Diferència entre les revisions de "Poder constitucional"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Poder constitucional''' o '''poder constituent''' és la denominació del poder que té l'atribució d'establir la norma fonamental d'un ordenament jurídi…») |
|||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
Es considera que el poder constituent existix en els règims de Constitució rígida, en el que l'elaboració de les normes constitucionals requerix un procediment diferent al de les lleis públiques. | Es considera que el poder constituent existix en els règims de Constitució rígida, en el que l'elaboració de les normes constitucionals requerix un procediment diferent al de les lleis públiques. | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | |||
| + | * [[Constitució]] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Poder_constituyente Poder constituent o Poder constitucional en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Poder_constituyente Poder constituent o Poder constitucional en Wikipedia] | ||
Revisió de 12:03 4 jun 2020
Poder constitucional o poder constituent és la denominació del poder que té l'atribució d'establir la norma fonamental d'un ordenament jurídic, definint la forma de govern o la forma d'estat d'un estat. Esta facultat és eixercida per a constituir una nova reorganisació d'un Estat i en reformar la Constitució vigent. Per lo anterior, habitualment es distinguix un poder constituent primari o originari i un poder constituent derivat.
El poder constituent ha segut definit com la "voluntat política creadora de l'orde, que requerix naturalea originària, eficàcia i caràcter creador" i com la "voluntat originària, sobirana, suprema i directa que té un poble, per a constituir un Estat donant-li una personalitat al mateix i donar-se l'organisació jurídica i política que més li convinga". De totes maneres, existixen concepcions que consideren que el poder constituent originari pot recaure en el poble o en la nació.
Es considera que el poder constituent existix en els règims de Constitució rígida, en el que l'elaboració de les normes constitucionals requerix un procediment diferent al de les lleis públiques.