Diferència entre les revisions de "Liber Elegantiarum"
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
Basant-se en la data de la seua dedicatòria ([[1472]]), està considerat com el primer diccionari d'una [[llengua romànica]]. Lo que és cert és que es tracta d'una obra que apareix en una época (finals del [[sigle XV]]) en la qual es detecta una important atenció a la llengua romançada pròpia de cada territori, i es publiquen obres en que s'expliquen les paraules o frases llatines a partir dels seus equivalents en vulgar. | Basant-se en la data de la seua dedicatòria ([[1472]]), està considerat com el primer diccionari d'una [[llengua romànica]]. Lo que és cert és que es tracta d'una obra que apareix en una época (finals del [[sigle XV]]) en la qual es detecta una important atenció a la llengua romançada pròpia de cada territori, i es publiquen obres en que s'expliquen les paraules o frases llatines a partir dels seus equivalents en vulgar. | ||
| + | |||
| + | == Cites == | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Ximeno, Ribelles i Pastor mencionen que n'hi ha quatre eixemplars que es coneixen, tots sense portada, i aixina també ho ratifica [[Josep Albinyana]] en el ''[[Crit de la llengua]]'' (E. Valéncia 2000, 1981): U en la nostra Universitat de Valéncia, dos en Barcelona (L'Ateneu i Institut d'Estudis Catalans), i el quart el cita Gallardo en el n.º 2.143 del seu ensaig. Això fa pensar, i aixina ho ratifica [[Pastor Fuster]], que l'edició de 1489, es la segon, i dona les següents raons: 1.ª) Perque la dedicatòria com hem dit abans data de 1472; 2.ª) perque el colofó diu que el llibre fon revisat: “exactísima diligentia emendatus”, lo que vol dir que li va precedir una atra edició que ara es millora; i 3.ª) perque Eduart Cañibell, director de la Biblioteca Arús de Barcelona, diu que va vore un eixemplar d'est obra en una magnifica portada en poder de Isidre Bonshoms, del qual Ribelles dona conte (p. 171-172)|Liber Elegantiarum per [[Joan Ignaci Culla]]}} | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 18:22 13 maig 2019
El Liber Elegantiarum és un repertori de paraules i frases valencià-llatí, obra del notari públic per autoritat real (regie auctoritate notarii publici) i escrivent valencià Joan Esteve (Johannes Stephanus), publicat en Venècia per l'editor Paganinus de Paganinis el 3 d'octubre de l'any 1489. Es tracta d'una obra destinada a l'ensenyança del llatí en la qual, partint de frases escrites en valencià, s'oferix la frase llatina equivalent.
El Liber Elegantiarum, diccionari llatí-valencià, està considerat com el primer diccionari imprés en una llengua romànica.
Autor
L'autor, Joan Esteve, com a notari públic “per autoritat real”, era lo màxim que es podia alcançar en eixa época dins de la carrera notarial, ya que tenia jurisdicció en tot el Regne de Valéncia i en tots els dominis de la Corona d'Aragó per a prendre part en l'emissió de documents oficials.
Colofó
El colofó del llibre diu:
Li'l considera el primer diccionari de la llengua valenciana, ya que les obres lexicogràfiques anteriors són coleccions de glosses o postilles marginals de paraules difícils de certes obres (explicacions de "vocables escurs"), o rimaris (diccionaris per a fer rimes).
Basant-se en la data de la seua dedicatòria (1472), està considerat com el primer diccionari d'una llengua romànica. Lo que és cert és que es tracta d'una obra que apareix en una época (finals del sigle XV) en la qual es detecta una important atenció a la llengua romançada pròpia de cada territori, i es publiquen obres en que s'expliquen les paraules o frases llatines a partir dels seus equivalents en vulgar.
Cites
Vore també
Referències
- Joan Esteve-El Crit de la llengua-Josep Alminyana
- El Liber Elegantiarum de Joan Esteve-Josep Mª Guinot
- Los okupas del “Liber elegantiarum”-Ricart Garcia Moya