Diferència entre les revisions de "La Valldigna"
(Text reemplaça - 'r on ' a 'r a on ') |
|||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
==Geografia== | ==Geografia== | ||
| − | Se tracta d'una vall totalment rodejat de montanyes (excepte per l'est, per on s'obrí al [[Mediterràneu]]) i travessat completament pel [[riu Vaca]]. El riu Vaca naix als peus del mont [[Mondúver]], en el terme de [[Simat de Valldigna]] i desemboca en els llindanys entre [[Xeraco]] i [[Gandia]]. | + | Se tracta d'una vall totalment rodejat de montanyes (excepte per l'est, per a on s'obrí al [[Mediterràneu]]) i travessat completament pel [[riu Vaca]]. El riu Vaca naix als peus del mont [[Mondúver]], en el terme de [[Simat de Valldigna]] i desemboca en els llindanys entre [[Xeraco]] i [[Gandia]]. |
===== Pobles de La Valldigna ===== | ===== Pobles de La Valldigna ===== | ||
Revisió de 19:42 24 maig 2021
La Valldigna, és una vall i una comarca geogràfica i tradicional de la Comunitat Valenciana , situada en el surest de la província de Valéncia; segons la proposta de Demarcacions Territorials Homologades de la Generalitat Valenciana, La Valldigna se troba inclosa dins de l'actual comarca de La Safor.
A La Valldigna pertanyen els municipis de Barig, Benifairó de Valldigna, Simat de Valldigna i Tavernes de Valldigna, que estan actualment agrupats en una mancomunitat, la mancomunitat de La Valldigna. En conjunt sumen 24.462 habitants.
La capital tradicional de la comarca és Tavernes de Valldigna, que en 17.988 habitants, és el major municipi de la vall, encara que la capital de la mancomunitat se troba en Benifairó de Valldigna.
Denominació
Durant l'época andalusí i baixmigeval, la zona se denominava vall de Alfándech, de l'àrap terreny pantanos (puix en aquella época la marjal de Xeresa-Xeraco ocupava gran part de la vall).
Segons la llegenda, la vella se renomenà a partir d'unes paraules dites pel rei Jaume II d'Aragó a l'abat del monasteri de Santes Creus quant se trobava de camí per la zona: "Quina vall més digna per a un monasteri de la vostra religió", a lo que l'abat li respongué: "Vall digna senyor, vall digna", deprés se construí el monasteri de Santa Maria de Valldigna.
Geografia
Se tracta d'una vall totalment rodejat de montanyes (excepte per l'est, per a on s'obrí al Mediterràneu) i travessat completament pel riu Vaca. El riu Vaca naix als peus del mont Mondúver, en el terme de Simat de Valldigna i desemboca en els llindanys entre Xeraco i Gandia.
Pobles de La Valldigna
- Tavernes de Valldigna. Població: 17.988 hab. Superfície: 49,20 km². Densitat: 336 hab./km².
- Simat de Valldigna. Població: 3.090 hab. Superfície: 38,50 km². Densitat: 80,30 hab./km².
- Benifairó de Valldigna. Població: 1.977 hab. Superfície: 20,20 km². Densitat: 97,90 hab./km².
- Barig. Població: 1.407 hab. Superfície: 16,10 km². Densitat: 87,40 hab./km².
- Total població: 24.462 hab.
- Total superfície: 124,0 km².
- Total densitat: 197,30 hab./km².
Els municipis que se troben pròpiament en la vall son Simat, Tavernes i Benifairó, mentres que Barig esta situat en una planura elevada.
El monasteri de Santa Maria de Valldigna
Destaca el monasteri de Santa Maria de Valldigna (situat en Simat de Valldigna), fundació cistercenca que dona nom al vall. Fundat en 1298, fon el primer monasteri més important de l'antic Regne de Valéncia, deprés la Reconquista i repoblació. Este monasteri dominà la vida dels diferents pobles de la zona fins a les desamortisacions de 1835, quant fon abandonat i venut a particulars.
Economia
Les últimes décades de La Valldigna estan marcades per l'agricultura intensiva. En els anys 50 començà el boom de la taronja. A partir dels 60 s'inicià el turisme en la zona costera, en lo que se desenrollà el comerç, la construcció, la banca i les chicotets i mijanes empreses de bens de consum.
Enllaços externs
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Valldigna de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.