Diferència entre les revisions de "Bíssol"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Bíssol.jpg|miniaturadeimagen|Bíssol o estornell]] | [[Archiu:Bíssol.jpg|miniaturadeimagen|Bíssol o estornell]] | ||
| − | '''El Bíssol o Estornell''' (''Scombrer japonicus o colias'') pertany a la família dels escòmbrits (Família Scombridae) i es tracta d'una espècie epipelàgica que es troba en un ranc de profunditat que varia des de la superfície fins als 200-300 metros. Realisa migracions estacionals dirigint-se a majors latituts en estiu i menors en hivern. Encara que sol ser monoespecífic pot associar-se en bancs de [[bonyítol]], [[sorells]] i [[sardines]]. S'alimenta principalment d'assuts pelàgics, crustàceus i cefalòpodos. | + | '''El Bíssol o Estornell''' (''Scombrer japonicus o colias'') pertany a la família dels escòmbrits (Família Scombridae) i es tracta d'una espècie epipelàgica que es troba en un ranc de profunditat que varia des de la superfície fins als 200-300 metros. Realisa migracions estacionals dirigint-se a majors latituts en [[estiu]] i menors en [[hivern]]. Encara que sol ser monoespecífic pot associar-se en bancs de [[bonyítol]], [[sorells]] i [[sardines]]. S'alimenta principalment d'assuts pelàgics, crustàceus i cefalòpodos. |
| − | Hi ha que anar en conte per no confondre-ho en la [[Cavalla]] (Scomber | + | |
| + | Hi ha que anar en conte per no confondre-ho en la [[Cavalla]] (Scomber scombrus), ya que són pareguts pero tenen característiques diferenciadores entre abdós descrites més baix. | ||
== Noms comercials i locals == | == Noms comercials i locals == | ||
| − | En Andalusia (''caballa, caballa del sur i tonino'', en [[castellà]]). | + | * En [[Andalusia]] (''caballa, caballa del sur i tonino'', en [[castellà]]). |
| − | En Astúries (''caballa'', en castellà), (''cuerva, caballón, xarda i xiarda'' en [[asturià]]). | + | * En [[Astúries]] (''caballa'', en castellà), (''cuerva, caballón, xarda i xiarda'' en [[asturià]]). |
| − | En les Illes Balears (''barat, bis, biso, verat i viso'' en [[balear]]). | + | * En les [[Illes Balears]] (''barat, bis, biso, verat i viso'' en [[balear]]). |
| − | En les Illes Canàries (''caballa'' en [[castellà]]). | + | * En les [[Illes Canàries]] (''caballa'' en [[castellà]]). |
| − | En Cantàbria (''caballa, pericato (jovenils), sarda i verdel'' en [[castellà]]). | + | * En [[Cantàbria]] (''caballa, pericato (jovenils), sarda i verdel'' en [[castellà]]). |
| − | En Catalunya (''barat d'ull gross, biret, bis, biso, bísol, bisso, bisu, cavalla, gallimo, guillem, sard, verat d'ull gross, viso i visol'' en [[català]]). | + | * En [[Catalunya]] (''barat d'ull gross, biret, bis, biso, bísol, bisso, bisu, cavalla, gallimo, guillem, sard, verat d'ull gross, viso i visol'' en [[català]]). |
| − | En la Comunitat Valenciana ''bíssol, burres'', (''visol, vissu'' en [[valencià]] en bases de Castelló). | + | * En la [[Comunitat Valenciana]] ''bíssol, burres'', (''visol, vissu'' en [[valencià]] en bases de Castelló). |
| − | En Galícia (''albacora, cabalón, cabellón, cabalou, xarda, xarda pintada'' en [[gallec]] i verdel en [[castellà]]). | + | * En [[Galícia]] (''albacora, cabalón, cabellón, cabalou, xarda, xarda pintada'' en [[gallec]] i verdel en [[castellà]]). |
| − | En Múrcia (''vissu'' en [[valencià]] en bases de Castelló). | + | * En [[Múrcia]] (''vissu'' en [[valencià]] en bases de Castelló). |
| − | En País Vasc (''begihaundi, begui aundi, berdel, betaudxe, betaundi, cuervas, huerva, macarel, makaela i makarela'' en [[vasc]]) | + | * En [[País Vasc]] (''begihaundi, begui aundi, berdel, betaudxe, betaundi, cuervas, huerva, macarel, makaela i makarela'' en [[vasc]]) |
== Morfologia == | == Morfologia == | ||
Com a característiques generals tenim que la mitat dorsal és verda o blava, presentant llínees de color blau cobalt dispostes en zigzag. La mitat inferior dels flancs i la zona ventral són blanquinoses o platejades i alguns eixemplars poden presentar motejats llaugerament marcats. Les aletes dorsals, pectorals i caudal són obscures, mentres que les ventrals i anal blanquinoses. Tot el cos està cobert per escames chicotetes, sent una miqueta més grans darrere del cap i al voltant dels pectorals, formant en esta zona denominada cosselet, una espècie d'escut. La llínea lateral discorre a lo llarc del cos fins a l'aleta caudal, curvant-se de forma abrupta baix la primera aleta dorsal. | Com a característiques generals tenim que la mitat dorsal és verda o blava, presentant llínees de color blau cobalt dispostes en zigzag. La mitat inferior dels flancs i la zona ventral són blanquinoses o platejades i alguns eixemplars poden presentar motejats llaugerament marcats. Les aletes dorsals, pectorals i caudal són obscures, mentres que les ventrals i anal blanquinoses. Tot el cos està cobert per escames chicotetes, sent una miqueta més grans darrere del cap i al voltant dels pectorals, formant en esta zona denominada cosselet, una espècie d'escut. La llínea lateral discorre a lo llarc del cos fins a l'aleta caudal, curvant-se de forma abrupta baix la primera aleta dorsal. | ||
| + | |||
