Diferència entre les revisions de "Ampar Cabrera i Sanfèlix"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 56: Llínea 56:
 
*Premi Bernat i Baldovi 2016
 
*Premi Bernat i Baldovi 2016
 
*[[Premis Fadrí|Premi Fadrí]] 2016 de l'[[Cardona i Vives|Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]].
 
*[[Premis Fadrí|Premi Fadrí]] 2016 de l'[[Cardona i Vives|Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]].
 +
 +
== Poemes ==
 +
 +
Imagina si entengueren
 +
 +
perque faig de cap i causa,
 +
 +
i lo món fera una pausa
 +
 +
per a sentir-me un moment.
 +
 +
Que nostres vides no foren
 +
 +
sol foscor, sordera i brega,
 +
 +
si no rebals i arreplega
 +
 +
d'un amor foll i valent.
 +
 +
 +
Goig seria si poguérem
 +
 +
per a tots versar i escriure,
 +
 +
tindre una cultura lliure
 +
 +
i uns furs acallant rampants.
 +
 +
Una terra que dir nostra
 +
 +
en el cap alt i veu ferma,
 +
 +
i no pols en renda i erma
 +
 +
que nos tracta d'ignorants.
 +
 +
 +
Poder vore als nostres fills
 +
 +
recolzant la nostra història,
 +
 +
i no burlant la memòria
 +
 +
ni el passat dels seus majors.
 +
 +
Que de l'orgull de Valéncia
 +
 +
se parlara en les escoles,
 +
 +
i no trobar-nos a soles
 +
 +
defenent nostres valors.
 +
 +
 +
Que estos murs que la veu ceguen
 +
 +
feren resò de creències
 +
 +
i que nostres diferències
 +
 +
no foren cruel aixovar.
 +
 +
Lluitant units, muscle en muscle,
 +
 +
sens ningú que ens amordace
 +
 +
puix ni som de segon classe
 +
 +
ni tenim perque callar.
 +
 +
 +
Imagina... imagina...
 +
 +
tanca els ulls, alça la cara,
 +
 +
ou la veu segura i clara,
 +
 +
oblida els odis d'abans.
 +
 +
I unix-te al crit que nos dicta,
 +
 +
embolcat en fe i encomi,
 +
 +
este pur i utòpic somi
 +
 +
que ens nomena a tots germans.
 +
 +
 +
***
 +
 +
 +
Ya sé que molts cridaren els seus somis
 +
 +
i sé que més ne feren oïts sorts,
 +
 +
també sé de qui mut fon a la força
 +
 +
i de qui per callar; hui és gran senyor.
 +
 +
 +
Que molts diran que escric en lletra inútil,
 +
 +
que tinc l'ànim romàntic sense més,
 +
 +
que no n'hi ha cap destí per molt que lluite,
 +
 +
que vixc en el passat d'un bru present.
 +
 +
 +
Pot ser no facen mossa els meus desijos;
 +
 +
vulgars, per dur passions dins de la sanc,
 +
 +
pot ser que tal quimera i utopia
 +
 +
sol siguen ganes flaques d'abraçar.
 +
 +
 +
Tampoc és molt provable que un poema
 +
 +
urdixca una corona de llorers
 +
 +
embolicant les pors en la senyera
 +
 +
per fer-les lletanies del voler.
 +
 +
 +
Pero yo sé que en cent que m'escoltaren
 +
 +
encara que calara a només u,
 +
 +
completaria el rogle que este coma
 +
 +
m'ha dut durant mil nits com un embruix.
 +
 +
 +
També sé que parint tots estos versos
 +
 +
m'acabe de jugar el meu futur,
 +
 +
que menjaré del pa sol els mostachos
 +
 +
dient que el valencià manca de llum.
 +
 +
 +
I ara és quan m'apleguen les galtades
 +
 +
quan tinc pels dos costats durs detractors;
 +
 +
els uns tiren la culpa a dèsset lletres
 +
 +
i els atres a que he dit de la foscor.
 +
 +
 +
I és just este moment quan se desperta
 +
 +
i cau tot lo parlat en pes de plom,
 +
 +
quan molts se donen conte de que sacse
 +
 +
l'encoentada, el pànic i el temor.
 +
 +
 +
Una ànsia frustrada en lo que és;
 +
 +
un poble dividit en dos mitats
 +
 +
a l'aire meninfot que va engrunsant-lo
 +
 +
i que confon l'abúlia en la pau.
 +
 +
 +
Al que, imitant a grans hòmens del món,
 +
 +
no puc si no assotar-lo en veu cridant:
 +
 +
¡¡Yo tinc un somi!!
 +
 +
i en ell ¡Valencians! Som tots igual.
 +
 +
 +
(Flor natural de Paterna, 2015)
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Revisió de 10:29 10 nov 2017

Ampar Cabrera i Sanfelix
Naiximent 1964
Énova (Valéncia)
Activitat Escritora
Nacionalitat Espanya
Periodo Sigle XX
Gèneros Prosa i poesia
Premis Escritora de l'any 2008 en llengua valenciana d'AELLVA

Ampar Cabrera i Sanfèlix és una escritora en llengua valenciana. Naix en Énova, La Ribera (Valéncia), en l'any 1964.

