Diferència entre les revisions de "Grec antic"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «El ''''''Grec antic'''''' és el grec que se parlava a la Grècia Antiga i a les seues colònies (sigles 11 aC a 3 aC). És l'antecesso...».)
 
 
(No es mostren 12 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
El ''''''Grec antic'''''' és el [[grec]] que se parlava a la [[Grècia Antiga]] i a les seues [[Colònia grega|colònies]] (sigles 11 aC a 3 aC). És l'antecessor  del [[Koiné|grec helenístic]]''' o grec [[koiné]] (sigles 3 aC a 3 dC).
+
El '''Grec antic''' és el [[grec]] que es parlava en la [[Grècia Antiga]] i en les seues [[Colònia grega|colònies]] (sigles 11 aC a 3 aC). És l'antecessor  del [[Koiné|grec helenístic]] o grec [[koiné]] (sigles 3 aC a 3 dC).
  
 
El '''grec''' pertany a la gran [[família de llengües]] derivades d'una llengua antepassada comuna coneguda com a [[Llengües indoeuropees|indoeuropeu]].  
 
El '''grec''' pertany a la gran [[família de llengües]] derivades d'una llengua antepassada comuna coneguda com a [[Llengües indoeuropees|indoeuropeu]].  
  
La llengua grega de l'antiguetat se parlava no només en l'[[Antiga Grècia]] peninsular, sino també a les [[Colònia grega|colònies]], cosa que va donar lloc als distints [[dialecte]]s que en coneixem.  
+
La llengua grega de l'antiguetat se parlava no a soles en l'[[Antiga Grècia]] peninsular, sino també en les [[Colònia grega|colònies]], lo que donà lloc als distints [[dialecte]]s que en coneixem.  
  
La [[grec modern|llengua grega]] tal com la coneixem actualment té el seu orige en esta época, encara que ha patit grans transformacions en els seus més de tres mil anys d'història, des del [[Micènic|grec micènic]] de l'edat del bronze fins al [[grec demòtic]] contemporàneu, passant
+
La [[grec modern|llengua grega]] tal i com la coneixem actualment té el seu orige en esta época, encara que ha patit grans transformacions en els seus més de tres mil anys d'història, des del [[Micènic|grec micènic]] de l'edat del bronze fins al [[grec demòtic]] contemporàneu, passant
 
pel [[grec helenístic]] i pel [[grec bizantí]].
 
pel [[grec helenístic]] i pel [[grec bizantí]].
  
Llínea 19: Llínea 19:
  
 
== Lliteratura ==
 
== Lliteratura ==
La lliteratura grega més antiga de la que es té constància (atribuïda a [[Homero]] i datada en el sigle [[sigle VII aC|VII]] o [[sigle VIII aC|VII]] aC) no se va escriure en dialecte àtic, sino en vell [[jònic]]. Atenes i el seu dialecte van permanéixer en un relatiu segon pla fins a que els seus canvis constitucionals van portar-la a la democràcia el [[594 aC]], l'inici del periodo clàssic i el creiximent de la influència atenenca.
+
La lliteratura grega més antiga de la que es té constància (atribuïda a [[Homero]] i datada en el sigle [[sigle VII aC|VII]] o [[sigle VIII aC|VII]] aC) no es va escriure en dialecte àtic, sino en vell [[jònic]]. [[Atenes]] i el seu dialecte varen permanéixer en un relatiu segon pla fins que els seus canvis constitucionals varen portar-la a la democràcia en l'any [[594 aC]], l'inici del periodo clàssic i el creiximent de l'influència atenenca.
  
Els primers treballs lliteraris extensos en àtic són les obres dels [[dramatúrgia|dramaturcs]] [[Èsquilo]], [[Sòfocles]], [[Eurípides]], [[Aristòfanes]] i [[Menandro d'Atenes]], del [[sigle V aC]]. Els treballs del [[filosofia|filòsof]] atenenc [[Plató]] també daten d'este segle destacable. Les fets militars dels atenencs van produir algunes històries universalment llegides com les de [[Tucídides]] i [[Xenofont]].
+
Els primers treballs lliteraris extensos en àtic són les obres dels [[dramatúrgia|dramaturcs]] [[Èsquil]], [[Sòfocles]], [[Eurípides]], [[Aristòfanes]] i [[Menandre d'Atenes]], del [[sigle V aC]]. Els treballs del [[filosofia|filòsof]] atenenc [[Plató]] també daten d'este sigle destacable. Els fets militars dels atenencs varen produir algunes històries universalment llegides com les de [[Tucídides]] i [[Xenofont]].
  
Llaugerament conegudes per ser més tècniques i llegals són les oracions d'[[Antifont]], [[Demòstenes]], [[Lísies (orador)|Lísies]], [[Isòcrates d'Atenes]] i molts atres. El grec àtic del filòsof [[Aristoteles]] ([[384 aC|384]]-[[322 aC|322]] aC), el mentor del qual era Platón, data del periodo de transició del grec clàssic al koiné.
+
Llaugerament conegudes per ser més tècniques i llegals són les oracions d'[[Antifont]], [[Demòstenes]], [[Lísies (orador)|Lísies]], [[Isòcrates d'Atenes]] i molts atres. El grec àtic del filòsof [[Aristoteles]] ([[384 a. C.]]-[[322 a. C.]]), el mentor del qual era Plató, data del periodo de transició del grec clàssic al koiné.
  