Les mandíbules són allargades i estan molt desenrollades, disponent la superior aixina com l'inferior d'una o dos rencs de menudes dents triangulars i llaugerament serrats. | Les mandíbules són allargades i estan molt desenrollades, disponent la superior aixina com l'inferior d'una o dos rencs de menudes dents triangulars i llaugerament serrats. | ||
Com a característiques més significatives podem dir que té un cos fusiforme de secció redonejada, tractant-se d'una espècie de tamany mig que sol passar els 30 centímetros de llongitut. | Com a característiques més significatives podem dir que té un cos fusiforme de secció redonejada, tractant-se d'una espècie de tamany mig que sol passar els 30 centímetros de llongitut. | ||
| − | El seu cap és gran en relació en el restant del cos, tenint els ulls redonejats i la seua llongitut és menor d'unes cinc voltes la llongitut cefàlica. | + | |
| − | La distància entre les dos aletes dorsals presenta una llongitut similar a la de la primera aleta dorsal. Ademés, la mitat inferior dels flancs i la zona ventral són blanquinoses o platejades i poden presentar un motejat dèbilment marcat aixina com la presència del cosselet i que entre les dos aletes pèlviques posseïxen un | + | El seu [[cap]] és gran en relació en el restant del cos, tenint els [[ull|ulls]] redonejats i la seua llongitut és menor d'unes cinc voltes la llongitut cefàlica. |
| + | |||
| + | La distància entre les dos aletes dorsals presenta una llongitut similar a la de la primera aleta dorsal. Ademés, la mitat inferior dels flancs i la zona ventral són blanquinoses o platejades i poden presentar un motejat dèbilment marcat aixina com la presència del cosselet i que entre les dos aletes pèlviques posseïxen un chicotet apèndix, característiques que ho diferencia de la [[Cavalla]] (Scomber scombrus). | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
[https://www.mapa.gob.es/es/ministerio/servicios/informacion/0109Estornino_tcm30-102609.pdf Ministeri d'agricultura, peix i alimentació] | [https://www.mapa.gob.es/es/ministerio/servicios/informacion/0109Estornino_tcm30-102609.pdf Ministeri d'agricultura, peix i alimentació] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Gastronomia]] | ||
| + | [[Categoria:Aliments]] | ||
| + | [[Categoria:Peixca]] | ||
| + | [[Categoria:Biologia]] | ||
| + | [[Categoria:Animals]] | ||
| + | [[Categoria:Vertebrats]] | ||
| + | [[Categoria:Peixos]] | ||
Revisió de 15:41 2 oct 2019
El Bíssol o Estornell (Scombrer japonicus o colias) pertany a la família dels escòmbrits (Família Scombridae) i es tracta d'una espècie epipelàgica que es troba en un ranc de profunditat que varia des de la superfície fins als 200-300 metros. Realisa migracions estacionals dirigint-se a majors latituts en estiu i menors en hivern. Encara que sol ser monoespecífic pot associar-se en bancs de bonyítol, sorells i sardines. S'alimenta principalment d'assuts pelàgics, crustàceus i cefalòpodos.
Hi ha que anar en conte per no confondre-ho en la Cavalla (Scomber scombrus), ya que són pareguts pero tenen característiques diferenciadores entre abdós descrites més baix.
Noms comercials i locals
- En les Illes Balears (barat, bis, biso, verat i viso en balear).
- En les Illes Canàries (caballa en castellà).
- En Catalunya (barat d'ull gross, biret, bis, biso, bísol, bisso, bisu, cavalla, gallimo, guillem, sard, verat d'ull gross, viso i visol en català).
- En la Comunitat Valenciana bíssol, burres, (visol, vissu en valencià en bases de Castelló).
- En Galícia (albacora, cabalón, cabellón, cabalou, xarda, xarda pintada en gallec i verdel en castellà).
- En País Vasc (begihaundi, begui aundi, berdel, betaudxe, betaundi, cuervas, huerva, macarel, makaela i makarela en vasc)
Morfologia
Com a característiques generals tenim que la mitat dorsal és verda o blava, presentant llínees de color blau cobalt dispostes en zigzag. La mitat inferior dels flancs i la zona ventral són blanquinoses o platejades i alguns eixemplars poden presentar motejats llaugerament marcats. Les aletes dorsals, pectorals i caudal són obscures, mentres que les ventrals i anal blanquinoses. Tot el cos està cobert per escames chicotetes, sent una miqueta més grans darrere del cap i al voltant dels pectorals, formant en esta zona denominada cosselet, una espècie d'escut. La llínea lateral discorre a lo llarc del cos fins a l'aleta caudal, curvant-se de forma abrupta baix la primera aleta dorsal.
Les mandíbules són allargades i estan molt desenrollades, disponent la superior aixina com l'inferior d'una o dos rencs de menudes dents triangulars i llaugerament serrats. Com a característiques més significatives podem dir que té un cos fusiforme de secció redonejada, tractant-se d'una espècie de tamany mig que sol passar els 30 centímetros de llongitut.
El seu cap és gran en relació en el restant del cos, tenint els ulls redonejats i la seua llongitut és menor d'unes cinc voltes la llongitut cefàlica.
La distància entre les dos aletes dorsals presenta una llongitut similar a la de la primera aleta dorsal. Ademés, la mitat inferior dels flancs i la zona ventral són blanquinoses o platejades i poden presentar un motejat dèbilment marcat aixina com la presència del cosselet i que entre les dos aletes pèlviques posseïxen un chicotet apèndix, característiques que ho diferencia de la Cavalla (Scomber scombrus).