Iglésia (lloc de cult)

Basílica de Sant Pere, en el Vaticà.

L'iglésia o, antigament i hui de forma dialectal, església el temple o lloc de cult a on els cristians realisen veneracions públiques a Deu. Poden tindre diferents categories i estils. Les iglésies també guarden els sants i solen estar acompanyades per un o més campanars i campanes.

Categories

Catedral de Notre Dame

-Iglésia Parroquial, sede d'una parròquia.

-Iglésia major, la més important d'un poble o ciutat.

-Iglésia archiprestal, seu d'un archipreste.

-Iglésia colegial, iglésia que posseïx capítul pero no bisbe exclusiu de la catedral.

-Iglésia catedral, sede d'un bisbe o arquebisbe i el seu capítul.

-Iglésia metropolitana, sede d'un arquebisbe metropolità, d'una ciutat capital d'una antiga província romana

-Iglésia primada, sede d'un primat.

-Iglésia patriarcal sede d'un patriarca en les ciutats més importants de la cristiandat.

-Iglésia pontificia, iglésies de Roma estrictament relacionades en el Papa.

També existixen les ermites, basíliques, capelles i santuaris. Els monasteris solen dur una iglésia adossada. Les órdens militars també tenen les seues pròpies iglésies. L'iglésia docent és l'encarregada d'ensenyar als fidels. Una iglésia freda és la d'asil sagrat que vol dir que pot acollir a malfactors.

Etimologia

Originalment en valencià esta classe d'edifici es denominava església, paraula que encara es diu en alguns llocs del territori llingüístic, pero la forma més usual actualment és iglésia.

El terme església (antigament també escrit sglésia) aixina com la seua variant antiga esgleya venen del llatí ecclesia, que a l'hora ve del grec ἐκκλησία, que vol dir "assamblea".

La paraula iglésia (antigament escrita yglésia) té el mateix orige que església, però va entrar per via del castellà durant el sigle XVI, per lo que és un castellanisme, però com que hui en dia és la variant més usada, pràcticament general, i es diu i s'escriu des de fa vora cinccents anys, actualment és la forma recomanada.

Història de les iglésies

En els primers temps del cristianisme, els creents celebraven missa en les sinagogues judeues o en llocs amagats perque patien persecució. Els primers edificis especialment construïts com a iglésies estaven orientats cap al Sol, puix Crist és la llum autèntica per als seus seguidors. La planta tenia forma de creu llatina.

En l'edat mija les iglésies proliferen per Europa, seguint les convencions generals de l'art romànic i de l'art gòtic més avant. Les primeres eren chicotetes, usaven l'arc de mig punt i tenien un àpsit semicircular darrere de l'altar. Les gòtiques usaven l'arc ogival, decoració en vidrieres i ornaments en pedra. Totes elles consten de campanars per a marcar el pas del temps o cridar a la missa als fidels.

Durant el Renaiximent i el Barroc va canviar sobretot l'ornamentació dels edificis, no tant la seua estructura principal. En l'Edat Contemporànea apareixen innovacions formals, s'abandona l'esquema de la creu en moltes ocasions i es busca l'integració de l'iglésia en el seu entorn.

Les iglésies orientals a voltes adopten una planta circular o de creu grega (en els quatre braços similars). El centre conté l'altar i està cobert de torres o cúpules. Els braços de la creu també poden estar davall de torres menors.

Arquitectura

Les iglésies estan compostes per una planta i un campanar o més en campanes. Els estils que solen tindre són: estil paleocristià, estil visigot, estil mossàrap, estil bizantí, estil mudéixar, estil romànic, estil cistercenc, estil gòtic, estil renaixentiste, estil barroc, estil neoclàsic, estil neogòtic i estil moderniste.

• Iglésia Camarena.jpg

  Iglésia mudéixar de Camarena de la Sierra, Aragó.

• 

  Catedral gòtica de Chartres.

• Porta dels ferros.jpg

  Porta dels ferros barroca de la Catedral de Valéncia.

• 

  Ermita dels Peixets neogòtica - Alboraya.