Diferència entre les revisions de "Bodega (vitivinicultura)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
 
(No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 6: Llínea 6:
  
 
== Estructura productiva ==
 
== Estructura productiva ==
[[Archiu:Sherry cellar, Solera system 2, 2003.jpg|thumb|left|Celler de [[jerez (vi)|jerez]].]]
+
[[File:Nave de Crianza de Bodegas Cristo de la Vega.JPG|thumb|Nau de crianç de les bodegues Cristo de la Vega]]
[[Archiu:Celler Granbazan.jpg|thumb|Celler de vi albarinyo en les Ries Baixas.]]
 
  
 
Les grans bodegues solen tindre depòsits d'important tamany, a on s'almagasena i es deixa añejar el producte en [[barril|tonells]] i [[barrica|barriques]]. Les característiques d'estos (materials d'els que està fet, ventilació, humitat, etc) incidiran en gran mesura en el vi resultants.
 
Les grans bodegues solen tindre depòsits d'important tamany, a on s'almagasena i es deixa añejar el producte en [[barril|tonells]] i [[barrica|barriques]]. Les característiques d'estos (materials d'els que està fet, ventilació, humitat, etc) incidiran en gran mesura en el vi resultants.
Llínea 41: Llínea 40:
 
{{listaref}}
 
{{listaref}}
  
 +
[[Categoria:Begudes]]
 
[[Categoria:Cellers]]
 
[[Categoria:Cellers]]
 
[[Categoria:Vi]]
 
[[Categoria:Vi]]
  
 
{{Traduït de|es|Bodega (vitivinicultura)}}
 
{{Traduït de|es|Bodega (vitivinicultura)}}

Última revisió del 18:57 26 oct 2018

Per a atres usos d'este terme vore Celler.
Barrils en una bodega d'Andalusia
Bodega en Jesus College, Oxford.

Una bodega en vitivinicultura, és una construcció, edifici o lloc subterràneu que el seu objectiu està destinat a la producció i almagasenament del vi.

Estructura productiva[editar | editar còdic]

Nau de crianç de les bodegues Cristo de la Vega

Les grans bodegues solen tindre depòsits d'important tamany, a on s'almagasena i es deixa añejar el producte en tonells i barriques. Les característiques d'estos (materials d'els que està fet, ventilació, humitat, etc) incidiran en gran mesura en el vi resultants.

Ademés, les grans bodegues solen dispondre de laboratoris encarregats d'inspeccionar la calitat del vi, i cintes d'embotellament i etiquetage.

Les bodegues més actuals es construïxen en criteris de gravetat, de manera que el raïm entre en el celler en la part més alta, i el producte de les successives fases d'elaboració va descendint, fins a la guarda en botella, que se situaria en la part més baixa del celler.

Hi ha una enorme riquea en l'arquitectura de bodegues, que són reflex de diferents formes orogràfiques, pero també de modes, formes d'entendre el vi, o riquea aplicada a l'edificació de les mateixes.

Atenció al client[editar | editar còdic]

Moltes tenen ademés, sales de tast i degustació per a possibilitar que el client prove el producte que desija obtindre. I quan ho prova des del seu domicili o en el restaurant, els cellers estan començant a amprar els mijos socials com a element de conexió en els seus clients.[1]


Recentment està prenent auge el turisme enològic, el qual destaca per la combinació de factors com la cultura, la gastronomia, l'oci i el vi.

Vinyes[editar | editar còdic]

Els raïms que s'utilisen com a matèria primera, poden ser de vinyes trets del celler o poden ser comprades des d'atres possessions. No és necessari que estos establiments es troben de forma adjacent a les plantacions de vinyaés, ya que els fruts poden ser traslladats d'un lloc a un atre.

Atres usos[editar | editar còdic]

Bodega de curació de cuixots en les instalacions de BEHER en Guijuelo (Espanya).

Curació de pernils[editar | editar còdic]

Instalacions molt similars són també usades per a la curació dels pernils, degut a que també necessiten temperaturas baixes i constants.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]