Diferència entre les revisions de "Ramón Menéndez Pidal"
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
==Biografia== | ==Biografia== | ||
| − | Verdader iniciador de la filologia hispànica, creà una important escola d'investigadors i crítics. Fon discípul de [[Menéndez Pelayo]] en l'Universitat de Madrit, a on es va doctorar en [[1893]]. Membre de la [[Real Acadèmia de la Llengua|Real Acadèmia]] ([[RAE]]) des de [[1902]], va presidir esta institució a partir de l'any [[1925]]. | + | Verdader iniciador de la filologia hispànica, creà una important escola d'investigadors i crítics. Fon discípul de [[Marcelino Menéndez Pelayo|Menéndez Pelayo]] en l'Universitat de Madrit, a on es va doctorar en [[1893]]. Membre de la [[Real Acadèmia de la Llengua|Real Acadèmia]] ([[RAE]]) des de [[1902]], va presidir esta institució a partir de l'any [[1925]]. |
A través del Centre d'Estudis Històrics (fundat en [[1910]]) i de la Revista de Filologia Espanyola ([[1914]]) va propiciar el sorgiment d'una nova generació d'investigadors com [[Américo Castro]], [[Dámaso Alonso]] o García Solalinde. Durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] es va refugiar en [[Cuba]] i en els [[Estats Units]]. | A través del Centre d'Estudis Històrics (fundat en [[1910]]) i de la Revista de Filologia Espanyola ([[1914]]) va propiciar el sorgiment d'una nova generació d'investigadors com [[Américo Castro]], [[Dámaso Alonso]] o García Solalinde. Durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] es va refugiar en [[Cuba]] i en els [[Estats Units]]. | ||
Revisió de 10:58 8 gin 2019
Ramón Menéndez Pidal (La Corunya, 13 de març de 1869 - Madrit, 14 de novembre de 1968) fon un filòlec i historiador espanyol.
Biografia
Verdader iniciador de la filologia hispànica, creà una important escola d'investigadors i crítics. Fon discípul de Menéndez Pelayo en l'Universitat de Madrit, a on es va doctorar en 1893. Membre de la Real Acadèmia (RAE) des de 1902, va presidir esta institució a partir de l'any 1925.
A través del Centre d'Estudis Històrics (fundat en 1910) i de la Revista de Filologia Espanyola (1914) va propiciar el sorgiment d'una nova generació d'investigadors com Américo Castro, Dámaso Alonso o García Solalinde. Durant la Guerra Civil es va refugiar en Cuba i en els Estats Units.
Menéndez Pidal incorporà als estudis llingüístics i lliteraris del seu país els métodos comparatistes i historicistes europeus, en lo que va assentar les bases de la moderna filologia hispànica i es va convertir en un dels més prestigiosos romanistes de l'época. En La llegenda dels infants de Lara (1896) inicià els seus treballs sobre èpica espanyola primitiva, llabor continuada en una série d'ensajos sobre el Poema del Cid, cuidadosament editat per ell entre 1908 i 1911, i en obres com L'epopeya castellana a través de la lliteratura espanyola (1910) i La Chanson de Roland i el neotradicionalismo (1959). El seu apreci per la figura de Rodrigo Díaz de Vivar, en consonància en els autors de la Generació del 98, el va portar a escriure L'Espanya del Cid (1929), en la que va manifestar la seua dimensió d'historiador.
Cites
Ramón Menéndez Pidal, conta que Mio Cid, Rodrigo Díaz de Vivar, al conquistar la ciutat de Valéncia, en 1090, encarregà la vigilància i defensa de la ciutat als mossàraps que hi havien dins:
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ramón Menéndez Pidal.- Menéndez Pidal - Biografías y Vidas
- Ramón Menéndez Pidal - Real Academia Española