Escut de Palma de Mallorca

Archiu:Escut de Palma de Mallorca.png

Escut actual de Palma de Mallorca

Heràldica

L' escut de Palma de Mallorca te son orige en la Edat Mija i apareix per primera volta en 1269. Es dividix en quatre quartells aon figuren, en el segon i tercer sobre assur, un castell d'argent i una palmera sobre el mar, i en el primer i quart, els quatre pals de gules sobre camp d'or típics de la Corona d'Aragó. Ademés, existixen numeroses variants en una, dos, tres, o inclús cinc barres verticals en cada quartell. El conjunt va coronat, senya de la dignitat real de la ciutat, i soporta un mosseguello en les ales obertes, igual que els escuts tradicionals de poblacions com Valéncia,Terol o Fraga, i atres ciutats de la Corona d'Aragó.

La forma de l'escut és caironada (és dir, "en cairó", formant un àngul en l'horisontal) forma habitual en els escuts municipals de la Corona d'Aragó. La corona real indica que fon capital del Regne de Mallorca, i els pals indiquen que fon part de la Corona d'Aragó. El castell sobre el mar indicava que Mallorca era un regne sobre el mar; símbol associat, tal volta, al castell de la Almudaina de Palma. La palmera sobre el castell és un símbol humaniste afegit durant el sigle XV quan es relacionà a Palma de Mallorca en la Palma romana. El mosseguello superior és probablement una degeneració de la vibra (o drac alat) que simbolisava als monarques de la Corona aragonesa des de Pere IV a Carles I, per lo que, junt als pals de gules,

era una forma de remarcar que Palma era súbdita de la casa real aragonesa.

Història

Archiu:Catedral Palma.jpg

Escuts tribarrats en la catedral de Palma

L'escut procedix del sagell otorgat per Jaume I d'Aragó als prohomens de Mallorca en 1269, concessió confirmada per Sancho I de Mallorca en 1312, quan est afegí l'escut real i estengué l'us de l'escut i la bandera. Fins la Guerra de Successió l'escut fon el de l'Universitat de la ciutat i Regne de Mallorca, en jurisdicció sobre tota l'illa, i en acabant l'escut es convertí en el de la Ciutat de Mallorca, ara nomenada Palma. Després de la concessió a l'Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca per Martí I del privilegi d'usar la vibra o divisa real com cimera en la Festa de l'Estandart, el jurat d'esta institució usà esta divisa sobre son propi escut a lo llarc del sigle XVI. Esta cimera, basada en la vibra real, s'identifica en Jaume I, i des del sigle XVII consistix en un mosseguello o rat penat, un símbol present tant en els escuts de diverses poblacions i institucions civils.

Ademés, l'escut de Palma s'ha usat com escut de la Diputació Provincial de les Balears, tant en quatre pals com en dos, i hui s'usa pel Consell Insular de Mallorca; pero, en est últim cas, s'han fet algunes modificacions modernes de clara intencionalitat pancatalanista. Per eixemple, la superposició d'escuts i l'us de la corona comtal és una imitació de l'actual escut de la Diputació Provincial de Barcelona; i hui l' escut de Palma ostenta quatre pals, i el Consell Insular de Mallorca, dos, en lloc de les tres que tenia quan Mallorca fon un regne.

L'Ajuntament de Palma de Mallorca ha adaptat l'escut a sa image corporativa. Est escut porta un mosseguello d'igual color que la corona (dorat), i canvia el ribet empleat en la segona mitat del sigle XX per un més senzill, dorat i separat dels margens de l'escut.

En esta versió, tampoc es tanca la corona en diademes.

Vore ademés

• Cimera de la Casa d'Aragó‎

Bibliografía

• Antonio I. Alomar, Les armes mítiques de Jaume I procedents de Mallorca, Palma de Mallorca, 1994.
• Consejo General Interinsular, Recull de senyes sobre la bandera de les Illes Balears, Palma de Mallorca, 1980.
• Benet Pons Fabregas, La bandera de la Ciudad de Mallorca, Palma, 1985.
• Benet Pons Fabregas, La bandera de Mallorca. El sello y el estandarte, Palma de Mallorca, 1976.
• Ramón Rosselló Vaquer, La bandera, l'escut..., Mallorca, 1981.
• Ramón Rosselló Vaquer, La bandera, l'escut... (II), Mallorca, 1983.