Diferència entre les revisions de "Convent de Santo Domingo"

Última revisió del 09:59 21 maig 2018

Redirigix a:

Convent de Sant Doménec

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[Image:Santo Domingo.JPG|thumb|right|300px|<CENTER>Convent des de Carrer del Pouet de Sant Vicent</CENTER>]]
+#REDIRECT [[Convent de Sant Doménec]]
-L'antic '''convent de Santo Domingo''' dels dominics situat en la Plaça de Tetuan de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) i actualment [[Capitania General de Valéncia]], és un edifici d'estils [[gòtic]] i [[barroc]] fundat en [[1239]] sobre terrenys concedits pel rei El senyor Jaume res subsistix.
-La primitiva església fon substituïda per una atra més àmplia en [[1250]] i esta al seu torn fon derrocada a principis del [[sigle XIX]]. El bell claustre gòtic, el restant arquitectònic més antic, va començar a construir-se cap a [[1300]], no sent molt més tardana la monumental aula capitular. Una atra estada conservada íntegra, la capella dels Reis, data de [[1431]], i el refectori, últimament repristinat, destinat a sala de recepcions, es va començar a construir en [[1560]]. De finals del [[sigle XVI]] és la portada en forma de retaule i el claustre immediat que precedien a l'església, sent ya de la segona mitat del [[sigle XVIII]] la capella de [[Sant Vicent Ferrer]] i encara més modern, de principis del [[sigle XIX]], la frontera principal de l'edifici conventual, parcialment alterada al ser destinat este a Capitania General.
-En la galeria de llevant s'obri ademés l'aula capitular, magnífica estada voltada la construcció de la qual data com s'ha dit de principis del [[sigle XIV]]. Constituïx este recint una sala quadrada de dotze metros per costat la volta de nervadura de la qual descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervis de la volta de nervadura descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervicis de la volta, produint un efecte d'ingravidea i llaugerea be notable. S'accedix a esta sala capitular a través d'un arc apuntat decorat en calada traceria semblant a la dels finestrals, estos dividits per estilisats mainells.
-L'església conventual que, com s'ha senyalat, va substituir la primitiva per molt reduïda, va haver de ser derrocada al seu torn per perill de ruïna; la tercera església, de grandioses proporcions, construïda conforme al model gòtic occità de planta uninave i capelles laterals, fon començada a construir en [[1382]]. De tan espayós temple només resta per desgràcia la capella de Sant Vicent, bellament neoclàssica, prolongada i renovada en el [[sigle XVIII]]. La repristinació en esta capella del tram dels peus ha posat al descobert recentment l'estructura gòtica -nervis i arcs faixons helicoidals- d'una mínima part de la nau del temple conventual, derrocat quasi en la seua totalitat en [[1812]].
-Es manté íntegra, en canvi, la capella dels Sants Reis, començada a construir en [[1431]] a costa d'[[Alfons el Magnànim]] i conclosa en [[1436]] per [[Joan II]]. La singular cobriment d'este noble recint per mig de volta de creueria anervada li otorga un interés excepcional, insòlit; consta esta volta de tres trams, obloncs els dos primers i hexagonal el que dòna al presbiteri puix, encara que de planta rectangular la capella, sengles trompes a cada àngul del mur testera permet tan ingeniosa transició espacial.
-La capella dels Reis, comunicada en la capella de [[Sant Vicent Ferrer]], té accés propi a través del claustre [[renaixença|renaixentiste]]; consistix la dita entrada en un pòrtic apuntat en doble arquivolta sobre columnes aparrades en el timpà del qual s'ostenten les armes d'[[Alfons el Magnànim]].
-Destaca d'esta estada la seua portada, entre gòtica i renaixentiste, la coberta voltada també sense nervis i la doble escala helicoidal, sense eix de pedra, que comunica en la terraça, escala esta sumament ingeniosa per permetre el pujar i baixar simultàneament dos persones sense encreuar-se.
-Concloses les parts essencials del convent es va mamprendre la construcció del pati d'ingrés al temple i de la respectiva frontera exterior. Consistix esta en un imafront en forma de retaule dividit en dos cossos.
-El campanar fon construït en [[1640]] sobre part de la volta de la [[sacristia]] de la capella dels Reis; és de planta quadrada i consta d'un cos inferior més ample acabat en balustrada, cos de les campanes en dobles columnes aparrades d'orde toscà a cada costat dels finestrals, i terraça en balustrada decorada en setze pinàculs sobre la qual s'alça un edícul en frontons sobre els seus quatre vans i cupulí; este templet fon construït en [[1755]] i, despuix del seu derrocament, en 1810, fon refet en [[1955]] en motiu del V centenari de la canonisació de [[Sant Vicent Ferrer]] baix la direcció de l'[[arquitectura|arquitecte]] A. Ferrant.
-Paralelament a la construcció del campanar fon construïda la sacristia major, vasta sala voltada situada entre l'aula capitular i el llenç nort del claustre, i que, com esta, ha segut objecte de repristinació recent per la seua frontera posterior, visible en l'actualitat des del passeig de la Ciutadella.
-== Referències ==
-{{traduït de|es|Convento_de_Santo_Domingo_(Valencia)}}
-==Enllaços  externs==
-*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20091003/valencia/real-convento-santo-domingo-20091003.html Artícul  Las Provincias]
-[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
-[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]

Diferència entre les revisions de "Convent de Santo Domingo"

Última revisió del 09:59 21 maig 2018

Menú de navegació

Buscar