Diferència entre les revisions de "Organisme internacional"
m (Text reemplaça - 'només' a 'a soles') |
|||
| Llínea 27: | Llínea 27: | ||
* Per la seua '''composició''': | * Per la seua '''composició''': | ||
| − | ** ''Puros'', els integrats | + | ** ''Puros'', els integrats a soles per Estats sobirans. ([[Tribunal Penal Internacional]]) |
** ''Mixts'', en els que, ademés dels Estats, en veu i, en alguns casos vote, s'integren atres institucions públiques (municipis, províncies, Comunitats Autònomes, Estats Federats, etc). ([[Unesco]]) | ** ''Mixts'', en els que, ademés dels Estats, en veu i, en alguns casos vote, s'integren atres institucions públiques (municipis, províncies, Comunitats Autònomes, Estats Federats, etc). ([[Unesco]]) | ||
** ''Integrats'', en els que participen Estats i atres organismes internacionals. ([[FMI]]) | ** ''Integrats'', en els que participen Estats i atres organismes internacionals. ([[FMI]]) | ||
| − | ** ''Autònoms'', | + | ** ''Autònoms'', a soles composts per organismes internacionals prèviament existents. |
=== Organisacions regionals === | === Organisacions regionals === | ||
Revisió de 12:46 20 feb 2018
 |
No s'ha inclòs la data. Instruccions de la plantilla. |
Un organisme internacional o organisació intergovernamental (OI) es definix com "tot grup o associació que s'estén més allà de les fronteres d'un Estat i que adopta una estructura orgànica permanent".
[1] També pot usar-se el terme organisació internacional, no obstant esta última denominació podria interpretar-se com comprenent genèricament qualsevol organisació (incloses aquelles privades) en integrants, objectius, o presència internacional, mentres que lo que es designa com a organisme internacional sempre és de naturalea pública. Per a evitar possibles confusions, algunes voltes s'usen els térmens organisme internacional governamental o organisme internacional públic. [2]
Naturalea jurídica
Una organisació intergovernamental està subjecta al dret públic[3]internacional, en personalitat jurídica i plena capacitat d'obrar, formada per acort de distints estats per a tractar aspectes que els són comuns.
Dins del seu sen i a través de procediments de complexitat variable, busca elaborar una voluntat jurídica distinta a la dels seus Estats membres, destinada a realisar les competències que els han segut atribuïdes. Esta voluntat pot manifestar-se a través d'actes unilaterals o per mig de la concertació de tractats en atres subjectes de dret internacional.
Classificació
Els organismes internacionals poden ser de molt diversos tipos. Una classificació sobre els mateixos establix les diferències:
- En funció de la seua duració:
- Permanents, que són creats sense fixar un determini per a la finalisació del seu mandat. (ONU)
- No permanents, que són aquells a els que s'establix un cometut específic per a una duració determinada en el temps, transcorregut el qual deixen d'existir.
- Per les seues competències:
- Plens, que són aquells que tenen plena capacitat d'acció sobre les matèries delegades pels Estats que els varen crear i que poden adoptar resolucions al compliment de les quals estan obligades les parts. (Unió Europea)
- Semiplens que són aquells que, encara tenint plena capacitat, requerixen per a adoptar resolucions vinculants, la decisió preceptiva prèvia a cada acte dels membres que ho componen. (OPEP)
- De consulta, les resolucions de la qual no són vinculants i que pertanyen a l'àmbit de l'estudie reflexió. (OCDE)
- Per raó de la matèria, segons siguen les qüestions que tracten: econòmiques, culturals, i unes atres. (CAACI)
- Per la seua composició:
- Puros, els integrats a soles per Estats sobirans. (Tribunal Penal Internacional)
- Mixts, en els que, ademés dels Estats, en veu i, en alguns casos vote, s'integren atres institucions públiques (municipis, províncies, Comunitats Autònomes, Estats Federats, etc). (Unesco)
- Integrats, en els que participen Estats i atres organismes internacionals. (FMI)
- Autònoms, a soles composts per organismes internacionals prèviament existents.
Organisacions regionals
- Àfrica
- Conseil de l'Entente
- Unió Aduanera d'Àfrica Austral (SACU)
- Comunitat Econòmica d'Estats d'Àfrica Occidental (ECOWAS)
- Comunitat de Desenroll d'Àfrica Austral (SADC)
- Comunitat per al Desenroll d'Àfrica Meridional (CDAM)
- Unió del Magreb Àrap
- Nova Societat per al desenroll d'Àfrica (NEPAD)
- Banc Africà de desenroll (BAfD)
- Autoritat Intergovernamental sobre el Desenroll d'Àfrica Oriental (IGAD)
- Grup de les Estats d'Àfrica, del Carib i del Pacífic (ACP)
- Amèrica
- Aliança Bolivariana per a les Amèriques (ALBA)
- Comunitat d'Estats Llatinoamericans i Caribenys (CELAC)
- Conferència Interamericana de Seguritat Social (CISS)
- Organisació dels estats americans (OEA)
- Parlament Llatinoamericà
- Unió de Nacions Suramericanes (UNASUR)
- Mercosur (Mercat Comú del Sur)
- Comunitat Andina de Nacions (CA)
- Comunitat del Carib (CARICOM)
- Organisació d'Estats del Carib Oriental (OECS)
- Parlament Andí
- Parlament Centreamericà (PARLACEN)
- Grup de Riu
- Conferència d'Autoritats Audiovisuals i Cinematogràfiques d'Iberoamèrica (CAACI)
- NAFTA (Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nort)
- CSFMEU (Comissió de salut fronteriça Mèxic - Estats Units)
- Àsia
- Europa:
- Oceania:
- ↑ Enciclopedia-baljfjeksnsbnajjdbfbbfbdjuridica.biz14.com. «Organización internacional». Consultat el 7 de septiembre de 2016.
- ↑ foros.derecho.com. «Diferencia entre Organismo Público y Ente Público». Consultat el 7 de septiembre de 2016.
- ↑ Plantilla:Cita publicación