Diferència entre les revisions de "Paper"
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | El '''paper''' | + | El '''paper''' (del [[llatí]] ''papyru'', i este del grec ''πάπυρος'', nom d'una planta oriental papirus, i este de l'[[idioma egipci|egipci]] ''per-peraâ'' (papir), per analogia en els [[Papir|papirs]] egipcis) és una matèria fabricada en una pasta feta en fibres vegetals riques en [[Celulosa|celulosa]], que s'obté de draps, fusta, palla, etc..., i una volta blanquejada se li dona forma de fulles, rolls o plecs, segons l'utilitat per a la que es destina. |
+ | |||
+ | Normalment, el paper és una fina llàmina de pasta de fibra vegetal (celulosa) triturada, blanquejada, prensada, i secada. | ||
A la pasta vegetal de base, a voltes, se li afigen substàncies com [[Polipropilé|polipropilé]], [[Polietilé|polietilé]] o [[Algep|algeps]]; en el fi de proporcionar diverses característiques al paper. Les fibres s'aglutinen per mig del prensat i la formació d'[[enllaços de ponts d'hidrogen]]. | A la pasta vegetal de base, a voltes, se li afigen substàncies com [[Polipropilé|polipropilé]], [[Polietilé|polietilé]] o [[Algep|algeps]]; en el fi de proporcionar diverses característiques al paper. Les fibres s'aglutinen per mig del prensat i la formació d'[[enllaços de ponts d'hidrogen]]. | ||
− | Per analogia, es denomina "[[Fulla (paper)|fulla]]" a la forma habitual de la llàmina de paper. | + | Per analogia, es denomina "[[Fulla (paper)|fulla]]" a la forma habitual de la llàmina de paper. |
+ | |||
+ | == Classes de paper == | ||
+ | |||
+ | * Paper blanc o paper en blanc, paper que no té res escrit ni dibuixat. | ||
+ | * Paper d'escriure, paper fabricat especialment per a escriure. | ||
+ | * Paper de dol, paper d'escriure en una orla negra en senyal de dol. | ||
+ | * Paper rallat, paper que du impreses ralles paraleles horisontals per a facilitar l'escritura a mà. | ||
+ | * Paper pautat, paper que du impreses ralles paraleles horisontals i combinades per a facilitar l'escritura de taquigrafia, música, etc. * Paper quadriculat, paper que du impreses ralles paraleles horisontals i verticals encreuades que formen quadros. | ||
+ | * Paper de solfa o de música, paper que du impreses ralles paraleles horisontals i en grups de cinc, formant un pentagrama, per a l'escritura de notes musicals. | ||
+ | * Paper verjurat, paper que té una filigrana en forma de ralles paraleles tallades perpendicularment per unes atres ralles paraleles i més separades. | ||
+ | * Paper ceba, paper molt fi per a fer còpies. | ||
+ | * Paper bíblia, paper molt prim pero resistent i opac, de bona calitat, propi per a imprimir obres molt extenses. | ||
+ | * Paper vegetal, paper satinat i transparent amprat per a reproduir plans i dibuixos. | ||
+ | * Paper de fumar, paper fort prim, fabricat expressament per a la fabricació de cigarrets o per a fer-los a mà. | ||
+ | * Paper secant, paper molt esponjós, porós i absorbent que s'ampra per a absorbir la tinta i eixugar les taques o lo escrit. | ||
+ | * Paper de seda, paper molt fi i transparent, fabricat en la capa interior del capell de seda, i que generalment s'usa per a embolicar coses fines i delicades. | ||
+ | * Paper de China, paper molt prim, resistent i consistent, fabricat en la part interior de la corfa de la canya de bambú. | ||
+ | * Paper de Japó o japonés, paper satinat, de grossària regular i color groguenc, fabricat en la part interior de la corfa de la morera i un poc de farina d'arròs. | ||
+ | * Paper ploma, paper fabricat en pasta molt llaugera i que té una consistència esponjosa. | ||
+ | * Paper d'esmeril, paper fort que té adherit vidre mòlt o pols d'esmeril i que s'ampra per a escatar o esmerilar. | ||
+ | * Paper carbó o paper de calcar, paper que té tintada una de les cares i s'utilisa per a obtindre còpies a l'escriure o dibuixar. | ||
+ | * Paper higiènic, paper fabricat especialment per a l'higiene personal en la latrina. | ||
+ | * Paper d'embalar, paper fabricat especialment en peces grans per a embolicar peces o paquets. | ||
+ | * Paper d'estrassa, paper que es fabrica en pasta de drap ordinari, que no aprofita per a escriure per absorbir la tinta. | ||
+ | * Paper de tornasol, paper impregnat en la tintura de tornasol, usat com a reactiu per a determinar l'acidea d'una dissolució. | ||
+ | * Paper de cúrcuma, paper impregnat en la tintura de cúrcuma, amprat com a reactiu per a reconéixer els àlcalis. | ||
+ | * Paper continu, paper que es fabrica en peces de gran llargària. | ||
+ | * Paper barba o de tina, paper de fil que no està retallat per les vores i que es fa plec a plec. | ||
+ | * Paper cuché, paper molt satinat i lluent especialment utilisat per a imprimir revistes i gravats o fotogravats. | ||
