Diferència entre les revisions de "Patafísica"
(Pàgina nova, en el contingut: «La '''Patafísica''' és un moviment cultural francés de la segona mitat del sigle XX vinculat al surrealisme. El nom prové de l'obra "Gests i opinions del ...».) |
|||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
== Bibliografía == | == Bibliografía == | ||
''[[Roger Shattuck]]'', "El umbral de la Patafísica", publicat en ''Au Seuil de la Pataphysique''. | ''[[Roger Shattuck]]'', "El umbral de la Patafísica", publicat en ''Au Seuil de la Pataphysique''. | ||
| + | |||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | {{traduït de|es|Patafísica}} | ||
| + | |||
| + | |||
| + | [[Categoria:Patafísica]] | ||
| + | [[Categoria:Surrealisme]] | ||
| + | [[Categoria:Moviments lliteraris]] | ||
Revisió de 23:09 12 maig 2009
La Patafísica és un moviment cultural francés de la segona mitat del sigle XX vinculat al surrealisme. El nom prové de l'obra "Gests i opinions del doctor Faustroll, patafísic" de Alfred Jarry. Arran de la seua llectura, alguns admiradors escomençaren a practicar una ciència paròdica nomenada patafísica, dedicada «a l'estudi de les solucions imaginàries i les lleis que regulen les excepcions».
La paraula «patafísica» és una contracció de ?p? t? µet? T? F?S??? («epí la teua meta la teua physiká»), que es referix a allò que es troba «al voltant» de lo que està «després» de la Física'.
La patafísica es basa en el principi de l'unitat dels oposts, i es torna un mig de descripció d'un univers complementari, constituït d'excepcions. En l'univers d'Alfred Jarry tot és anormalitat, a on la regla és l'excepció de l'excepció. La regla és lo més extraordinari, i això explica i justifica l'existència de la anormalitat.
En 1948, com a burla dels coleges professionals o les acadèmies de l'art i les ciències, Mélanie Li Plumet, Oktav Votka i J-H Sainmont fundaren el Colege de Patafísica, una organisació dedicada a difondre la patafísica, que otorgava títuls resonants als seus membres. Al llarc dels anys, numerosos artistes van ser cooptats com «Sàtrapes» i/o participants del Colege de patafísica, entre ells Raymond Queneau, Enrico Baj, Borís Vian, Eugène Ionesco, Jean Genet, Jacques Prévert, Joan Miró, Umberto Eco i Fernando raval.
Un autor americà, Pablo López, va crear també una adició a la ciència nomenada la patáfora (en particular, en Clos-te ' Pataphysics, 1990 i Pataphors, Universitat d'Hollins, 1994). Els Carnets du Collège de 'Pataphysique n°22 (décembre 2005) donen una serie d'eixemples de patáfores lliteraries ilustrades fotogràficament. En març del 2007, un periodiste va escriure un artícul per al periòdic chilé Granvalparaiso sobre l'us de patáfores pel govern chilé.
Enllaços externs
- Altissim Institut d'Estudis 'Pataphysics de la Candelaria
- Enllaç patafísic i ‘arraballano’
- Faustroll
- Alfred Jarry i El Collége de Pataphysique; La ciència de les solucions imaginaries
- L'Atre Ilustre Colege Oficial de Pataphysica de Borriana, Castelló
- Colege Patafísic de Chile
- Alfred Jarry: patafísica, virtualitat i heterodòxia
- Artícul: Chile baix l'imperi de la 'patafísica i les 'patafores
- Jocs Patafísics
- Jocs Patafísics: Chris my bodyWa-Wahaha!
- Institutum Pataphysicum Granatensis
- Patafísica: la ciència de les solucions imaginaries
Bibliografía
Roger Shattuck, "El umbral de la Patafísica", publicat en Au Seuil de la Pataphysique.
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Patafísica de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.