Actualment els estudiants que estudien el grec antic normalment comencen en el dialecte àtic de l'época clàssica, i després, segons el seus interessos, passen o be al koiné de l'época helenística, al [[Nou Testament]] i  atres escrits del [[cristianisme]] primitiu, o be al [[grec homèric]] per a llegir Homero i atres obres mestres del grec antic.
+
Actualment els estudiants que estudien el grec antic normalment escomencen en el dialecte àtic de l'época clàssica, i despuix, segons el seus interessos, passen o be al koiné de l'época helenística, al [[Nou Testament]] i  atres escrits del [[cristianisme]] primitiu, o be al [[grec homèric]] per a llegir a Homer i atres obres mestres del grec antic.
  
 
== Alfabet ==
 
== Alfabet ==
 
L'alfabet àtic clàssic estava format de les 24 lletres (mayúscules) habituals de l'[[alfabet grec]]: ''{{polytonic|Α, Ε, Η, Ι, Ο, Υ, Ω}}'' com a vocals i ''{{polytonic|Β, Γ, Δ, Ζ, Θ, Κ, Λ, Μ, Ν, Ξ, Π, Ρ, Σ, Τ, Φ, Χ, Ψ}}'' com a consonants.
 
L'alfabet àtic clàssic estava format de les 24 lletres (mayúscules) habituals de l'[[alfabet grec]]: ''{{polytonic|Α, Ε, Η, Ι, Ο, Υ, Ω}}'' com a vocals i ''{{polytonic|Β, Γ, Δ, Ζ, Θ, Κ, Λ, Μ, Ν, Ξ, Π, Ρ, Σ, Τ, Φ, Χ, Ψ}}'' com a consonants.
  
Les primeres formes de grec escrit no usaven l'alfabet grec tal i com es va conéixer més tart sino el [[silabari]] conegut com a [[lineal B]], en el que cada signe representava una consonant i una vocal unides.
+
Les primeres formes de grec escrit no usaven l'alfabet grec tal i com es va conéixer més tart sino el [[silabari]] conegut com a [[llineal B]], en el que cada signe representava una consonant i una vocal unides.
  
 
==Vore també==
 
==Vore també==
*'''[[Grec homèric]]'''
+
*'''[[Grec homèric]] '''
*'''[[Micènic|Grec micènic]]''' és la forma més antiga del '''grec''' (segles 17 aC a 11 aC)
+
*'''[[Micènic|Grec micènic]] ''' és la forma més antiga del '''grec''' (sigles 17 aC a 11 aC)
*'''[[Protogrec]]''' (abans del sigle 17 aC)
+
*'''[[Protogrec]] ''' (abans del sigle 17 aC)
*'''[[Grec helenístic]]''' o [[Grec koiné]] (sigles 3 aC a 3 dC)
+
*'''[[Grec helenístic]] ''' o [[Grec koiné]] (sigles 3 aC a 3 dC)
  
  

Última revisió del 19:05 19 jun 2018

El Grec antic és el grec que es parlava en la Grècia Antiga i en les seues colònies (sigles 11 aC a 3 aC). És l'antecessor del grec helenístic o grec koiné (sigles 3 aC a 3 dC).

El grec pertany a la gran família de llengües derivades d'una llengua antepassada comuna coneguda com a indoeuropeu.

La llengua grega de l'antiguetat se parlava no a soles en l'Antiga Grècia peninsular, sino també en les colònies, lo que donà lloc als distints dialectes que en coneixem.

La llengua grega tal i com la coneixem actualment té el seu orige en esta época, encara que ha patit grans transformacions en els seus més de tres mil anys d'història, des del grec micènic de l'edat del bronze fins al grec demòtic contemporàneu, passant pel grec helenístic i pel grec bizantí.

Dialectes del grec antic[editar | editar còdic]

  • Àtic
  • Jònic
  • Eòlic
  • Dòric
  • Grec nort-occidental
  • Arcadochipriota
  • Macedoni

Lliteratura[editar | editar còdic]

La lliteratura grega més antiga de la que es té constància (atribuïda a Homero i datada en el sigle VII o VII aC) no es va escriure en dialecte àtic, sino en vell jònic. Atenes i el seu dialecte varen permanéixer en un relatiu segon pla fins que els seus canvis constitucionals varen portar-la a la democràcia en l'any 594 aC, l'inici del periodo clàssic i el creiximent de l'influència atenenca.

Els primers treballs lliteraris extensos en àtic són les obres dels dramaturcs Èsquil, Sòfocles, Eurípides, Aristòfanes i Menandre d'Atenes, del sigle V aC. Els treballs del filòsof atenenc Plató també daten d'este sigle destacable. Els fets militars dels atenencs varen produir algunes històries universalment llegides com les de Tucídides i Xenofont.

Llaugerament conegudes per ser més tècniques i llegals són les oracions d'Antifont, Demòstenes, Lísies, Isòcrates d'Atenes i molts atres. El grec àtic del filòsof Aristoteles (384 a. C.-322 a. C.), el mentor del qual era Plató, data del periodo de transició del grec clàssic al koiné.

Actualment els estudiants que estudien el grec antic normalment escomencen en el dialecte àtic de l'época clàssica, i despuix, segons el seus interessos, passen o be al koiné de l'época helenística, al Nou Testament i atres escrits del cristianisme primitiu, o be al grec homèric per a llegir a Homer i atres obres mestres del grec antic.

Alfabet[editar | editar còdic]

L'alfabet àtic clàssic estava format de les 24 lletres (mayúscules) habituals de l'alfabet grec: Plantilla:Polytonic com a vocals i Plantilla:Polytonic com a consonants.

Les primeres formes de grec escrit no usaven l'alfabet grec tal i com es va conéixer més tart sino el silabari conegut com a llineal B, en el que cada signe representava una consonant i una vocal unides.

Vore també[editar | editar còdic]