Diferència entre les revisions de "Guerra àrap-israelita de 1948"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 9: Llínea 9:
 
Les [[Nacions Unides]] varen acordar la [[Pla de l'ONU per a la partició de Palestina de 1947|partició]] del [[Mandat Britànic de Palestina]] en dos estats: un [[Poble judeu|judeu]], en el 55 % del territori (incloent per complet el desert del [[Néguev]]), i un atre [[Poble àrap|àrap]], en el restant llevat [[Jerusalem]], que seria considerada zona internacionalisada. Esta resolució va ser acceptada pels dirigents judeus, pero rebujada per les organisacions paramilitars [[Sionisme|sionistes]] i pels àraps en el seu conjunt.
 
Les [[Nacions Unides]] varen acordar la [[Pla de l'ONU per a la partició de Palestina de 1947|partició]] del [[Mandat Britànic de Palestina]] en dos estats: un [[Poble judeu|judeu]], en el 55 % del territori (incloent per complet el desert del [[Néguev]]), i un atre [[Poble àrap|àrap]], en el restant llevat [[Jerusalem]], que seria considerada zona internacionalisada. Esta resolució va ser acceptada pels dirigents judeus, pero rebujada per les organisacions paramilitars [[Sionisme|sionistes]] i pels àraps en el seu conjunt.
  
[Categoria:Guerres del sigle XX|Àrap Israelita]]
+
[[Categoria:Guerres del sigle XX|Àrap Israelita]]
 
[[Categoria:Conflicte àrap-israelita]]
 
[[Categoria:Conflicte àrap-israelita]]
 
[[Categoria:Guerres d'Orient Mig]]
 
[[Categoria:Guerres d'Orient Mig]]

Revisió de 21:40 30 dec 2017




La guerra àrap-israelí de 1948, també coneguda pels israelites com a guerra de l'Independència (hebreu: מלחמת העצמאות) o guerra de Lliberació (hebreu: מלחמת השחרור), va anar el primer d'una série de conflictes armats que varen enfrontar al Estat d'Israel i als seus veïns àraps, en lo que es coneix globalment com el conflicte àrap-israelita. Per als àraps palestins esta guerra va marcar el començ de lo que ells denominen Nakba (en àrap النكبة, ‘Catàstrofe’).

Les Nacions Unides varen acordar la partició del Mandat Britànic de Palestina en dos estats: un judeu, en el 55 % del territori (incloent per complet el desert del Néguev), i un atre àrap, en el restant llevat Jerusalem, que seria considerada zona internacionalisada. Esta resolució va ser acceptada pels dirigents judeus, pero rebujada per les organisacions paramilitars sionistes i pels àraps en el seu conjunt.