Diferència entre les revisions de "Otto Jespersen"
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
Va estudiar [[fonètica]] i [[gramàtica]] en [[París]], [[Berlin|Berlín]], [[Leipzig]] i [[Londres]], lo que va supondre una àmplia i sòlida formació. | Va estudiar [[fonètica]] i [[gramàtica]] en [[París]], [[Berlin|Berlín]], [[Leipzig]] i [[Londres]], lo que va supondre una àmplia i sòlida formació. | ||
| − | En [[Paul Passy]] va ser fundador de la [[Associació Fonètica Internacional]]. Va ser un defensor del desenroll de llengües auxiliars internacionals. En [[1907]] va participar en la creació del llenguage [[Anat]] i en [[1928]] ell mateixa va ser el creador de la llengua [[Novial]], una llengua auxiliar desenrollada per a millorar l'ido. També va participar i va colaborar en l'elaboració d'[[Interlingua]]. | + | En [[Paul Passy]] va ser fundador de la [[Associació Fonètica Internacional]]. Va ser un defensor del desenroll de llengües auxiliars internacionals. En [[1907]] va participar en la creació del llenguage [[Anat]] i en l'any [[1928]] ell mateixa va ser el creador de la llengua [[Novial]], una llengua auxiliar desenrollada per a millorar l'ido. També va participar i va colaborar en l'elaboració d'[[Interlingua]]. |
| − | Cap a [[1890]] va propondre un [[método directe]] d'ensenyança de les llengües, basat en la seua pròpia experiència com a | + | Cap a l'any [[1890]] va propondre un [[método directe]] d'ensenyança de les llengües, basat en la seua pròpia experiència com a aprenent, pioner en la renovació de les metodologia didàctiques d'ensenyança de segones llengües.<ref>[http://elies.rediris.es/elies20/cap6.html La majoria dels métodos, particularment aquells que es desenrollen cap a la segona mitat del sigle, participen, en gran mesura, de les tendències defeses pel Moviment Reformiste, les quals estaven basades en els principis establits per l'Associació Fonètica Internacional]</ref> |
| − | En [[1893]] va accedir a la [[càtedra]] de [[llengua anglesa]] en | + | En l'any [[1893]] va accedir a la [[càtedra]] de [[llengua anglesa]] en l'[[Universitat de Copenhague]], càtedra que va ocupar fins a [[1925]], quan es va retirar. |
Va participar activament en tots els debats que la llingüística va desenrollar en el seu temps, sent un dels baluarts de les bases científiques de la llingüística moderna. Va intuir la noció de fonema i va idear un sistema de [[transcripció fonètica]]. | Va participar activament en tots els debats que la llingüística va desenrollar en el seu temps, sent un dels baluarts de les bases científiques de la llingüística moderna. Va intuir la noció de fonema i va idear un sistema de [[transcripció fonètica]]. | ||
Revisió de 10:15 18 jun 2021
| Otto Jespersen | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Danesa | ||
| Ocupació: | Llingüiste, esperantista, pedagogo, escritor, professor universitari, idista, anglicista i filòsof | ||
| Naiximent: | 16 d'abril de 1860 | ||
| Lloc de naiximent: | Randers, Dinamarca | ||
| Defunció: | 30 d'abril de 1943 | ||
| Lloc de defunció: | Copenhague, Dinamarca | ||
Otto Jespersen (Randers, 16 d'abril de 1860-Copenhague, 30 d'abril de 1943) fon un llingüiste i filòsof danés.
Carrera
Va estudiar fonètica i gramàtica en París, Berlín, Leipzig i Londres, lo que va supondre una àmplia i sòlida formació.
En Paul Passy va ser fundador de la Associació Fonètica Internacional. Va ser un defensor del desenroll de llengües auxiliars internacionals. En 1907 va participar en la creació del llenguage Anat i en l'any 1928 ell mateixa va ser el creador de la llengua Novial, una llengua auxiliar desenrollada per a millorar l'ido. També va participar i va colaborar en l'elaboració d'Interlingua.
Cap a l'any 1890 va propondre un método directe d'ensenyança de les llengües, basat en la seua pròpia experiència com a aprenent, pioner en la renovació de les metodologia didàctiques d'ensenyança de segones llengües.[1]
En l'any 1893 va accedir a la càtedra de llengua anglesa en l'Universitat de Copenhague, càtedra que va ocupar fins a 1925, quan es va retirar.
Va participar activament en tots els debats que la llingüística va desenrollar en el seu temps, sent un dels baluarts de les bases científiques de la llingüística moderna. Va intuir la noció de fonema i va idear un sistema de transcripció fonètica.
Es va opondre a algunes de les idees bàsiques de Ferdinand de Saussure, com la distinció entre diacronia i sincronia o entre llengua i parla.
Obra
- Progress in Language, with Special Reference to English (1894); és este llibre defén que les llengües estan contínuament evolucionant (progrés llingüístic), adequant-se als parlants, tesis que contradia l'opinió imperant.
- Modern English Grammar on Historical Principles, monumental obra en sèt volums, escrita entre 1909 i 1949 (es va acabar póstumament). Supon una obra de referència per a la llingüística en anglés del sigle XX.
- Va crear, a finals dels anys 1920, una llengua artificial auxiliar, el novial, en un moment en el que es creïa en la possibilitat de llengües universals.
- Language, its nature, Development and Origin (1922), en el que propugna una gramàtica nocional, basada en l'existència de categories universals en les llengües.
- Analitic Syntax (1937).