Diferència entre les revisions de "L'ilusioniste"
m |
m (Text reemplaça - 'homens' a 'hòmens') |
||
Llínea 7: | Llínea 7: | ||
En la [[Viena]] de principis del [[sigle XX]], Eisenheim (Edward Norton) és un misterios mac el qual espectacul d'ilusionisme cautiva a la població. Pronte se corre el rumor de que posseix poders sobrenaturals i el princip hereu Leopold (Leopolt) (Rufus Sewell), que ho considera un impostor, decidix desemmaixquerar-ho en l'ajuda de l'Inspector Uhl (Paul Giamatti). | En la [[Viena]] de principis del [[sigle XX]], Eisenheim (Edward Norton) és un misterios mac el qual espectacul d'ilusionisme cautiva a la població. Pronte se corre el rumor de que posseix poders sobrenaturals i el princip hereu Leopold (Leopolt) (Rufus Sewell), que ho considera un impostor, decidix desemmaixquerar-ho en l'ajuda de l'Inspector Uhl (Paul Giamatti). | ||
− | Durant una actuació el princip convenç a la seua promesa Sophie (Jessica Biel) per a que puge a l'escenari com protagoniste del truc de magia. El mac i Sophie se reconeixen com el seu amor de l'infancia i comencen una relació clandestina. Els dos | + | Durant una actuació el princip convenç a la seua promesa Sophie (Jessica Biel) per a que puge a l'escenari com protagoniste del truc de magia. El mac i Sophie se reconeixen com el seu amor de l'infancia i comencen una relació clandestina. Els dos hòmens comencen una lluita per l'amor de la bella dona a on no hi ha llimits. La maga lluita per l'amor de la dona, mentres que el princip hereu al no poder convencer-la d'ajudar-ho en els seus plans per derrocar a son pare se veu obligat a matar-la ya que coneixia eixe secret. Pero Eisenheim conseguix fer truc de la seua potencia i la salvada sense que ningu ho sapia |
==Curiositats== | ==Curiositats== |
Revisió de 11:40 23 dec 2017
L'Ilusioniste és una pelicula de l'any 2006 escrita i dirigida per Neil Burger i protagonisada per Edwar Norton, Jessica Biel, Rufus Sewell i Paul Giamatti. La pelicula està basada en la novella "EISENHEIM THE ILLUSIONIST" escrita per Steven Millhauser.
Fon presentada en l'edicio de l'any 2006 del Festival de Cine de Sundance.
Sinopsis
En la Viena de principis del sigle XX, Eisenheim (Edward Norton) és un misterios mac el qual espectacul d'ilusionisme cautiva a la població. Pronte se corre el rumor de que posseix poders sobrenaturals i el princip hereu Leopold (Leopolt) (Rufus Sewell), que ho considera un impostor, decidix desemmaixquerar-ho en l'ajuda de l'Inspector Uhl (Paul Giamatti).
Durant una actuació el princip convenç a la seua promesa Sophie (Jessica Biel) per a que puge a l'escenari com protagoniste del truc de magia. El mac i Sophie se reconeixen com el seu amor de l'infancia i comencen una relació clandestina. Els dos hòmens comencen una lluita per l'amor de la bella dona a on no hi ha llimits. La maga lluita per l'amor de la dona, mentres que el princip hereu al no poder convencer-la d'ajudar-ho en els seus plans per derrocar a son pare se veu obligat a matar-la ya que coneixia eixe secret. Pero Eisenheim conseguix fer truc de la seua potencia i la salvada sense que ningu ho sapia
Curiositats
Jessica Biel substitui a Liv Tyler, qui abandonà la pelicula just abans de començar el rodage.
El personage d'Eisenheim se basa en el mac i supost vident Erik Jan Hanussen. Este fon famos a principis del sigle XX en Viena i mori assessinat per soldats nazis en 1933.
Quan l'inspector Uhl comunica al princip Leopold (Leopolt) l'amistat entre Eisenheim i Sophie, se pregunta si els havien vist "fornicant", originalment dia "fucking". Se decidi usar "fornicating" per a que el film no fora classificat com "R" per la MPAA en els Estats Units.
A pesar de ser una historia ficticia, alguns detalls de la pelicula estan basats en la vida de Rodolfo d'Habsburgo, unic fill varó de Francesc Josep I. La pintura de l'emperador que realisa Eisenheim és un retrato de Francesc Josep I. El 30 de giner de l'any 1889, Rodolfo (Rudolf) d'Habsburgo, hereu de l'Imperi Austrohúngaro, fon trobat mort en el seu dormitori del pabelló de caça de Mayerling. Junt a ell, la pistola que supostament havia amprat per a disparar-se en el pols i sobre el llit el cos també sense vida del seu amant, la jove baronesa María Vetsera, en un tir en el cap.