Diferència entre les revisions de "Salvador Guinot Vilar"
(→Obres) |
|||
| Llínea 48: | Llínea 48: | ||
== Obres == | == Obres == | ||
| − | * | + | *''Capolls mustigats'' (Valéncia, 1900), reeditada l'any [[1905]] en Barcelona com ''Escenes castellonenques'' |
*''El poeta Jaime Gazull. Estudio bio-bibliográfico y crítico'' | *''El poeta Jaime Gazull. Estudio bio-bibliográfico y crítico'' | ||
*''Fuentes literarias de la lengua valenciana'' | *''Fuentes literarias de la lengua valenciana'' | ||
Revisió de 09:52 15 set 2019
| Salvador Guinot Vilar | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritor i polític. | ||
| Naiximent: | 31 de decembre de 1866 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló de la Plana, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1944 | ||
| Lloc de defunció: | Castelló de la Plana, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Salvador Guinot Vilar (Castelló de la Plana, 31 de decembre de 1866 - 1944) fon un escritor i polític valencià. A sovint va utilisar el pseudònim de Joan de Vicenta.
Biografia
Salvador Guinot naix en una casa del carrer Major de Castelló de la Plana, prop del portal de l'Om (Olm), fill de Joan de Cecilia i Vicenta, descendents de dos famílies de tradició llauradora. Salvador, de salut delicada, passà moltes hores entre llibres, fon sobreixent en els estudis. Estudià bachillerat en l'antic Institut del carrer Major, del que posteriorment sería professor de llengua i lliteratura castellanes entre els anys 1893 i 1939.
Es trasllada a Madrit per a estudiar Filosofia i Lletres, a on és discípul de Marcelino Menéndez Pelayo, qui li va introduir en l'estudi dels clàssics de la lliteratura migeval i de l'antiguetat grega i llatina. Esta formació li porta a l'estudi dels clàssics migevals valencians. És en Madrit a on escriu relats de tipo costumiste com Els Reis se'n van i Guardant el melonar.
Es casà en Joaquima Vicent Fabregat (filla del banquer i fundador del Banc de Castelló, Joaquim Vicent) i del seu matrimoni no naix cap fill.
En 1893 se convertix en professor de llengua i lliteratura castellanes de l'Institut de Castelló, càrrec que ocupà fins a l'any 1939.
En l'any 1900 es publica en la ciutat de Valéncia la seua obra més coneguda Capolls mustigats. Aplec de contalles de la meua tèrra, una colecció de relats breus que cinc anys més tart se reeditarà en Barcelona baix el títul de Escenes castellonenques. La seua obra lliterària continua en la narració Anyor (1913). A partir d'eixe moment publica obres d'erudició sobre els clàssics valencians dels sigles XV i XVI, reeditant El Parlament en casa de Berenguer Mercader i Tragèdia de Caldesa de Joan Roiç de Corella, aixina com el Vocabulari de Joan de Resa.
Una atra de les vertens més conegudes d'ell fon la seua vocació política. Salvador Guinot fon membre del Partit Conservador i fundador del Sindicat Catòlic de Castelló de la Plana junt al jesuïta i tio d'ell, Antoni Vicent. En l'any 1907 es convertix en diputat al Congrés pel districte de Llucena i poc despuix seria nomenat alcalde de Castelló, en dos ocasions, 1907 i de 1924 a 1928. Inclús arribà a ser president de la Diputació de Castelló entre 1930 i 1931 del Partit Conservador. També fon president de la Caixa d'Aforros i Mont de Pietat i de la Junta d'Aigües de La Plana.
En materia cultural n'hi ha que destacar la consolidació de la Banda Municipal, la creació de la Biblioteca Municipal i la fundació del Círcul Artístic de Castelló. Lo més destacat fon la creació en 1919 de la Societat Castellonenca de Cultura (SCC).
Salvador Guinot seria un dels 51 firmants del document titulat Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana, conegut popularment com a Normes de Castelló o del 32.
Salvador Guinot fallí el 30 de juliol de 1944 en la seua ciutat natal, als 78 anys. En vida llegà la seua biblioteca personal a la ciutat de Castelló. Com a fill ilustre de Castelló se li ha dedicat un carrer que creua la Gran Via Tárrega-Monteblanco.
Lliteratura
En Madrit escriu els seus primers relats breus: Els Reis se'n van i Guardant el melonar, d'ambient costumiste.
En l'any 1900 es publica en Valéncia la seua obra més important, Capolls mustigats, una colecció de sis relats breus. Esta obra, a través de Josep Ribelles Comín, fon reeditada en 1905 en Barcelona per l'Editorial l'Avenç baix el títul Escenes castellonenques. La seua obra lliterària es tanca en la narració Anyor (1913). A partir d'este moment va publicar a soles obres d'erudició sobre els clàssics valencians dels sigles XV i XVI, reeditant el Parlament en casa de Berenguer Mercader i la Tragèdia de Caldesa, de Joan Roís de Corella aixina com el Vocabulari de Joan de Resa.
Política
Políticament, Salvador Guinot fon d'ideologia conservadora i d'adscripció maurista, sent membre del Partit Conservador, del que va ser responsable provincial. Fon un defensor de les doctrines socials del seu tio, el jesuïta Antoni Vicent, en el qual va fundar el Sindicat Catòlic de Castelló de la Plana.
En les eleccions de l'any 1907 fon diputat al Congrés pel districte de Llucena i president de la Diputació Provincial de Castelló entre 1930 i 1931. També fon Alcalde de Castelló de la Plana en dos ocasions la primera, des de febrer a juny de 1907, i la segona de giner de 1925 a giner de 1927, substituint en esta segona a Francisco Ruiz Cazador, i sent predecessor en el càrrec de Norberto Ferrer Calduch. Sent alcalde, inicià diverses iniciatives culturals, com la consolidació de la Banda Municipal o la creació d'una Biblioteca Municipal. Va fundar el Círcul Artístic de Castelló i en l'any 1919, la Societat Castellonenca de Cultura. Guinot fon un d'els que varen firmar les Normes de Castelló en 1932, junt en 51 firmants més. Va llegar en vida la seua biblioteca personal a la ciutat de Castelló.
Salvador Guinot fon contemporàneu del gran patrici castellonenc, Gaetà Huguet i Breva.
Obres
- Capolls mustigats (Valéncia, 1900), reeditada l'any 1905 en Barcelona com Escenes castellonenques
- El poeta Jaime Gazull. Estudio bio-bibliográfico y crítico
- Fuentes literarias de la lengua valenciana
- Lo renaiximent valencià