Diferència entre les revisions de "Cantó de Cartagena"
m |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | Es denomina '''Cantó de Cartagena''', o també conegut com a '''Cantó Murcià''', a l'insurrecció [[federalista]] que en el marc de la [[I República Espanyola]] ([[1873]]-[[1874]]) va ocórrer en la [[Regió de Múrcia|província de Múrcia]] en l'objectiu de constituir-la en un [[Cantó (entitat subnacional)|cantó federal]]. | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | + | L'epicentre d'este moviment cantonal va estar en la ciutat de [[Cartagena (Espanya)|Cartagena]], que va ser a on els [[Partit Republicà Federal|republicans federals]] "intransigents" varen iniciar en [[juliol]] de l'any 1873 la [[rebelió cantonal]], el propòsit de la qual era instaurar en [[Espanya]] "des d'avall" la [[República Federal]] sense esperar a que les [[Corts Constituents]] elegides en [[maig]] de 1873 elaboraren i aprovaren la nova [[Proyecte de Constitució Federal de 1873|Constitució Federal]]. | |
| + | |||
| + | El Cantó de Cartagena va ser el de més llarga duració de tots els cantons puix va conseguir resistir el sege de les forces del govern central fins al [[12 de giner]] de [[1874]]. | ||
[[Categoria:Armada d'Espanya]] | [[Categoria:Armada d'Espanya]] | ||
Revisió de 07:40 11 feb 2019
Es denomina Cantó de Cartagena, o també conegut com a Cantó Murcià, a l'insurrecció federalista que en el marc de la I República Espanyola (1873-1874) va ocórrer en la província de Múrcia en l'objectiu de constituir-la en un cantó federal.
L'epicentre d'este moviment cantonal va estar en la ciutat de Cartagena, que va ser a on els republicans federals "intransigents" varen iniciar en juliol de l'any 1873 la rebelió cantonal, el propòsit de la qual era instaurar en Espanya "des d'avall" la República Federal sense esperar a que les Corts Constituents elegides en maig de 1873 elaboraren i aprovaren la nova Constitució Federal.
El Cantó de Cartagena va ser el de més llarga duració de tots els cantons puix va conseguir resistir el sege de les forces del govern central fins al 12 de giner de 1874.