumb|center|300px|<center>Extensió i percentage de parla d''''irlandés'''.</center>]]
 
}}
 
}}
L''''irlandés''' o gaèlic irlandés modern (''gaeilge'' en irlandés) és un [[Llengües goidèliques|idioma goidèlic]] de la família de [[Llengües indoeuropees]] originari d'[[Irlanda]] i parlat històricament pels irlandesos. S'estima que el número de persones en l'illa que el parlen com a [[llengua nativa]] ronda entre 20.000 i 80.000, predominantment en les regions rurals occidentals. L'irlandés era la llengua principal d'Irlanda ans de que els anglesos la conquistaren durant l'[[Edat Mija]]. Des de [[1922]] en l'independència de la [[República d'Irlanda]] (dita originalment ''Estat Lliure Irlandés''), ha segut l'idioma oficial junt a l'anglés. En l'any [[1998]] en l'Acort de Divendres Sant, fon reconegut oficialment com a llengua de minoria en [[Irlanda del Nort]], un país constituent del [[Regne Unit]]. El [[13 de juny]] de [[2005]] s'aprovà i s'inclou com a idioma de treball en l'[[Unió Europea]] entrant en vigor el 1 de giner de [[2007]]. El [[22 de giner]] de [[2007]], el ministre Noel Treacy, el va gastar per primera volta en una reunió del''Consell de Ministres de l'[[Unió Europea]] ''.
+
L''''irlandés''' o gaèlic irlandés modern (''gaeilge'' en irlandés) és un [[Llengües goidèliques|idioma goidèlic]] de la família de [[Llengües indoeuropees]] originari d'[[Irlanda]] i parlat històricament pels irlandesos. S'estima que el número de persones en l'illa que el parlen com a [[llengua nativa]] ronda entre 20.000 i 80.000, predominantment en les regions rurals occidentals. L'irlandés era la llengua principal d'Irlanda ans de que els anglesos la conquistaren durant l'[[Edat Mija]]. Des de [[1922]] en l'independència de la [[República d'Irlanda]] (dita originalment ''Estat Lliure Irlandés''), ha segut l'idioma oficial junt a l'anglés. En l'any [[1998]] en l'Acort de Divendres Sant, fon reconegut oficialment com a llengua de minoria en [[Irlanda del Nort]], un país constituent del [[Regne Unit]]. El [[13 de juny]] de [[2005]] s'aprovà i s'inclou com a idioma de treball en l'[[Unió Europea]] entrant en vigor el 1 de giner de [[2007]]. El [[22 de giner]] de [[2007]], el ministre Noel Treacy, el va gastar per primera volta en una reunió del ''Consell de Ministres de l'[[Unió Europea]]''.
    
El departament de Gaeltacht d'Assunts rurals i comunitaris d'[[Irlanda]] estimà en l'any [[2003]] que al voltant de 1.500.000 persones asseguraven tindre coneiximent de l'idioma. En l'any [[2007]], dels 4,3 millons d'habitants que posseïa l'illa, el 40,8% de la població era capaç de parlar-ho.
 
El departament de Gaeltacht d'Assunts rurals i comunitaris d'[[Irlanda]] estimà en l'any [[2003]] que al voltant de 1.500.000 persones asseguraven tindre coneiximent de l'idioma. En l'any [[2007]], dels 4,3 millons d'habitants que posseïa l'illa, el 40,8% de la població era capaç de parlar-ho.