Diferència entre les revisions de "José Zaragoza Vilanova"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''José Zaragoza Vilanova''' (Alcalà de Chivert, 5 de maig de 1627 - Madrit, 14 d'abril de 1679), fon un matemàtic, astrònom, religiós i es...»)
 
Llínea 1: Llínea 1:
'''José Zaragoza Vilanova''' ([[Alcalà de Chivert]], 5 de maig de [[1627]] - [[Madrit]], 14 d'abril de [[1679]]), fon un matemàtic, astrònom, religiós i escritor [[Valencians|valencià]].
+
{{Biografia|
 +
| nom = José Zaragoza Vilanova
 +
| image =
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]]
 +
| ocupació = Religiós, matemàtic, astrònom i escritor
 +
| data_naix = 5 de maig de [[1627]] 
 +
| lloc_naix = [[Alcalà de Chivert]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = 14 d'abril de [[1679]]
 +
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
 +
}}
 +
Josep o '''José Zaragoza Vilanova''' ([[Alcalà de Chivert]], 5 de maig de [[1627]] - [[Madrit]], 14 d'abril de [[1679]]), fon un matemàtic, astrònom, religiós i escritor [[Valencians|valencià]].
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==

Revisió de 15:57 29 ago 2019

José Zaragoza Vilanova
Nacionalitat: Valenciana
Ocupació: Religiós, matemàtic, astrònom i escritor
Naiximent: 5 de maig de 1627
Lloc de naiximent: Alcalà de Chivert, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 14 d'abril de 1679
Lloc de defunció: Madrit, Espanya

Josep o José Zaragoza Vilanova (Alcalà de Chivert, 5 de maig de 1627 - Madrit, 14 d'abril de 1679), fon un matemàtic, astrònom, religiós i escritor valencià.

Biografia

José Zaragoza es va graduar de mestre en Arts per l'Universitat de Valéncia, i en l'any 1651 ingresà en la Companyia de Jesús. Fon professor en el Colege de la Companyia de Calatayut, en Mallorca, Barcelona i Valéncia. Obtingué la càtedra de Matemàtiques en el Colege Imperial de Madrit i fon designat preceptor del rei Carles II.

Obra

Publicà diversos llibres, sobretot de temàtica matemàtica:

  • Aritmetica universal que comprehende el arte menor y maior, algebra vulgar y especiosa. Valéncia, Jerónimo Vilagrasa, 1669.
  • Euclides nuevo-antiguo. Geometría especulativa y práctica de los planos y sólidos. Valéncia, 1671.
  • Trigonometria española: resolución de los triangulos planos y esféricos. Fábrica de los senos, tangentes y logarithmos y el uso de todo. Mallorca, Francisco Oliver, 1672 i Valéncia, 1673. La publicà també en llatí en el mateix any en el títul Trigonometria hispana: Resolutio triangulorum, etc. En l'eixemplar i l'Acadèmia Espanyola es troben enquadernadas les taules següents:
    • Canon trigonometricus. Contiens logarithmus sinuum, et tangentium, ad singula scrupula totius semicirculi.
    • Radii Logarithmo 10.000000. Madrid, 1672.
    • Tabula logarithmica. Contiens undecim numerorum chiliades cum suis logaritmis ad unitate, scilicet, ad 11100. Dispositis nova methodo et proportioni astronomicae applicatis in gratiam astronomorum. Madrid, 1672.
  • Esphera común celeste y terráquea. Madrid, Juan Martín del Barrio, 1674.
  • Fabrica y uso de varios instrumentos mathematicos con que sirvió ala rey nuestro señor Carlos II el Excm. Duque de Medinaceli. Madrid, 1674. Antonio Francisco de Zafra.
  • Geometria magna in minimis, in III partes divisa: I De Mininimis in communi: II De planis: III De Solidis. Toledo, 1674.

Enllaços externs