+ | * Paper maché, cartó dur. | ||
+ | * Paper floret, paper de gran calitat, molt blanc i llustrós. | ||
+ | * Paper pintat, paper llis o estampat que es fabrica en rolls i s'usa per a empaperar, especialment parets. | ||
+ | * Paper coster, el que ix defectuós en la seua fabricació, per taques, trencats, marres, arrugues, etc. | ||
+ | * Paper engrutat, ant. Paper en engrut o pegunta feta en aigua i farina que servia per a apegar. | ||
+ | * Paper sagellat, el que té estampat l'escut de l'Estat i s'usa per a formalisar documents llegals o jurídics. | ||
+ | * [[Paper moneda]], el que per autoritat pública substituïx als diners en metàlic i té curs llegal com a moneda; billets. | ||
+ | * Paper de marca, el de tina del tamany que generalment té el paper sagellat. | ||
+ | * Paper de marca major, el de tina de doble llargària i amplària que el de marca. | ||
+ | * Paper de l'Estat, conjunt de documents que emet l'Estat i que representen títuls d'obligacions creditícies a favor dels tenedors. | ||
+ | |||
+ | Segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), també existixen unes atres denominacions i expressions per a la paraula, paper: | ||
+ | |||
+ | * Papers, conjunt de documents en la tramitació d'un expedient, un permís, una prova d'identitat, etc. | ||
+ | * Papers banyats, document de poca importància o insuficient. | ||
+ | * Paper tela, peça de tela de cotó molt fina, transparent i enverniçada, utilisada per a reproduir dibuixos, plans i mapes. | ||
+ | * Paper d'alumini, tira o roll d'una làmina fina com el paper pero feta d'[[Alumini|alumini]] per a embolicar aliments. | ||
+ | * Personage representat per un actor o actriu en una obra teatral o cinematogràfica. | ||
+ | * Transcripció del text que ha de memorisar un actor o actriu per a poder representar un personage en una obra teatral o cinematogràfica. * Part d'acció que ha de representar algú en una cerimònia, acte, festa, etc. | ||
+ | * Fer un gran paper, un paper important o principal, representar una part important en una cerimònia, acte, negoci, etc./fig. Funció que algú complix en un acte o negoci. | ||
+ | * Fer un bon paper, actuar com correspon en una circumstància determinada. Ser útil. | ||
+ | * Fer un mal paper, actuar com no correspondria en una circumstància determinada. | ||
+ | * Fer el seu paper, loc. Fingir o representar algú la funció que li ha segut encomanada. Fer lo que u té encomanat fer o deu fer. | ||
+ | * Prim com un paper de fumar, loc. Se diu quan alguna cosa és extremadament prima. | ||
+ | * Torcar-se el cul o torcar-s'ho en un paper de fumar, loc. Ser ridículament refinat o remirat. | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
Llínea 11: | Llínea 67: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
+ | * [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=paper Paper - [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)] | ||
* [https://josueferrer.com/2013/09/10/sabias-que-la-primera-fabrica-de-papel-de-europa-estaba-en-xativa/ ¿Sabías que la primera fábrica de papel de Europa estaba en Xàtiva? - Josué Ferrer] | * [https://josueferrer.com/2013/09/10/sabias-que-la-primera-fabrica-de-papel-de-europa-estaba-en-xativa/ ¿Sabías que la primera fábrica de papel de Europa estaba en Xàtiva? - Josué Ferrer] | ||
Revisió de 17:56 17 ago 2019
El paper (del llatí papyru, i este del grec πάπυρος, nom d'una planta oriental papirus, i este de l'egipci per-peraâ (papir), per analogia en els papirs egipcis) és una matèria fabricada en una pasta feta en fibres vegetals riques en celulosa, que s'obté de draps, fusta, palla, etc..., i una volta blanquejada se li dona forma de fulles, rolls o plecs, segons l'utilitat per a la que es destina.
Normalment, el paper és una fina llàmina de pasta de fibra vegetal (celulosa) triturada, blanquejada, prensada, i secada.
A la pasta vegetal de base, a voltes, se li afigen substàncies com polipropilé, polietilé o algeps; en el fi de proporcionar diverses característiques al paper. Les fibres s'aglutinen per mig del prensat i la formació d'enllaços de ponts d'hidrogen.
Per analogia, es denomina "fulla" a la forma habitual de la llàmina de paper.
Classes de paper
- Paper blanc o paper en blanc, paper que no té res escrit ni dibuixat.
- Paper d'escriure, paper fabricat especialment per a escriure.
- Paper de dol, paper d'escriure en una orla negra en senyal de dol.
- Paper rallat, paper que du impreses ralles paraleles horisontals per a facilitar l'escritura a mà.
- Paper pautat, paper que du impreses ralles paraleles horisontals i combinades per a facilitar l'escritura de taquigrafia, música, etc. * Paper quadriculat, paper que du impreses ralles paraleles horisontals i verticals encreuades que formen quadros.
