Diferència entre les revisions de "Ch (dígraf)"
m (→Història) |
m (→Història: Lo dígraf che es va escomençar a usar a partir del sigle XV, abans tots los escrits usaven X/TX, fins i tot alguns del Sigle d'Or com Curial e Güelfa i Tirant lo Blanch (en lo Tirant s'sen les dos formes, X i CH)) |
||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
En valencià, abans de que es fixara l'ortografia a l'inici del [[sigle XX]], la combinació ''ch'' s'usava freqüentment en posició final de paraules: ''conech, magnífich, llach'' i en alguns atres casos com ''blancha'' o ''rocha'' en lloc de ''conec, magnífic, llac, blanca i roca''. En l'actualitat és una grafia antiquada que encara es troba residualment en posició final de certs llinages i noms propis i que equival al grafema [[C|ce]] de l'us general: ''Blanch, Antich, March'' en lloc de ''Blanc, Antic, Marc''. També fon amprada en algunes paraules d'orige grec, com ara ''chimera, chor'', que actualment corresponen a ''quimera'' i ''cor'' respectivament. | En valencià, abans de que es fixara l'ortografia a l'inici del [[sigle XX]], la combinació ''ch'' s'usava freqüentment en posició final de paraules: ''conech, magnífich, llach'' i en alguns atres casos com ''blancha'' o ''rocha'' en lloc de ''conec, magnífic, llac, blanca i roca''. En l'actualitat és una grafia antiquada que encara es troba residualment en posició final de certs llinages i noms propis i que equival al grafema [[C|ce]] de l'us general: ''Blanch, Antich, March'' en lloc de ''Blanc, Antic, Marc''. També fon amprada en algunes paraules d'orige grec, com ara ''chimera, chor'', que actualment corresponen a ''quimera'' i ''cor'' respectivament. | ||
| − | La | + | La che també fon adoptada en la llengua valenciana a partir del sigle XV com a préstam del francés per a representar el sò [ʧ], com en la paraula chiquet, excepte a final de paraula, llavors s'usa el dígraf [[Ig (dígraf)|ig]]. |
== Fonètica == | == Fonètica == | ||
Revisió de 09:19 13 març 2019
El dígraf ch és un grafema de l'alfabet valencià amprat també en diverses llengües, adaptat a les necessitats de l'idioma. El seu nom és che o ce hac. L'origen d'este grup consonàntic se remonta a l'us que feyen els llatins en les transcripcions del grec de la lletra khi (Χ) el so de la qual no existia en llatí.
És considerat com a lletra en els alfabets bielorrús —en la seua modalitat łacinka—, eslovac, chec, bretó, còrnic, galés, castellà, chamorro i quèchua. En vietnamita i en castellà fon també considerada com a lletra encara que esta pràctica ya no és gens comuna.
Antigament este dígraf se podia escriure també tx o x, pero a partir del Sigle d'Or s'ha usat pràcticament de forma general el dígraf che. Com a curiositat, el diccionari de la RACV arreplega algunes paraules escrites en tx i x, com per eixemple: atxa,[1] gotx[2] o porxe[3] (també escrit portxe),[4] hui normalment escrites acha, goig i porche.
Història
En valencià, abans de que es fixara l'ortografia a l'inici del sigle XX, la combinació ch s'usava freqüentment en posició final de paraules: conech, magnífich, llach i en alguns atres casos com blancha o rocha en lloc de conec, magnífic, llac, blanca i roca. En l'actualitat és una grafia antiquada que encara es troba residualment en posició final de certs llinages i noms propis i que equival al grafema ce de l'us general: Blanch, Antich, March en lloc de Blanc, Antic, Marc. També fon amprada en algunes paraules d'orige grec, com ara chimera, chor, que actualment corresponen a quimera i cor respectivament.
La che també fon adoptada en la llengua valenciana a partir del sigle XV com a préstam del francés per a representar el sò [ʧ], com en la paraula chiquet, excepte a final de paraula, llavors s'usa el dígraf ig.
Fonètica
En valencià actualment representa el sò [ʧ] a principi i a mitan paraula (chiquet, pancha), quan este sò va a final de paraula s'escriu ig (mig, faig). El dígraf che a final de paraula es pronuncia com la lletra ca, pero a soles se gasta en noms propis i llinages.
Ortografia
S'escriu che
- En sò de [ʧ] (chic):
- Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants: chufa, Chirivella, orchata, chiquet, Chimo.
- En final de paraula escriurem IG o G (vore ge).
- En sò de [k] (March):
- En posició final de paraula, en els pobles i llinages que tenen per tradició: Albuixech, Albiach, Alberich, Doménech.