Diferència entre les revisions de "Guerra de l'Unió"

Revisió de 14:59 27 jun 2019

L'Unió Aragonesa (1347-1348): Fon una revolta de caràcter foralista i reivindicadora dels drets dels regnes front a les exigències del rei, Pere IV El Cerimoniós.

A causa de la crisis agrària i al descontent de la població del Regne de Valéncia, la monarquia no feya més que aumentar els imposts per a poder atendre la política expansionant del monarca pel Mediterràneu. L'aument de la pressió real i el seu autoritarisme va provocar una gran revolta. El moment més àlgit d'esta revolta fon quan varen nomenar a la infanta Constanza hereua de la corona, contradient la llei successòria.

Valéncia va proclamar “L'Unió”, una associació per a obligar a la monarquia a l'abandó de l'autoritarisme i a l'inici de més tolerància real, en un cert control governamental i una tímida democratisació del regne. La situació no fon entesa ni pel rei ni pels senyors Feudals de l'any 1347. “L'Unió” va tindre certa acceptació en Aragó pero Catalunya es va mantindre fidel al rei Pere IV.

Valéncia era el foc d'esta situació en grans caudills per a esta causa, estenent-se per tot el regne i formant-se dos bandos ben diferenciats: els uns al voltant del rei (la noblea), i els atres a favor de “L'Unió Aragonesa”. El poble pla estava expectant i alié a esta situació que poc o res li podria ajudar a millorar els seus problemes.

Després d'intentar el diàlec i fracassar, la guerra es va fer inevitable. En decembre de l'any 1347 es varen produir dos grans batalles guanyades per un eixèrcit enfurit i desijós d'un gran canvi. “L'Unió Aragonesa” es va créixer en esta dos victòries, el poder real va intentar controlar la situació pero va fracassar estrepitosament i el rei va haver d'acceptar el poder de “L' Unió”, encara que per poc de temps. Uns mesos més tart fon somesa L' Unió despuix de dos batalles enfront d'un eixèrcit no professional. El deu de decembre va entrar triumfal el rei en Valéncia a on va ajusticiar a tots els integrant de la revolta.

Va haver una gran repressió i sobretot en els castells i viles partidaris de “L'Unió Aragonesa”, d'esta manera va quedar neutralisat el poder de la burguesia Valenciana.

L'Unió Aragonesa

Els privilegis de l'Unió d'Aragó varen ser concedits en l'any 1287 pel rei Alfons III el Franc, a qui, lliteralment, li varen ser arrancats. En si, estos privilegis eren el resultat d'una llarga lluita de nobles, mesnaders i infançons dels regnes de Aragó i Valéncia, aixina com del comtat de Ribargoza.

Varen ser producte d'una rebelió oberta per part de la noblea. A diferència de la de l'any 1283, no varen participar totes les fraccions integrants de la Corona d'Aragó ni les grans ciutats com Valéncia i Barcelona, pero sí que va prendre part la ciutat de Saragossa, capital de la Corona.

Les seues exigències radicals varen costar la pèrdua de l'equilibri entre el Rei i el regne, estament base de la Corona aragonesa. El Justícia d'Aragó va condenar estos privilegis en 1301 i els va derogar. Davall Pere IV el Cerimoniós es restauren en l'any 1347. El Rei, no content en esta situació, va derrotar a l'Unió a l'any següent en la batalla d'Épila. No obstant, com compensació a la pèrdua dels furs de l'Unió, establix uns que llimiten el poder real i otorguen algunes garanties al poble. L'acceptació de llímits per part del Rei era peça clau en una política conciliadora en respecte als extremismes de l'Unió. Aixina es constituirien els primitius Furs de Sobrarbe.

Referencies

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Unión_de_Aragón de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

Batalles

A favor de l'Unió: La Pobla Llarga i Bétera.
A favor dels realistes: Épila i Mislata.

Enllaços externs

Bibliografia

Pere IV d'Aragó. Cronica del Rey d'Aragó En Pere IV ó del punyalet. Ed. cit. Facismil 2005. Valéncia.

@@ Llínea 3: / Llínea 3: @@
 A causa de la crisis agrària i al descontent de la població del [[Regne de Valéncia]], la monarquia no feya més que aumentar els imposts per a poder atendre la política expansionant del monarca pel [[Mediterràneu]]. L'aument de la pressió real i el seu autoritarisme va provocar una gran revolta.  El moment més àlgit d'esta revolta fon quan varen nomenar a la infanta Constanza hereua de la corona, contradient la llei successòria.
-[[Valéncia]] va proclamar  “L'Unió”, una associació per a obligar a la monarquia a l'abandó de l'autoritarisme i a l'inici de més tolerància real, en un cert control governamental i una tímida democratisació del regne. La situació no fon entesa ni pel rei ni pels senyors Feudals del [[1347]]. “L'Unió” va tindre certa acceptació en [[Aragó]] pero [[Catalunya]] es va mantindre fidel al rei  Pere IV.
+[[Valéncia]] va proclamar  “L'Unió”, una associació per a obligar a la monarquia a l'abandó de l'autoritarisme i a l'inici de més tolerància real, en un cert control governamental i una tímida democratisació del regne. La situació no fon entesa ni pel rei ni pels senyors Feudals de l'any [[1347]]. “L'Unió” va tindre certa acceptació en [[Aragó]] pero [[Catalunya]] es va mantindre fidel al rei  Pere IV.
 Valéncia era el foc d'esta situació en grans caudills per a esta causa, estenent-se per tot el regne i  formant-se dos bandos ben diferenciats: els uns al voltant del rei (la noblea), i els atres a favor de “L'Unió Aragonesa”. El poble pla estava expectant i alié a esta situació que poc o res li podria ajudar a millorar els seus problemes.