Diferència entre les revisions de "Signifer"
m (→Equipament) |
m (Text reemplaça - 'només' a 'a soles') |
||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
Dins de cada centúria, el ''signifer'' depenia del ''[[centurió|centurio]]'' a través del ''[[optio]]''. Podia ascendir a ''optio'' o be, en les legions a ''[[aquilifer]]'' o portador del ''aquila'', la principal ensenya de l'unitat, o a ''[[imaginifer]]'', portador del retrat de l'emperador, i en les unitats auxiliars a ''[[vexillarius]]'' o portador del ''vexillum'' o bandera de l'unitat. | Dins de cada centúria, el ''signifer'' depenia del ''[[centurió|centurio]]'' a través del ''[[optio]]''. Podia ascendir a ''optio'' o be, en les legions a ''[[aquilifer]]'' o portador del ''aquila'', la principal ensenya de l'unitat, o a ''[[imaginifer]]'', portador del retrat de l'emperador, i en les unitats auxiliars a ''[[vexillarius]]'' o portador del ''vexillum'' o bandera de l'unitat. | ||
| − | Els ''signifers'' | + | Els ''signifers'' a soles varen desaparéixer en la dissolució de l'eixèrcit romà, en el [[sigle V]] en occident, i baix [[Justinià]] en orient. |
== Equipament == | == Equipament == | ||
Revisió de 12:53 20 feb 2018
El signifer era en les unitats d'infanteria de l'eixèrcit romà un suboficial encarregat de portar el signum o ensenya de cada centúria.
La seua categoria era la de mills principalis i era elegit pel seu valor, domini de l'ofici militar i honradea. Per això, també se li encomanava la custòdia de la caixa d'aforros de la seua centúria, que, unida a les del restant de les centúries, es custodiava en el aedes o capella dels principia del campament de l'unitat, capella en la qual es trobaven els estandarts de cada legió o cohorte auxiliar quan no eixien les tropes al camp.
Dins de cada centúria, el signifer depenia del centurio a través del optio. Podia ascendir a optio o be, en les legions a aquilifer o portador del aquila, la principal ensenya de l'unitat, o a imaginifer, portador del retrat de l'emperador, i en les unitats auxiliars a vexillarius o portador del vexillum o bandera de l'unitat.
Els signifers a soles varen desaparéixer en la dissolució de l'eixèrcit romà, en el sigle V en occident, i baix Justinià en orient.
Equipament
Un signifer utilisava un equip similar al d'atres soldats, pero es distinguia d'ells en alguns detalls, i aixina el seu equip durant l'Alt Imperi constava de:
- el signum o estandart de la centúria, que estava format per un asta de fusta decorada en discs metàlics o phalerae, que podien indicar be el número de la centúria de la cohorte -d'un a sis- be les condecoracions colectives obtingudes per la centúria, un cartell en el qual indicava l'unitat a la qual pertanyia -p. eix.- COH IV PRAET, LEG XX VV, COH V AST-, i culminava en una llança en les unitats auxiliars o en una mà oberta o signum en les legions i cohortes pretorianes.
- un elm recobert en una pell d'animal totèmic com el llop -lo més corrent- un orso, un rabosot o un lleó -animal d'Hércules-, i este tipo de caixco era específic dels signifers
- un subarmalis de cuiro
- una lorica hamata de ferro
- un gladius en la seua baïna a la dreta
- brachae o pantalons de llana
- caligae o botes clauetejades en la sola
Vore també
Bibliografia
- Y. Le Bohec, El ejército romano: instrumento para la conquista de un imperio, Ed. Ariel, Barcelona, 2004, ISBN 84-344-6723-2 978-84-344-6723-1
- A. Goldsworthy, El ejército romano, Ed. Akal, Madrit 2005, ISBN 84-460-2234-6, 978-84-460-2234-6