Diferència entre les revisions de "Caduceu"
(Pàgina nova, en el contingut: «La paraula '''caduceu''' deriva del del llatí caduceum i este delgrec κηρυκειον. Este símbol del deu Hermes era en principi una branca d'oliv...») |
m (→Significats) |
||
(No es mostren 10 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | La paraula '''caduceu''' deriva | + | La paraula '''caduceu''' deriva del [[llatí]] caduceum i este del [[grec]] κηρυκειον. |
Este símbol del deu Hermes era en principi una branca d'olivera en dos garlandes de llana, posteriorment es va anar substituint successivament per dos cintes blanques i més tart per dos serps entrellaçades mirant-se cara a cara. La branca d'olivera es va convertir finalment en una vara en puny i dos ales esteses. | Este símbol del deu Hermes era en principi una branca d'olivera en dos garlandes de llana, posteriorment es va anar substituint successivament per dos cintes blanques i més tart per dos serps entrellaçades mirant-se cara a cara. La branca d'olivera es va convertir finalment en una vara en puny i dos ales esteses. | ||
==Significats== | ==Significats== | ||
− | + | ||
+ | Té diferents significats a lo llarc de l'història i és molt facil trobar-ho en molts països i llocs diferents. | ||
===Símbol d'Hermes=== | ===Símbol d'Hermes=== | ||
− | Segons la mitologia grega narrada per [[Homer]], [[Hermes]] ([[Mercuri (mitologia)|Mercuri]], en la cultura romana) va fer una [[lira (instrument musical)|lira]] d'una closca de [[tortuga]] i la seua [[música]] va agradar tant al deu [[Apolo]] que el va fer l'[[embaixador]] dels [[deu]]s. A on anara Hermes portava sempre en ell el caduceu com a vareta màgica. Les seues obligacions incloïen portar mensages als deus i promulgar assamblees. | + | [[File:Baldi Angeli Abbatii De admirabili viperae natura, and de mirificis ejusdem facultatibus liber (1603) (14584322668).jpg|thumb|250px|Caduceu de l'any [[1603]]]] |
+ | |||
+ | [[Archiu :Caduceus yellow.png|thumb|250px|El [[caduceu]], actual símbol del comerç, de la medicina i d'Hermes.]] | ||
+ | |||
+ | [[File:Bilbao - Estacion de FEVE Concordia 19.jpg|thumb|250px|[[Bilbao]] - Estació de FEVE]] | ||
+ | |||
+ | Segons la mitologia grega narrada per [[Homer]], [[Hermes]] ([[Mercuri (mitologia)|Mercuri]], en la cultura romana) va fer una [[lira (instrument musical)|lira]] d'una closca de [[tortuga]] i la seua [[música]] va agradar tant al deu [[Apolo]] que el va fer l'[[embaixador]] dels [[deu]]s. | ||
+ | |||
+ | A on anara Hermes portava sempre en ell el caduceu com a vareta màgica. Les seues obligacions incloïen portar mensages als deus i promulgar assamblees. | ||
===Símbol del coit=== | ===Símbol del coit=== | ||
Llínea 13: | Llínea 22: | ||
===Símbol de la pau=== | ===Símbol de la pau=== | ||
Una vegada va separar Hermes les dos serps que estaven barallades en mortal combat; des de llavors, va començar a repartir mensages entre enemics i la vareta es va convertir en símbol de neutralitat. | Una vegada va separar Hermes les dos serps que estaven barallades en mortal combat; des de llavors, va començar a repartir mensages entre enemics i la vareta es va convertir en símbol de neutralitat. | ||
+ | |||
Del caduceu va sorgir el ''caduceator'', persona que era enviada per tractar la pau. Els ''caduceatores'' eren considerats sagrats. | Del caduceu va sorgir el ''caduceator'', persona que era enviada per tractar la pau. Els ''caduceatores'' eren considerats sagrats. | ||
+ | |||
El símbol era propi dels grecs i els romans no usaven el caduceu sino un atre símbol propi. | El símbol era propi dels grecs i els romans no usaven el caduceu sino un atre símbol propi. | ||
+ | |||
Ademés de pacificador, Hermes era deu dels [[mercat]]s, patró del [[comerç]] i del [[joc de daus]]. En la seua fascinadora [[eloqüència]] convencia que el mal era el be, per tant el caduceu es va convertir també en el símbol dels mercaders i viajants. | Ademés de pacificador, Hermes era deu dels [[mercat]]s, patró del [[comerç]] i del [[joc de daus]]. En la seua fascinadora [[eloqüència]] convencia que el mal era el be, per tant el caduceu es va convertir també en el símbol dels mercaders i viajants. | ||
