Diferència entre les revisions de "Països catalans"

Revisió de 17:07 1 jun 2009

Archiu:Valéncia no als països catalans.jpg

200px

Campanya No mos fareu catalans feta per valencians.

Els Països Catalans, o Països de Llengua Catalana, són els territoris en els quals els seus habitants parlen el [[català}}, o els territoris que formen part d'unitats geohistòriques de predomini català. En termes generals, els Països Catalans abasten la zona oriental de la península Ibèrica, entre els Pirineus i el riu Segura al sud i la zona immediata al nord dels Pirineus, fins a l'estany de Salses i la serra de les Corberes al nord, l'arxipèlag de les Balears (que inclou el de les Pitiüses i el de Cabrera), les illes Columbretes, la de Tabarca, la comarca murciana del Carxe (Múrcia), la Franja d'Aragó (Aragó) i la ciutat sarda de l'Alguer, on un 30% de la població encara parla català.

L'extensió és de 70.520 quilòmetres quadrats i té 13.712.983 habitants (2007).

Història

Esta denominació no té cap rigor històric ni llingüístic, encara que alguns diuen que és la menció dels territoris en els que se parla català, balear o valencià i aragonés clàssic, pel seu paregut. Paregut que qualsevol filòlec en llengües romàniques i historiadors, inclús catalans^[1] diferencien perfectament en tres llengües, sense que cap d'elles siga dialecte de una de les mateixes. En realitat, no fa falta recórrer a cap filòlec, ya que el valencià i el mallorquí estan prou documentats^[2] ^[3] encara que els polítics interessats en la fictícia nació independent, reunixen forces i gasten grans quantitats de diners, per a borrar, maquillar i “fer desaparéixer” qualsevol evidència d'eixos documents^[4] ^[5]. És evident que no ho conseguixen.

Imposició Cultural

Per a intentar justificar eixa teoria de l'idioma, s'inventaren un idioma híbrit entre català i valencià, el normalisat, basant-se en fets històrics manipulats. Un idioma que el poble rebuja fortament i que introduïxen en les escoles, mijos de comunicació i fins en els organismes oficials, pretenent aixina que el poble s'acostume i se familiarise en eixa llengua, de forma que les noves generacions es senten identificades, i per tant, més engolides dins d'eixos imaginaris Països.

Per a fer d'esta invenció una realitat també s'utilisen mètodos similars als dels nazis en el seu temps, com el marketing consistent en la manipulació dels mijos de comunicació, introducció d'una historia falsa en les escoles, comissaris llingüistes en les escoles i més invents propis d'un genocidi que no té cap base més que la de llavar cervells pretenent que la gent crega en un proyecte ple d'ambició per a enriquir a uns quants polítics sense escrúpuls.

Política

Per atra banda el terme pren un aire polític en la ideologia que propugna l'existència d'una nació cultural basada en una suposta comunitat llingüística i la seua autodeterminació, com pas per a conseguir un estat propi i independent d'Espanya, imponent la llengua catalana i negant la cultura valenciana, aragonesa i mallorquina. Ad això se li diu pancatalanisme i és un genocidi cultural, una falsificació històrica, a la mateixa vegada que un somi delirant, propi d'atres temps o d'una dictadura.

Els partits polítics que estan a favor d'esta imperialisme nacional socialista son:Esquerra Republicana de Catalunya, Bloc Nacionalista Valencià, Esquerra Unida i Convergència i Unió.

Pel contrari, lluiten en contra: Coalició Valenciana, Partit Popular de la Comunitat Valenciana, ONV, ENV i Unió Valenciana.

Conflicte

Per estes raons, causen rebuig en Espanya i molta crispació en les comunitats Valenciana, Balear i Aragonesa, que tenen que aguantar tot tipo d'atentats culturals i no culturals, sense que els seus polítics facen molt al respecte, gràcies a la prevaricació dels autogoverns.^[6]

Ademés s'han produït numeroses manifestacions en la defensa de les identitats culturals i llingüístiques valencianes i en contra del Països Catalans, en les quals hi han hagut entre 100.000 i 1.500.000 manifestants ^[7]

Territoris

El conjunt territorial que formen els Països Catalans és:

Catalunya
Illes Balears
Andorra
Comunitat Valenciana
La regió de la Catalunya nord del Roselló
Una zona d'Aragó llimítrof en Catalunya denominada La Franja de Ponent
a ciutat d'Alguer
La regió murciana d'El Carche

Referències

[1] Declaracions del Pare Batllorí, eminent historiador català

[2] Breu història sobre l'orige de la Llengua Valenciana

[3] Arguments al voltat de Sa Llengo Balear

[4] Falsificació de Sanchis Guarner de 1959 en la Bíblia de Sant Bonifaci Ferrer, la primera traducció de la Bíblia a una llengua romànica (en este cas: Llengua valenciana)en el sigle XIV

[5] Original de la Bíblia de Sant Bonifaci Ferrer, De l'original solament es conserva un foli incunable, hui expost en el museu "Hispanic Society of America" en New York City

[6] El govern català desvelà que Zaplana i Jordi Pujol estaven negociant la creació de l'AVL

[7] Manifestació multitudinària del Poble Valencià lo 27 de novembre de 2005

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Image:Val%C3%A9ncia_no_als_pa%C3%AFsos_catalans.jpg|thumb|Cartell valencià en contra dels [[Països Catalans]].|200px|right]]
 [[Image:No_mos_fareu_catalans.gif|thumb|Campanya '''[[No mos fareu catalans]]''' feta per valencians.|200px|right]]
-Els '''Països Catalans''', o '''Països de Llengua Catalana''', són els territoris en els quals els seus habitants parlen el català, o els territoris que formen part d'unitats geohistòriques de predomini català. En termes generals, els Països Catalans abasten la zona oriental de la península Ibèrica, entre els Pirineus i el riu Segura al sud i la zona immediata al nord dels Pirineus, fins a l'estany de Salses i la serra de les Corberes al nord, l'arxipèlag de les Balears (que inclou el de les Pitiüses i el de Cabrera), les illes Columbretes, la de Tabarca, la comarca murciana del Carxe (Múrcia), la Franja d'Aragó (Aragó) i la ciutat sarda de l'Alguer, on un 30% de la població encara parla català.
+Els '''Països Catalans''', o '''Països de Llengua Catalana''', són els territoris en els quals els seus habitants parlen el [[català}}, o els territoris que formen part d'unitats geohistòriques de predomini català. En termes generals, els Països Catalans abasten la zona oriental de la [[península Ibèrica]], entre els [[Pirineus]] i el riu Segura al sud i la zona immediata al nord dels Pirineus, fins a l'estany de Salses i la serra de les Corberes al nord, l'arxipèlag de les [[Balears]] (que inclou el de les Pitiüses i el de Cabrera), les illes Columbretes, la de Tabarca, la comarca murciana del Carxe ([[Múrcia]]), la Franja d'Aragó ([[Aragó]]) i la ciutat sarda de [[l'Alguer]], on un 30% de la població encara parla català.
 L'extensió és de 70.520 quilòmetres quadrats i té 13.712.983 habitants (2007).