Diferència entre les revisions de "Estats Units d'Europa"
(Pàgina nova, en el contingut: «Els '''Estats Units d'Europa''' és un nom donat a una versió de la possible unificació de Europa com una federació nacional i sobirana d'estats similar al...».) |
m (Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut') |
||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | Els '''Estats Units d'Europa''' és un nom donat a una versió de la possible unificació | + | Els '''Estats Units d'Europa''' és un nom donat a una versió de la possible unificació d'[[Europa]] com una federació nacional i sobirana d'estats similar als [[Estats Units d'Amèrica]]. A una versió alternativa d'unificació mediant una confederació d'estats sobirans se li ha donat el nom d''''Europa Unida''' o '''Europa Federal''', que va ser el nom propost per [[Valéry Giscard d'Estaing]] per al [[Tractat de Roma de 2004]], argumentant que això reforçaria el significat d'''unida''. |
| − | == | + | == Orige del nom == |
| − | El terme 'Estats Units d'Europa' va ser usat en reiterades ocasions per [[Victor Hugo]], inclòs en un discurs en el [[Congrés Internacional de la Pau]] que va tindre lloc | + | El terme 'Estats Units d'Europa' va ser usat en reiterades ocasions per [[Victor Hugo]], inclòs en un discurs en el [[Congrés Internacional de la Pau]] que va tindre lloc en [[París]] en l'any [[1849]] i despuix en l'[[Assamblea Nacional Francesa]] el [[1 de març]] de l'any [[1871]]. [[Trotsky]] va crear el lema "Per uns Estats Soviètics Units d'Europa" en [[1923]]. Va ser, aixina mateix, el títul en [[1931]] d'un llibre del polític francés [[Édouard Herriot]]. |
== Interpretació de la unificació europea == | == Interpretació de la unificació europea == | ||
| − | La frase | + | La frase '''Estats Units d'Europa''' identifica habitualment una [[federació]]. Propugna un sistema federal de govern similar al dels [[Estats Units d'Amèrica]] a on el poder és traspassat dels estats membres a una autoritat central de governació. Històricament, [[França]] ha segut la més forta defensora d'esta forma de govern per a mantindre independència respecte de la força militar i financera dels [[EE.UU.]] i de la desapareguda [[URSS]]. El punt de vista alternatiu de l'unificació europea ha segut el pressionar per una [[Unió Europea]] com una confederació comercial i financera. Esta ha tengut el soport del [[Regne Unit]] i dels [[Estats Units]]. |
[[Categoria:Federalisme europeu]] | [[Categoria:Federalisme europeu]] | ||
Última revisió del 14:22 22 feb 2018
Els Estats Units d'Europa és un nom donat a una versió de la possible unificació d'Europa com una federació nacional i sobirana d'estats similar als Estats Units d'Amèrica. A una versió alternativa d'unificació mediant una confederació d'estats sobirans se li ha donat el nom d'Europa Unida o Europa Federal, que va ser el nom propost per Valéry Giscard d'Estaing per al Tractat de Roma de 2004, argumentant que això reforçaria el significat d'unida.
Orige del nom[editar | editar còdic]
El terme 'Estats Units d'Europa' va ser usat en reiterades ocasions per Victor Hugo, inclòs en un discurs en el Congrés Internacional de la Pau que va tindre lloc en París en l'any 1849 i despuix en l'Assamblea Nacional Francesa el 1 de març de l'any 1871. Trotsky va crear el lema "Per uns Estats Soviètics Units d'Europa" en 1923. Va ser, aixina mateix, el títul en 1931 d'un llibre del polític francés Édouard Herriot.
Interpretació de la unificació europea[editar | editar còdic]
La frase Estats Units d'Europa identifica habitualment una federació. Propugna un sistema federal de govern similar al dels Estats Units d'Amèrica a on el poder és traspassat dels estats membres a una autoritat central de governació. Històricament, França ha segut la més forta defensora d'esta forma de govern per a mantindre independència respecte de la força militar i financera dels EE.UU. i de la desapareguda URSS. El punt de vista alternatiu de l'unificació europea ha segut el pressionar per una Unió Europea com una confederació comercial i financera. Esta ha tengut el soport del Regne Unit i dels Estats Units.