===Símbol de la medicina=== | ===Símbol de la medicina=== | ||
El caduceu no es va començar a usar com a emblema de la [[medicina]] fins que l'aristócrata [[William Butts]], mege del rei [[Enric VIII d'Anglaterra]] el va incloure en el seu escut nobiliari; tres sigles més tart, la Casa Editorial de Llibres Mèdics, J. S. M. Churchill, va adoptar el caduceu com a emblema. | El caduceu no es va començar a usar com a emblema de la [[medicina]] fins que l'aristócrata [[William Butts]], mege del rei [[Enric VIII d'Anglaterra]] el va incloure en el seu escut nobiliari; tres sigles més tart, la Casa Editorial de Llibres Mèdics, J. S. M. Churchill, va adoptar el caduceu com a emblema. | ||
− | En l'any [[1856]], el Servici de l'Hospital de la Marina ([[EUA]]), antecessor de l'actual organisme de la [[salut pública]], va pensar que el caduceu seria un bon símbol per a significar el caràcter no combatent de la classe mèdica. Finalment, en l'any [[1902]] va ser adoptat oficialment pel cos mèdic de l'[[eixèrcit dels Estats Units]], en substitució de la [[creu de Sant Jordi]]. | + | |
+ | En l'any [[1856]], el Servici de l'Hospital de la Marina ([[EUA]]), antecessor de l'actual organisme de la [[salut pública]], va pensar que el caduceu seria un bon símbol per a significar el caràcter no combatent de la classe mèdica. | ||
+ | |||
+ | Finalment, en l'any [[1902]] va ser adoptat oficialment pel cos mèdic de l'[[eixèrcit dels Estats Units]], en substitució de la [[creu de Sant Jordi]]. | ||
+ | |||
+ | [[Categoria:Mitologia]] | ||
+ | [[Categoria:Medicina]] | ||
+ | [[Categoria:Història de la medicina]] |
Última revisió del 21:32 3 gin 2019
La paraula caduceu deriva del llatí caduceum i este del grec κηρυκειον. Este símbol del deu Hermes era en principi una branca d'olivera en dos garlandes de llana, posteriorment es va anar substituint successivament per dos cintes blanques i més tart per dos serps entrellaçades mirant-se cara a cara. La branca d'olivera es va convertir finalment en una vara en puny i dos ales esteses.
Significats[editar | editar còdic]
Té diferents significats a lo llarc de l'història i és molt facil trobar-ho en molts països i llocs diferents.
Símbol d'Hermes[editar | editar còdic]
Segons la mitologia grega narrada per Homer, Hermes (Mercuri, en la cultura romana) va fer una lira d'una closca de tortuga i la seua música va agradar tant al deu Apolo que el va fer l'embaixador dels deus.
A on anara Hermes portava sempre en ell el caduceu com a vareta màgica. Les seues obligacions incloïen portar mensages als deus i promulgar assamblees.
Símbol del coit[editar | editar còdic]
Hermes també presidia l'acte del coit, i potser per esta raó que el caduceu porta dos serps entrellaçades: mascle i femella.
Símbol de la pau[editar | editar còdic]
Una vegada va separar Hermes les dos serps que estaven barallades en mortal combat; des de llavors, va començar a repartir mensages entre enemics i la vareta es va convertir en símbol de neutralitat.
Del caduceu va sorgir el caduceator, persona que era enviada per tractar la pau. Els caduceatores eren considerats sagrats.
El símbol era propi dels grecs i els romans no usaven el caduceu sino un atre símbol propi.
Ademés de pacificador, Hermes era deu dels mercats, patró del comerç i del joc de daus. En la seua fascinadora eloqüència convencia que el mal era el be, per tant el caduceu es va convertir també en el símbol dels mercaders i viajants.
Símbol de la medicina[editar | editar còdic]
El caduceu no es va començar a usar com a emblema de la medicina fins que l'aristócrata William Butts, mege del rei Enric VIII d'Anglaterra el va incloure en el seu escut nobiliari; tres sigles més tart, la Casa Editorial de Llibres Mèdics, J. S. M. Churchill, va adoptar el caduceu com a emblema.
En l'any 1856, el Servici de l'Hospital de la Marina (EUA), antecessor de l'actual organisme de la salut pública, va pensar que el caduceu seria un bon símbol per a significar el caràcter no combatent de la classe mèdica.
Finalment, en l'any 1902 va ser adoptat oficialment pel cos mèdic de l'eixèrcit dels Estats Units, en substitució de la creu de Sant Jordi.