Diferència entre les revisions de "Regne dels Països Baixos"
m (→Història) |
(Text reemplaça - 'Després' a 'Despuix') |
||
| Llínea 60: | Llínea 60: | ||
En l'any [[1830]] Bèlgica se separà del Regne dels Països Baixos. | En l'any [[1830]] Bèlgica se separà del Regne dels Països Baixos. | ||
| − | + | Despuix de la mort del rei Guillem III en l'any [[1890]] l'unió personal en Luxemburc s'acabà arran de llei successòries diferents: Luxemburc no permetia que una dona en fora Gran Duquesa per aplicació de la [[Llei Sàlica|llei sàlica]], mentres que els Països Baixos sí. Aixina, el títul de Gran Duc de Luxemburc anà a parar a una atra branca de la família Nassau, mentres que els Països Baixos entronisaren a la [[Guillemina I dels Països Baixos|Reina Guillemina]]. | |
En l'any [[1949]], despuix de quatre anys de lluita, les Índies Neerlandeses conseguiren la independència. La [[Nova Guinea]] Neerlandesa romanguera neerlandesa fins el any [[1963]]. | En l'any [[1949]], despuix de quatre anys de lluita, les Índies Neerlandeses conseguiren la independència. La [[Nova Guinea]] Neerlandesa romanguera neerlandesa fins el any [[1963]]. | ||
Revisió de 11:16 3 jul 2021
El Regne dels Països Baixos (Koninkrijk der Nederlanden) és una entitat política que comprén els Països Baixos (en neerlandés Nederland), Aruba, Curaçao i Sint Maarten. El número i extensió dels territoris que el formen ha anat canviant a través de l'història. El seu cap d'estat és el Monarca dels Països Baixos, actualment el Rei Guillem Aleixandre.
| País | població (est. 2009) |
àrea (km²) |
densitat de pobl. (hab. per km²) |
divisa |
|---|---|---|---|---|
| Aruba | 106 050 | 193 | 538 | Florí d'Aruba |
| Curaçao | 140 796 | 444 | 309 | Florí de les Antilles Neerlandeses |
| Països Baixos | 16 516 537 | 41 848 | 394 | |
| —Territori Europeu | 16 500 156 | 41 526 | 394 | Euro |
| —Bonaire | 12 103 | 288 | 40 | Dólar estadounidenc |
| —Saba | 1 524 | 13 | 115 | Dólar estadounidenc |
| —Sint Eustatius | 2 754 | 21 | 3129 | Dólar estadounidenc |
| Sint Maarten | 40 007 | 34 | 1 146 | Florí de les Antilles Neerlandeses |
| Regne dels Països Baixos Regne dels Països Baixos | 16 803 390 | 42 519 | 392 |
El punt més alt n'és el volcà Mount Scenery (862 m) a la chicoteta illa de Saba, una de les illes BES integrades als Països Baixos.
Govern
En principi el regne té un govern central llimitat que és responsable d'un chicotet número d'assunts determinats a l'Estatut del Regne dels Països Baixos. A la pràctica, este govern s'encavalca en el dels Països Baixos. El cap d'estat n'és el monarca, que encapçala l'eixecutiu (regering) de cada una de les parts del regne. El monarca està representat per governadors a Aruba, Curaçao i Sint Maarten. Els assunts pertinents al regne inclouen:
Atres assunts estan delegats als governs dels països constituents. Cada un d'estos països té la seua pròpia constitució descrivint-ne els fonaments de govern. El gabinet del consell del regne consistix en els ministres dels Països Baixos i un ministre plenipotenciari pel que fa a les atres parts.
El Regne dels Països Baixos té un sol seent a les Nacions Unides i és membre de la Unió Europea. No obstant això, ni Aruba ni Curaçao ni Sint Maarten no es consideren part de la UE, si be hi disponen d'un estatus especial. Com que la ciutadania és competència del regne i no fa distinció entre els quatre països constituents, els ciutadans de tots ells ho són també de l'Unió Europea.
Història
En l'any 1815 el Regne Unit dels Països Baixos consistia en els actuals Països Baixos, Bèlgica (o Zuidelijke Nederlanden, Països Baixos meridionals) i el Gran Ducat de Luxemburc. Este darrer era una unió personal lligada en el realme: el rei neerlandés era al mateix temps gran duc de Luxemburc. Ademés el regne posseïa colònies en Amèrica (Surinam i les Antilles Neerlandeses) i Àsia (les Índies Neerlandeses, corresponents a l'actual Indonèsia).
En l'any 1830 Bèlgica se separà del Regne dels Països Baixos.
Despuix de la mort del rei Guillem III en l'any 1890 l'unió personal en Luxemburc s'acabà arran de llei successòries diferents: Luxemburc no permetia que una dona en fora Gran Duquesa per aplicació de la llei sàlica, mentres que els Països Baixos sí. Aixina, el títul de Gran Duc de Luxemburc anà a parar a una atra branca de la família Nassau, mentres que els Països Baixos entronisaren a la Reina Guillemina.
En l'any 1949, despuix de quatre anys de lluita, les Índies Neerlandeses conseguiren la independència. La Nova Guinea Neerlandesa romanguera neerlandesa fins el any 1963.
En 1954 s'aprovà l'Estatut pel Regne dels Països Baixos, d'acort en el qual l'antiga relació colonial entre els Països Baixos i Surinam i les Antilles Neerlandeses fon abolida i substituïda per un nou lligam basat en l'igualtat. Les àrees fora d'Europa (això és, dels Països Baixos en si) havien de rebre autonomia pel que fa a autogovern, sent els Països Baixos responsables de les seues política exterior i la defensa.
En l'any 1975 Surinam abandonà el Regne.
En 1986 Aruba, fins llavors part de les Antilles Neerlandeses, es convertix en un membre independent del Regne.
En octubre de 2010 es dissolgueren les Antilles Neerlandeses. Curaçao i Sint Maarten varen passar a ser membres constitutius del Regne, mentres que Bonaire, Sint Eustatius i Saba (les nomenades illes BES) s'uniren als Països Baixos com a municipis especials.
Enllaços externs
- Explicació sobre l'Estatut del Regne dels Països Baixos al Ministeri d'Assunts Exteriors i Relacions del Regne (en neerlandés)
- Text de l'Estatut (PDF) (en neerlandés)
- Text de l'Estatut (HTML) (en neerlandés)