Diferència entre les revisions de "Baladre"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
|||
Llínea 5: | Llínea 5: | ||
És verinós per la seua activitat cardiotònica més ràpida que la de la [[digital]]. Totes les parts són tòxiques pero sobre tot les flors. | És verinós per la seua activitat cardiotònica més ràpida que la de la [[digital]]. Totes les parts són tòxiques pero sobre tot les flors. | ||
− | Creix en tot tipo de terrenys, des del nivell | + | Creix en tot tipo de terrenys, des del nivell de la mar fins als 1.200 m d'altura, preferix la proximitat d'un curs d'[[aigua]] i soporta l'aridea del terreny gràcies a les seues potents raïls que arriben a l'humitat freàtica. |
− | És originari de la regió [[Mar | + | És originari de la regió [[Mar Mediterrànea|mediterrànea]], molt freqüent en la [[Comunitat Valenciana]], a on creix de forma espontànea, per lo general prop dels [[riu|rius]]. |
[[Categoria:Botànica]] | [[Categoria:Botànica]] | ||
[[Categoria:Plantes tòxiques]] | [[Categoria:Plantes tòxiques]] | ||
[[Categoria:Flors]] | [[Categoria:Flors]] |
Revisió de 13:44 25 jul 2018
El baladre (del llatí verâtrum) és un abruixell de la família de les apocinàcees (Nerium oleander), en moltes rames, en fulles persistents i llanceolades, flors en grup de color rosa, blanc, rogenc o groc que florixen en l'estiu.
És verinós per la seua activitat cardiotònica més ràpida que la de la digital. Totes les parts són tòxiques pero sobre tot les flors.
Creix en tot tipo de terrenys, des del nivell de la mar fins als 1.200 m d'altura, preferix la proximitat d'un curs d'aigua i soporta l'aridea del terreny gràcies a les seues potents raïls que arriben a l'humitat freàtica.
És originari de la regió mediterrànea, molt freqüent en la Comunitat Valenciana, a on creix de forma espontànea, per lo general prop dels rius.