Diferència entre les revisions de "Propietat industrial"
m (Text reemplaça - 'només' a 'a soles') |
(Text reemplaça - 'i on ' a 'i a on ') |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Otorga dos tipos de drets: en primer lloc el dret a utilisar l'invenció, disseny o signe distintiu, i en segon lloc el dret a prohibir que un tercer ho faça. | Otorga dos tipos de drets: en primer lloc el dret a utilisar l'invenció, disseny o signe distintiu, i en segon lloc el dret a prohibir que un tercer ho faça. | ||
| − | El dret de prohibir ([[Ius prohibendi]]) és la part més destacada de la propietat industrial i permet al titular del dret el solicitar el pago d'una [[wikt:llicencia|llicència]], també cridada [[Regalia|regalia o royalty]]. Posseïx llímits temporals, puix casi tots els drets de propietat industrial tenen una duració màxima, i territorials puix a soles tenen validea en el territori on s'han concedit (normalment, pero no exclusivament, un país) | + | El dret de prohibir ([[Ius prohibendi]]) és la part més destacada de la propietat industrial i permet al titular del dret el solicitar el pago d'una [[wikt:llicencia|llicència]], també cridada [[Regalia|regalia o royalty]]. Posseïx llímits temporals, puix casi tots els drets de propietat industrial tenen una duració màxima, i territorials puix a soles tenen validea en el territori a on s'han concedit (normalment, pero no exclusivament, un país) |
Atres llímits al dret de prohibir són el ''agotament del dret'', pel qual una volta comercialisat en permís del titular o havent cobrat l'indemnisació no es pot impedir la posterior venda; l'us en fins experimentals i no comercials, l'entrada temporal en el país d'un mig de locomoció matriculat en l'estranger, etc. | Atres llímits al dret de prohibir són el ''agotament del dret'', pel qual una volta comercialisat en permís del titular o havent cobrat l'indemnisació no es pot impedir la posterior venda; l'us en fins experimentals i no comercials, l'entrada temporal en el país d'un mig de locomoció matriculat en l'estranger, etc. | ||
Revisió de 11:27 28 maig 2021
La propietat industrial és un conjunt de drets que pot posseir una persona física o jurídica sobre una invenció (palesa, modele d'utilitat, topografia de productes semiconductors, certificats complementaris de protecció de medicaments i productes fitosanitaris), un disseny industrial, un signe distintiu (marca o nom comercial), etc.
Otorga dos tipos de drets: en primer lloc el dret a utilisar l'invenció, disseny o signe distintiu, i en segon lloc el dret a prohibir que un tercer ho faça.
El dret de prohibir (Ius prohibendi) és la part més destacada de la propietat industrial i permet al titular del dret el solicitar el pago d'una llicència, també cridada regalia o royalty. Posseïx llímits temporals, puix casi tots els drets de propietat industrial tenen una duració màxima, i territorials puix a soles tenen validea en el territori a on s'han concedit (normalment, pero no exclusivament, un país)
Atres llímits al dret de prohibir són el agotament del dret, pel qual una volta comercialisat en permís del titular o havent cobrat l'indemnisació no es pot impedir la posterior venda; l'us en fins experimentals i no comercials, l'entrada temporal en el país d'un mig de locomoció matriculat en l'estranger, etc.
El Conveni de París i l'Acorde sobre Drets de la Propietat Intelectual relacionats en el Comerç són els dos acorts internacionals de major pes sobre la propietat industrial.
Enllaços externs
- Instituto Mexicano de la Propiedad Industrial
- Instituto Nacional de Propiedad Industrial
- Oficina Española de Patentes y Marcas
- Oficina Europea de Patentes
- Organización Mundial de la Propiedad Intelectual
Vore també
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Propiedad industrial de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.