Diferència entre les revisions de "Albatera"
m (→Demografia) |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Localització d'Albatera respecte al País Valencià.png|190px|thumbnail|Albatera respecte de la Comunitat Valenciana.]] | [[Image:Localització d'Albatera respecte al País Valencià.png|190px|thumbnail|Albatera respecte de la Comunitat Valenciana.]] | ||
| − | '''Albatera''' és un municipi del nort de la comarca del [[Baix Segura]], en el marge esquerre del riu Segura, a 16 metros sobre el nivell de la mar. Segons el cens de l'[[INE]] de [[ | + | '''Albatera''' és un municipi del nort de la comarca del [[Baix Segura]], en el marge esquerre del riu Segura, a 16 metros sobre el nivell de la mar. Segons el cens de l'[[INE]] de [[2018]], la població era de 12.042 albaterans. |
En la seua gran majoria, els habitants són [[castellà|castellaparlants]], encara que últimament s'està introduint novament el [[valencià]] (el cens de [[2001]] indica un percentage del 7,42%). | En la seua gran majoria, els habitants són [[castellà|castellaparlants]], encara que últimament s'està introduint novament el [[valencià]] (el cens de [[2001]] indica un percentage del 7,42%). | ||
Revisió de 10:30 9 set 2019
Albatera és un municipi del nort de la comarca del Baix Segura, en el marge esquerre del riu Segura, a 16 metros sobre el nivell de la mar. Segons el cens de l'INE de 2018, la població era de 12.042 albaterans.
En la seua gran majoria, els habitants són castellaparlants, encara que últimament s'està introduint novament el valencià (el cens de 2001 indica un percentage del 7,42%).
Sembla que l'etimologia de la paraula Albatera, en bases prerromanes i ibèriques, es troba en el vocable arabisat "batar". L'arabista Asín Palacios diu que ve de l'àrap "al-uatira" que significa "el sender" o "la senda".
Patrimoni
Lo més destacat del patrimoni històric d'Albatera és l'Iglésia Parroquial de Santiago Apòstol, construïda en l'any 1727 d'estil barroc valencià, en influències (en l'ornament) del Rococó francés.
Demografia
Albatera conta en 12.042 habitants (INE 2018). Un 17,6% de la seua població és de nacionalitat estrangera, principalment d'orige iberoamericà i d'atres països del continent europeu.[1]
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1877 | 1900 | 1920 | 1940 | 1960 | 1981 | 2001 | 2011 | 2018 | ||||||||||
| Població | 3.253 | 3.347 | 3.939 | 3.821 | 4.582 | 6.026 | 8.076 | 9.080 | 11.901 | 12.042 | |||||||||
Política
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | n/d | n/d |
| 1983 - 1987 | n/d | n/d |
| 1987 - 1991 | n/d | n/d |
| 1991 - 1995 | n/d | n/d |
| 1995 - 1999 | n/d | n/d |
| 1999 - 2003 | n/d | n/d |
| 2003 - 2007 | n/d | n/d |
| 2007 - 2011 | n/d | n/d |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Albaterans destacats
- Jesús Aguilar Hernández, Croniste Oficial
- Manuel Berná García, músic i compositor
- Valentín García Quinto, escultor
- Armonía Gómez Sánchez Armonía Móntez, cantant i actriu
- Hermenegildo Gómez Sánchez José Móntez, ballarí
- Santiago Quinto Serna, músic i compositor
- Santiago Sanz Quinto, atleta
Referències
- ↑ Font: Explotació estadística del cens segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).
Enllaços externs
- Ajuntament d'Albatera
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- El portal de la Vega Baja.
| Municipis de La Vega Baixa del Segura | |
|---|---|
|
Albatera • Algorfa • Almoradí • Benejússer • Benferri • Benijòfar • Bigastre • Callosa de Segura • Catral • Cox • Daya Nova • Daya Vella • Dolores • Formentera de Segura • La Granja de Rocamora • Guardamar • Los Montesinos • Oriola • El Pilar de la Foradada • Rafal • Redovà • Rojals • Sant Fulgenci • Sant Isidre • Sant Miquel de les Salines • Torrevella • Xacarella | |