Diferència entre les revisions de "Liber Elegantiarum"
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | El '''Liber Elegantiarum''' és un repertori de paraules i frases [[Llengua valenciana|valencià]]-[[llatí]], obra del notari | + | El '''Liber Elegantiarum''' és un repertori de paraules i frases [[Llengua valenciana|valencià]]-[[llatí]], obra del notari públic per autoritat real (''regie auctoritate notarii publici'') i escrivent [[Valencians|valencià]] [[Joan Esteve]] (Johannes Stephanus), publicat en [[Venècia]] per l'editor Paganinus de Paganinis el 3 d'octubre de l'any [[1489]]. Es tracta d'una obra destinada a l'ensenyança del llatí en la qual, partint de frases escrites en valencià, s'oferix la frase llatina equivalent. |
El '''Liber Elegantiarum''', diccionari llatí-valencià, està considerat com el primer diccionari imprés en una [[llengua romànica]]. | El '''Liber Elegantiarum''', diccionari llatí-valencià, està considerat com el primer diccionari imprés en una [[llengua romànica]]. |
Revisió de 18:07 13 maig 2019
El Liber Elegantiarum és un repertori de paraules i frases valencià-llatí, obra del notari públic per autoritat real (regie auctoritate notarii publici) i escrivent valencià Joan Esteve (Johannes Stephanus), publicat en Venècia per l'editor Paganinus de Paganinis el 3 d'octubre de l'any 1489. Es tracta d'una obra destinada a l'ensenyança del llatí en la qual, partint de frases escrites en valencià, s'oferix la frase llatina equivalent.
El Liber Elegantiarum, diccionari llatí-valencià, està considerat com el primer diccionari imprés en una llengua romànica.
El colofó del llibre diu:
Li'l considera el primer diccionari de la llengua valenciana, ya que les obres lexicogràfiques anteriors són coleccions de glosses o postilles marginals de paraules difícils de certes obres (explicacions de "vocables escurs"), o rimaris (diccionaris per a fer rimes).
Basant-se en la data de la seua dedicatòria (1472), està considerat com el primer diccionari d'una llengua romànica. Lo que és cert és que es tracta d'una obra que apareix en una época (finals del sigle XV) en la qual es detecta una important atenció a la llengua romançada pròpia de cada territori, i es publiquen obres en que s'expliquen les paraules o frases llatines a partir dels seus equivalents en vulgar.
Referències
- Joan Esteve-El Crit de la llengua-Josep Alminyana
- El Liber Elegantiarum de Joan Esteve-Josep Mª Guinot
- Los okupas del “Liber elegantiarum”-Ricart Garcia Moya