- Paper de solfa o de música, paper que du impreses ralles paraleles horisontals i en grups de cinc, formant un pentagrama, per a l'escritura de notes musicals.
- Paper verjurat, paper que té una filigrana en forma de ralles paraleles tallades perpendicularment per unes atres ralles paraleles i més separades.
- Paper ceba, paper molt fi per a fer còpies.
- Paper bíblia, paper molt prim pero resistent i opac, de bona calitat, propi per a imprimir obres molt extenses.
- Paper vegetal, paper satinat i transparent amprat per a reproduir plans i dibuixos.
- Paper de fumar, paper fort prim, fabricat expressament per a la fabricació de cigarrets o per a fer-los a mà.
- Paper secant, paper molt esponjós, porós i absorbent que s'ampra per a absorbir la tinta i eixugar les taques o lo escrit.
- Paper de seda, paper molt fi i transparent, fabricat en la capa interior del capell de seda, i que generalment s'usa per a embolicar coses fines i delicades.
- Paper de China, paper molt prim, resistent i consistent, fabricat en la part interior de la corfa de la canya de bambú.
- Paper de Japó o japonés, paper satinat, de grossària regular i color groguenc, fabricat en la part interior de la corfa de la morera i un poc de farina d'arròs.
- Paper ploma, paper fabricat en pasta molt llaugera i que té una consistència esponjosa.
- Paper d'esmeril, paper fort que té adherit vidre mòlt o pols d'esmeril i que s'ampra per a escatar o esmerilar.
- Paper carbó o paper de calcar, paper que té tintada una de les cares i s'utilisa per a obtindre còpies a l'escriure o dibuixar.
- Paper higiènic, paper fabricat especialment per a l'higiene personal en la latrina.
- Paper d'embalar, paper fabricat especialment en peces grans per a embolicar peces o paquets.
- Paper d'estrassa, paper que es fabrica en pasta de drap ordinari, que no aprofita per a escriure per absorbir la tinta.
- Paper de tornasol, paper impregnat en la tintura de tornasol, usat com a reactiu per a determinar l'acidea d'una dissolució.
- Paper de cúrcuma, paper impregnat en la tintura de cúrcuma, amprat com a reactiu per a reconéixer els àlcalis.
- Paper continu, paper que es fabrica en peces de gran llargària.
- Paper barba o de tina, paper de fil que no està retallat per les vores i que es fa plec a plec.
- Paper cuché, paper molt satinat i lluent especialment utilisat per a imprimir revistes i gravats o fotogravats.
- Paper maché, cartó dur.
- Paper floret, paper de gran calitat, molt blanc i llustrós.
- Paper pintat, paper llis o estampat que es fabrica en rolls i s'usa per a empaperar, especialment parets.
- Paper coster, el que ix defectuós en la seua fabricació, per taques, trencats, marres, arrugues, etc.
- Paper engrutat, ant. Paper en engrut o pegunta feta en aigua i farina que servia per a apegar.
- Paper sagellat, el que té estampat l'escut de l'Estat i s'usa per a formalisar documents llegals o jurídics.
- Paper moneda, el que per autoritat pública substituïx als diners en metàlic i té curs llegal com a moneda; billets.
- Paper de marca, el de tina del tamany que generalment té el paper sagellat.
- Paper de marca major, el de tina de doble llargària i amplària que el de marca.
- Paper de l'Estat, conjunt de documents que emet l'Estat i que representen títuls d'obligacions creditícies a favor dels tenedors.
Segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), també existixen unes atres denominacions i expressions per a la paraula, paper:
- Papers, conjunt de documents en la tramitació d'un expedient, un permís, una prova d'identitat, etc.
- Papers banyats, document de poca importància o insuficient.
- Paper tela, peça de tela de cotó molt fina, transparent i enverniçada, utilisada per a reproduir dibuixos, plans i mapes.
- Paper d'alumini, tira o roll d'una làmina fina com el paper pero feta d'alumini per a embolicar aliments.
- Personage representat per un actor o actriu en una obra teatral o cinematogràfica.
- Transcripció del text que ha de memorisar un actor o actriu per a poder representar un personage en una obra teatral o cinematogràfica. * Part d'acció que ha de representar algú en una cerimònia, acte, festa, etc.
- Fer un gran paper, un paper important o principal, representar una part important en una cerimònia, acte, negoci, etc./fig. Funció que algú complix en un acte o negoci.
- Fer un bon paper, actuar com correspon en una circumstància determinada. Ser útil.
- Fer un mal paper, actuar com no correspondria en una circumstància determinada.
- Fer el seu paper, loc. Fingir o representar algú la funció que li ha segut encomanada. Fer lo que u té encomanat fer o deu fer.
- Prim com un paper de fumar, loc. Se diu quan alguna cosa és extremadament prima.
- Torcar-se el cul o torcar-s'ho en un paper de fumar, loc. Ser ridículament refinat o remirat.
Bibliografia
- GARCIA HORTAL, José. A. Fibras Papeleras (Edicions UPC, Barcelona, 2007). ISBN 10: 8483019167 ISBN 13: 9788483019160