Diferència entre les revisions de "Iglésia de Santa Catalina (Alzira)"
m (Text reemplaça - 'després' a 'despuix') |
m (Text reemplaça - 'només' a 'a soles') |
||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
Este temple s'alçà sobre el solar de la mesquita major, en planta basilical i estructura gòtica, i fon remodelada en [[1531]] reutilisanse els contraforts. Actualment subsistixen alguns elements gòtics, com els contraforts, restants d'arcs torals, tous ogivals i el ócul, la capella major i la torre campanar. | Este temple s'alçà sobre el solar de la mesquita major, en planta basilical i estructura gòtica, i fon remodelada en [[1531]] reutilisanse els contraforts. Actualment subsistixen alguns elements gòtics, com els contraforts, restants d'arcs torals, tous ogivals i el ócul, la capella major i la torre campanar. | ||
| − | En [[1681]] es produïx la reedificació total de l'iglésia i | + | En [[1681]] es produïx la reedificació total de l'iglésia i a soles s'aprofiten els elements que podrien servir de sustentació a l'obra nova. La nova iglésia ocupa la mateixa planta que l'antic temple d'una sola nau basilical coberta per arcs de mig punt com arcs torals que la subdividixen i capelles laterals entre contraforts. La coberta de la nau és a dos aigües. Estilísticament es troba dins d'un eclecticisme neoclàssic barroc del que es la millor mostra la portada barroca de la plaça de [[Santa Caterina]] realisada per Gaspar Dies, molt similar a la de [[Sant Andrés]] de [[Valéncia]]. |
En [[1702]] Tomás Vergara, escultor de [[Valéncia]], rep l'encàrrec dels retaules per a les capelles laterals de dita iglésia. | En [[1702]] Tomás Vergara, escultor de [[Valéncia]], rep l'encàrrec dels retaules per a les capelles laterals de dita iglésia. | ||
Revisió de 11:36 20 feb 2018
L'iglésia archiprestal de Santa Caterina Verge i Màrtir en la localitat d'Alzira (província de Valéncia) és un temple d'estils gòtic i barroc. Es tracta d'una important mostra de l'arquitectura gòtica religiosa de l'época de la Reconquista que evoluciona a través del temps adaptant-se a noves demandes funcionals i estilístiques.
Descripció
Este temple s'alçà sobre el solar de la mesquita major, en planta basilical i estructura gòtica, i fon remodelada en 1531 reutilisanse els contraforts. Actualment subsistixen alguns elements gòtics, com els contraforts, restants d'arcs torals, tous ogivals i el ócul, la capella major i la torre campanar.
En 1681 es produïx la reedificació total de l'iglésia i a soles s'aprofiten els elements que podrien servir de sustentació a l'obra nova. La nova iglésia ocupa la mateixa planta que l'antic temple d'una sola nau basilical coberta per arcs de mig punt com arcs torals que la subdividixen i capelles laterals entre contraforts. La coberta de la nau és a dos aigües. Estilísticament es troba dins d'un eclecticisme neoclàssic barroc del que es la millor mostra la portada barroca de la plaça de Santa Caterina realisada per Gaspar Dies, molt similar a la de Sant Andrés de Valéncia.
En 1702 Tomás Vergara, escultor de Valéncia, rep l'encàrrec dels retaules per a les capelles laterals de dita iglésia.
En 1776 s'inicia la construcció de la capella de la Comunió sobre el solar del desaparegut cementeri situat als peus de l'iglésia. L'obra es construïx segons proyecte de l'arquitecte Vicente Gascó de Valéncia. L'espai ho conforma una cúpula tabicada que descansa sobre el tambor format per arcs torals i carcanyoles esfèriques en els ànguls, tot això assentat sobre els pilastres que soporten els arcs de mig punt.
En la Guerra Civil de 1936, el temple fon incendiat perdent-se junt al valiós archiu els fondos escultòrics i pictòrics revalorisats per les obres custodiades despuix de la desamortisació, i procedents dels monasteris de La Murta, Franciscans i Capuchins.