Diferència entre les revisions de "Proyecte llinages catalans"

Última revisió del 11:11 24 jun 2020

El Proyecte Llinages Catalans (en català, Projecte Cognoms Catalans) fon un proyecte d'investigació genètica dirigit per Francesc Calafell, Jaume Bertranpetit i David Comas, tres investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva de l'Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF) que començà en l'any 2010.

Objectiu[editar | editar còdic]

L'objectiu del proyecte consistia en investigar, a través del ADN, l'evolució de 50 llinages en la Comunitat Valenciana, les Illes Balears i Catalunya huit sigles despuix del repoblament de Jaume I. Estudiar en profunditat els orígens del seu llinage, la seua evolució a lo llarc dels sigles, el seu fundador i el lloc de naiximent d'est.

El biòlec Francesc Calafell, comentava:

... considerem llinage català aquell que, com a paraula d'una llengua, pertany al català.

La meta era trobar la resposta a múltiples interrogants, com la raó de per qué alguns llinages s'han expandit més que uns atres, o si els llinages valencians tenen una raïl pròpia al marge dels de Catalunya. Ademés, els que s'involucren en esta indagació, tindran al seu alcanç informació personalisada sobre l'evolució del seu llinage, aixina com els orígens del seu propi material genètic.

Llinages[editar | editar còdic]

Se convidà ad aquelles persones, que segons ells, el seu llinage era de procedència catalana per a que se prestaren voluntàries per a prendre mostres de saliva.

Alguns dels 50 llinages investigats:

Adell
Albert
Alemany
Bonastre
Pitarch

Mostres[editar | editar còdic]

Per ad això, el proyecte tenia previst recopilar mostres de 2.500 persones –50 per cada llinage– i detectar en el laboratori les variacions genètiques que el cromosoma Y ha anat sofrint en cada cas. Només els hòmens podien ser objecte de l'estudi, ya que este cromosoma a soles es transmet de pares a fills, alguna cosa semblant a lo que ocorre en els llinages, que sobreviuen a través de la descendència masculina.

Els resultats se publicarien en l'any 2013.

Conclusions[editar | editar còdic]

Artícul del diari Levante-EMV

El periòdic Levante-EMV, en data 10.10.2013, publicà una notícia titulada Sin el ADN de los conquistadores a on apareixen les conclusions del Proyecte Llinages Catalans, portat a terme per investigadors catalans de l'Universitat Pompeu Fabra, que pretenia "estudiar l'ADN de varons en llinage d'orige català que residixquen en Catalunya, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears per a estudiar la seua evolució a lo llarc dels sigles, el seu fundador i procedència".

La conclusió és que “no hi ha vinculació genètica entre valencians i catalans“. Segons declara textualment l'investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva de l'Universitat Pompeu Fabra, Francesc Calafell:

No trobem vínculs genètics entre Catalunya i el País Valencià (sic).

Es varen publicar els resultats i estos, semblen ser demolidors per a les teories catalanistes i pancatalanistes, com és el cas de la repoblació de les terres valencianes per la gent que acompanyà al rei Jaume I, que segons ells, diuen que fon majoritàriament catalana.

Fa uns anys, l'investigador valencià Agustí Galbis publicà en el periòdic, ya desaparegut, Valéncia Hui i en el seu blog personal, estudis sobre el tema que varen demostrar que catalans i valencians són els que més distants genèticament estan entre tots els espanyols.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

@@ Llínea 25: / Llínea 25: @@
 == Mostres ==
-Per ad això, el proyecte tenia previst recopilar mostres de 2.500 persones –50 per cada llinage– i detectar en el laboratori les variacions genètiques que el cromosoma Y ha anat sofrint en cada cas. Només els hòmens podien ser objecte de l'estudi, ya que este cromosoma només es transmet de pares a fills, alguna cosa semblant a lo que ocorre en els llinages, que sobreviuen a través de la descendència masculina.
+Per ad això, el proyecte tenia previst recopilar mostres de 2.500 persones –50 per cada llinage– i detectar en el laboratori les variacions genètiques que el cromosoma Y ha anat sofrint en cada cas. Només els hòmens podien ser objecte de l'estudi, ya que este cromosoma a soles es transmet de pares a fills, alguna cosa semblant a lo que ocorre en els llinages, que sobreviuen a través de la descendència masculina.
 Els resultats se publicarien en l'any [[2013]].