Diferència entre les revisions de "Poll (insecte)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
(Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús ')
Llínea 5: Llínea 5:
 
Un '''poll''' (del [[llatí]] ''pedŭcŭlu'', mat. sign.), en [[castellà]] ''piojo'', és un [[insecte]] paràsit hemípter de la família dels pedicúlits, del gènero Pediculus; principalment hi han dos espècies, el Pediculus capitis, que es cria entre els cabells de les persones, i el Pediculus corporis, que es cria damunt del cos de les persones; són molt molests per les seues picades i per ser molt difícils de llevar; ponen ous que es denominen llémenes.
 
Un '''poll''' (del [[llatí]] ''pedŭcŭlu'', mat. sign.), en [[castellà]] ''piojo'', és un [[insecte]] paràsit hemípter de la família dels pedicúlits, del gènero Pediculus; principalment hi han dos espècies, el Pediculus capitis, que es cria entre els cabells de les persones, i el Pediculus corporis, que es cria damunt del cos de les persones; són molt molests per les seues picades i per ser molt difícils de llevar; ponen ous que es denominen llémenes.
  
Són altament específics del seu hoste i moltes espècies fins i tot preferixen llocs determinats del seu cos com el cap. Els polls, a diferència d'atres ectoparàsits com les [[Puça|puces]], passen tot el seu cicle de vida sobre l'hoste, des de l'ou fins a l'estadi adult i la reproducció. Es traslladen d'hoste a hoste caminant, poden passar unes poques hores o fins a dos dies fòra del seu hoste primari i esperant al següent. Les adaptacions al parasitisme es reflectixen en l'adult en el seu tamany (de 0,5 a 8 mm.), i les pates que en els subordens més alvançats terminen en garres fortes per a aferrar-se fermament al pèl, pell i plomes; no tenen ales ni la possibilitat de botar. Segons l'espècie s'alimenten de restants de pell, parts de plomes, secrecions sebàcees o sanc; poden tindre boca mastegadora o chupladora. El seu color és variable.  
+
Són altament específics del seu hoste i moltes espècies inclús preferixen llocs determinats del seu cos com el cap. Els polls, a diferència d'atres ectoparàsits com les [[Puça|puces]], passen tot el seu cicle de vida sobre l'hoste, des de l'ou fins a l'estadi adult i la reproducció. Es traslladen d'hoste a hoste caminant, poden passar unes poques hores o fins a dos dies fòra del seu hoste primari i esperant al següent. Les adaptacions al parasitisme es reflectixen en l'adult en el seu tamany (de 0,5 a 8 mm.), i les pates que en els subordens més alvançats terminen en garres fortes per a aferrar-se fermament al pèl, pell i plomes; no tenen ales ni la possibilitat de botar. Segons l'espècie s'alimenten de restants de pell, parts de plomes, secrecions sebàcees o sanc; poden tindre boca mastegadora o chupladora. El seu color és variable.  
  
 
El [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) comenta que poll també és el nom que reben diverses espècies d'insectes diminuts que són paràsits i viuen entre el plomage de les aus domèstiques o salvages. Nom que reben diversos gèneros i espècies d'insectes diminuts que viuen paràsits en arbres i plantes causant-los grans perjuïns.
 
El [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) comenta que poll també és el nom que reben diverses espècies d'insectes diminuts que són paràsits i viuen entre el plomage de les aus domèstiques o salvages. Nom que reben diversos gèneros i espècies d'insectes diminuts que viuen paràsits en arbres i plantes causant-los grans perjuïns.

Revisió de 11:31 11 jul 2021

Poll del cabell humà
LLémena en un cabell
Poll del cos humà

Un poll (del llatí pedŭcŭlu, mat. sign.), en castellà piojo, és un insecte paràsit hemípter de la família dels pedicúlits, del gènero Pediculus; principalment hi han dos espècies, el Pediculus capitis, que es cria entre els cabells de les persones, i el Pediculus corporis, que es cria damunt del cos de les persones; són molt molests per les seues picades i per ser molt difícils de llevar; ponen ous que es denominen llémenes.

Són altament específics del seu hoste i moltes espècies inclús preferixen llocs determinats del seu cos com el cap. Els polls, a diferència d'atres ectoparàsits com les puces, passen tot el seu cicle de vida sobre l'hoste, des de l'ou fins a l'estadi adult i la reproducció. Es traslladen d'hoste a hoste caminant, poden passar unes poques hores o fins a dos dies fòra del seu hoste primari i esperant al següent. Les adaptacions al parasitisme es reflectixen en l'adult en el seu tamany (de 0,5 a 8 mm.), i les pates que en els subordens més alvançats terminen en garres fortes per a aferrar-se fermament al pèl, pell i plomes; no tenen ales ni la possibilitat de botar. Segons l'espècie s'alimenten de restants de pell, parts de plomes, secrecions sebàcees o sanc; poden tindre boca mastegadora o chupladora. El seu color és variable.

El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) comenta que poll també és el nom que reben diverses espècies d'insectes diminuts que són paràsits i viuen entre el plomage de les aus domèstiques o salvages. Nom que reben diversos gèneros i espècies d'insectes diminuts que viuen paràsits en arbres i plantes causant-los grans perjuïns.

  • Poll de gallina, és l'insecte paràsit hemípter Liotheum pallidum, que es cria en el plomage de les gallines o unes atres aus de corral.
  • Poll de colom, és l'insecte paràsit que es cria entre el plomage dels coloms.

Enllaços externs