Diferència entre les revisions de "Ajuntament de Castelló"
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
L´edifici de l''''Ajuntament de Castelló''' o Casa consistorial es troba emplaçat en la [[Plaça Major de Castelló|Plaça Major de la vila]] formant un conjunt històric junt als edificis del [[Mercat Central de Castelló|Mercat Central]]; el Campanar, conegut popularment com [[El Fadrí]], i l'Iglésia [[Concatedral de Santa Maria de Castelló]]. | L´edifici de l''''Ajuntament de Castelló''' o Casa consistorial es troba emplaçat en la [[Plaça Major de Castelló|Plaça Major de la vila]] formant un conjunt històric junt als edificis del [[Mercat Central de Castelló|Mercat Central]]; el Campanar, conegut popularment com [[El Fadrí]], i l'Iglésia [[Concatedral de Santa Maria de Castelló]]. | ||
| − | La Casa consistorial és un edifici construit entre els [[sigle XVII|sigles XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]], fon inaugurat en l'any [[1716]], | + | La Casa consistorial és un edifici construit entre els [[sigle XVII|sigles XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]], fon inaugurat en l'any [[1716]]. Les obres daten de l'any [[1687]] al [[1716]], obra dels mestres Gil Torralba i Melchor Serrano. Reformat durant el [[sigle XX]]. |
| + | |||
| + | == Història == | ||
| + | |||
| + | L'edifici s'alçà sobre uns solar que eren propietat municipal des de la fundació de la ciutat de Castelló. Estaven ocupats per una serie de cases i gran part pel fossar. Les cases eren botigues, carniceries i peixcateries. | ||
| + | |||
| + | L'antiga Casa consistorial des de l'[[Edat Mija]], estava entre la plaça de l'Herba i el carrer [[Ausias March]], una part que ocupa hui en dia l'edifici de les oficines de l'entitat bancària [[Bankia]], anteriorment [[Bancaixa]], antiga [[Caixa d'Aforros i Mont de Pietat de Castelló]] | ||
| + | |||
| + | La traça del nou edifici fon feta pel mestre Gil Torralba en l'any [[1687]]. L'eixecució de les obres fon baix la direcció del mestre d'obres Melchor Serrano, es construí entre els anys [[1689]] i [[1716]], encara que no s'acabà en la seua totalitat. | ||
| + | |||
| + | Durant el [[sigle XX]] ha sofrit diverses reformes tant de l'exterior com de l'interior per a adaptar l'edifici a les noves necessitats. Al front del mateix han estat els diferents arquitectes municipals. | ||
== Descripció == | == Descripció == | ||
| − | Es tracta d'un edifici exent de planta rectangular i | + | Es tracta d'un edifici exent de planta rectangular i quatre plantes, en una escala central que dona accés a les distintes dependències. La frontera es compon de tres cossos separats per bandes horisontals a modo de rebancs. La planta baixa conta en un pòrtic de cinc arcs de mig punt alternats per pilastres toscanes, que contínua en un en els seus laterals. La planta noble es dividix verticalment en cinc, en pilastres corínties i en entablament pla. Conta en tres balcons, on el central és corregut, i cinc vans. La tercera planta, de dimensions més reduïdes, se separa del restant per un rebanc volat, i conta en cinc balcons senzills flanquejats per pilastres. L'edifici s'arremata en una balustrada. |
En la primera mitat del [[sigle XIX]], es va reformar el saló de Sessions i es va realisar la decoració del sostre en una pintura alegòrica de la ciutat de [[Castelló de la Plana]]. A principis del [[sigle XX]], es varen substituir en el pis principal el balcó corregut per individualisat i despuix de la [[Guerra Civil espanyola]] es varen reformar les fronteres lateral i principal, desapareixent les dos torres dels ànguls, aixina com el antepit de remat que es va substituir per l'actual balustrada. | En la primera mitat del [[sigle XIX]], es va reformar el saló de Sessions i es va realisar la decoració del sostre en una pintura alegòrica de la ciutat de [[Castelló de la Plana]]. A principis del [[sigle XX]], es varen substituir en el pis principal el balcó corregut per individualisat i despuix de la [[Guerra Civil espanyola]] es varen reformar les fronteres lateral i principal, desapareixent les dos torres dels ànguls, aixina com el antepit de remat que es va substituir per l'actual balustrada. | ||
Revisió de 11:23 31 ago 2019
L´edifici de l'Ajuntament de Castelló o Casa consistorial es troba emplaçat en la Plaça Major de la vila formant un conjunt històric junt als edificis del Mercat Central; el Campanar, conegut popularment com El Fadrí, i l'Iglésia Concatedral de Santa Maria de Castelló.
La Casa consistorial és un edifici construit entre els sigles XVII i XVIII, fon inaugurat en l'any 1716. Les obres daten de l'any 1687 al 1716, obra dels mestres Gil Torralba i Melchor Serrano. Reformat durant el sigle XX.
Història
L'edifici s'alçà sobre uns solar que eren propietat municipal des de la fundació de la ciutat de Castelló. Estaven ocupats per una serie de cases i gran part pel fossar. Les cases eren botigues, carniceries i peixcateries.
L'antiga Casa consistorial des de l'Edat Mija, estava entre la plaça de l'Herba i el carrer Ausias March, una part que ocupa hui en dia l'edifici de les oficines de l'entitat bancària Bankia, anteriorment Bancaixa, antiga Caixa d'Aforros i Mont de Pietat de Castelló
La traça del nou edifici fon feta pel mestre Gil Torralba en l'any 1687. L'eixecució de les obres fon baix la direcció del mestre d'obres Melchor Serrano, es construí entre els anys 1689 i 1716, encara que no s'acabà en la seua totalitat.
Durant el sigle XX ha sofrit diverses reformes tant de l'exterior com de l'interior per a adaptar l'edifici a les noves necessitats. Al front del mateix han estat els diferents arquitectes municipals.
Descripció
Es tracta d'un edifici exent de planta rectangular i quatre plantes, en una escala central que dona accés a les distintes dependències. La frontera es compon de tres cossos separats per bandes horisontals a modo de rebancs. La planta baixa conta en un pòrtic de cinc arcs de mig punt alternats per pilastres toscanes, que contínua en un en els seus laterals. La planta noble es dividix verticalment en cinc, en pilastres corínties i en entablament pla. Conta en tres balcons, on el central és corregut, i cinc vans. La tercera planta, de dimensions més reduïdes, se separa del restant per un rebanc volat, i conta en cinc balcons senzills flanquejats per pilastres. L'edifici s'arremata en una balustrada.
En la primera mitat del sigle XIX, es va reformar el saló de Sessions i es va realisar la decoració del sostre en una pintura alegòrica de la ciutat de Castelló de la Plana. A principis del sigle XX, es varen substituir en el pis principal el balcó corregut per individualisat i despuix de la Guerra Civil espanyola es varen reformar les fronteres lateral i principal, desapareixent les dos torres dels ànguls, aixina com el antepit de remat que es va substituir per l'actual balustrada.
Entre els elements arquitectònics d'interés destaca el porche en cinc arcs en la planta baixa i el primer cos, accentuat per l'us de pilastres corínties i balcons en amplis vans coronats per frontispicis circulars i triangulars.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ajuntament de Castelló.