De chicoteta estudià en els coleges de Els Salesianes i Luz Casanova i Calicanto, per a despuix passar a estudiar la carrera de biològiques en l'Universitat de Valéncia.

Dòna compromesa en el seu temps i sempre al costat de tot lo valencià. Ha participat en els tallers de prosa que mensualment organisa l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana.

S'introduí en el món de la lliteratura a través de l'escritura de llibrets de falla en l'any 2005, formant-se en els cursos d'Iniciació a la Poesia que impartix Lo Rat Penat, sent u dels seus professors, Joan Antoni Alapont.

Participa en diversos certàmens poètics. Fon l'escritora de l'any 2008, guardó oferit per AELLVA. A nivell professional, es dedica al comerç seguint la tradició familiar. Està casada i és mare de dos fills.

Premis

  • Flor Natural de Paterna en l'any 2007.
  • Viola d'Or en els CXXIV Jocs Florals de la ciutat i Regne de Valéncia, en l'edició de 2007.
  • Premi extraordinari “Josep Bea Izquierdo” (autor novell) en 2008.
  • Premi Extraordinari “Raül Alapont” (infantil novell) en 2008.
  • Premi Torre de Paterna en 2008.
  • Escritora de l'any 2008 en llengua valenciana d'AELLVA.
  • Obté numerosos premis extraordinaris en els llibrets de falla fins que en 2011 guanya el seu primer Bernat i Baldoví.
  • Premi coves de Paterna en 2010
  • Premi "Aldert" de novela dels jocs florals de Valéncia 2010.
  • Viola d'or de la ciutat i regne de Valéncia 2011
  • Flor natural de la ciutat i regne de Valéncia en l'any 2013
  • Englantina d'or de la ciutat i regne de Valéncia en l'any 2013
  • se la nomena Mestra en Gai Saber en l'any 2013
  • Premi Aldert de novela de Paterna en l'any 2014.
  • Premi Bernat i Baldoví 2015.
  • Premi al milacre inèdit 2015 de la junta Vicentina
  • Premi Bernat i Baldovi 2016
  • Premi Fadrí 2016 de l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló.

Poemes

Imagina si entengueren

perque faig de cap i causa,

i lo món fera una pausa

per a sentir-me un moment.

Que nostres vides no foren

sol foscor, sordera i brega,

si no rebals i arreplega

d'un amor foll i valent.


Goig seria si poguérem

per a tots versar i escriure,

tindre una cultura lliure

i uns furs acallant rampants.

Una terra que dir nostra

en el cap alt i veu ferma,

i no pols en renda i erma

que nos tracta d'ignorants.


Poder vore als nostres fills

recolzant la nostra història,

i no burlant la memòria

ni el passat dels seus majors.

Que de l'orgull de Valéncia

se parlara en les escoles,

i no trobar-nos a soles

defenent nostres valors.


Que estos murs que la veu ceguen

feren resò de creències

i que nostres diferències

no foren cruel aixovar.

Lluitant units, muscle en muscle,

sens ningú que ens amordace

puix ni som de segon classe

ni tenim perque callar.


Imagina... imagina...

tanca els ulls, alça la cara,

ou la veu segura i clara,

oblida els odis d'abans.

I unix-te al crit que nos dicta,

embolcat en fe i encomi,

este pur i utòpic somi

que ens nomena a tots germans.



Ya sé que molts cridaren els seus somis

i sé que més ne feren oïts sorts,

també sé de qui mut fon a la força

i de qui per callar; hui és gran senyor.


Que molts diran que escric en lletra inútil,

que tinc l'ànim romàntic sense més,

que no n'hi ha cap destí per molt que lluite,

que vixc en el passat d'un bru present.


Pot ser no facen mossa els meus desijos;

vulgars, per dur passions dins de la sanc,

pot ser que tal quimera i utopia

sol siguen ganes flaques d'abraçar.


Tampoc és molt provable que un poema

urdixca una corona de llorers

embolicant les pors en la senyera

per fer-les lletanies del voler.


Pero yo sé que en cent que m'escoltaren

encara que calara a només u,

completaria el rogle que este coma

m'ha dut durant mil nits com un embruix.


També sé que parint tots estos versos

m'acabe de jugar el meu futur,

que menjaré del pa sol els mostachos

dient que el valencià manca de llum.


I ara és quan m'apleguen les galtades

quan tinc pels dos costats durs detractors;

els uns tiren la culpa a dèsset lletres

i els atres a que he dit de la foscor.


I és just este moment quan se desperta

i cau tot lo parlat en pes de plom,

quan molts se donen conte de que sacse

l'encoentada, el pànic i el temor.


Una ànsia frustrada en lo que és;

un poble dividit en dos mitats

a l'aire meninfot que va engrunsant-lo

i que confon l'abúlia en la pau.


Al que, imitant a grans hòmens del món,

no puc si no assotar-lo en veu cridant:

¡¡Yo tinc un somi!!

i en ell ¡Valencians! Som tots igual.


(Flor natural de Paterna, 2015)

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ampar_Cabrera_i_Sanfèlix&oldid=127747»