|
|
| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | {100}}
| + | [[Image:Pa%C3%AFsos_catalans.png|thumb|L'imperi utòpic catalanista.|350px|right]] |
| − | {{protegida}}
| + | [[Image:Val%C3%A9ncia_no_als_pa%C3%AFsos_catalans.jpg|thumb|La majoria dels valencians està en contra dels [[Països Catalans]].|200px|right]] |
| | + | [[Image:No_mos_fareu_catalans.gif|thumb|Campanya '''[[No mos fareu catalans]]'''|200px|right]] |
| | + | '''Països Catalans''' és un terme polític, inventat pel català Enric Prat de la Riba i Sarrà en 1906 i promocionat, baix este nom, per [[Joan Fuster]], el [[pancatalanisme|nacionalisme pancatalaniste]] de [[Catalunya]] i pels polítics catalanistes per a designar als territoris que ells volen incloure en el seu proyecte imperialiste i nacionaliste i aixina ampliar la seua hipotètica i utòpica nació. |
| | | | |
| − | {{Infotaula de divisió territorial administrativa|dels |Països Catalans|
| + | == Història == |
| − | |camp_nom_estil = background:#DEDEDE; padding:0.1em 0.5em 0.1em 0.5em;
| |
| − | |camp_dada_estil = background:#F7F7F7; padding:0.1em 0.5em 0.1em 0.5em;
| |
| − | |nom_oficial = Països Catalans
| |
| | | | |
| − | |localització = [[Imatge:Global_Catalan_Countries.svg|200px]] | + | Esta denominació no té cap rigor històric ni llingüístic, encara que alguns diuen que és la menció dels territoris en els que se parla [[Llengua catalana|català]], [[Llengua balear|balear]] o [[Llengua valenciana|valencià]] i [[Llengua Aragonesa|aragonés]] clàssic, pel seu paregut. Paregut que qualsevol filòlec en llengües romàniques i historiadors, inclús catalans<ref>[http://www.peramosatros.es/images/Mis%20Imagenes/fotoslibros/llvlspf1179.jpg Declaracions del Pare Batllorí, eminent historiador català]</ref> diferencien perfectament en tres llengües, sense que cap d'elles siga dialecte de una de les mateixes. En realitat, no fa falta recórrer a cap filòlec, ya que el valencià i el mallorquí estan prou documentats<ref>[http://www.regnedevalencia.com/historia.htm Breu història sobre l'orige de la Llengua Valenciana]</ref> |
| − | |fotografia =
| + | <ref>[http://www.sallengobalear.com//index.php?option=com_content&task=view&id=21&Itemid=28 Arguments al voltat de Sa Llengo Balear]</ref> encara que els polítics interessats en la fictícia nació independent, reunixen forces i gasten grans quantitats de diners, per a borrar, maquillar i “fer desaparéixer” qualsevol evidència d'eixos |
| − | |fotografia_descripció =
| + | documents<ref>[http://www.cardonavives.com/images/conferencia2/resized_Conferencia2-15_1.jpg Falsificació de Sanchis Guarner de 1959 en la Bíblia de Sant Bonifaci Ferrer, la primera traducció de la Bíblia a una llengua romànica (en este cas: Llengua valenciana)en el sigle XIV]</ref> |
| − | |fotografia_mida = 350px
| + | <ref>[http://www.cardonavives.com/images/conferencia2/resized_Conferencia2-14_2.jpg Original de la Bíblia de Sant Bonifaci Ferrer, De l'original solament es conserva un foli incunable, hui expost en el museu "Hispanic Society of America" en New York City]</ref>. És evident que no ho conseguixen. |
| | | | |
| − | |població_any = 2006
| + | == Imposició Cultural == |
| − | |població = 13.712.983
| |
| − | |superfície = 70.520
| |
| − | |densitat = <br />191,9 hab/km²
| |
| − | |altitud =
| |
| − | |altitud_màxima = [[pic d'Aneto]]; 3.403,5 m
| |
| − | |altitud_mínima =
| |
| − | |coordenades = {{coor dm|40|34|N|0|39|E|type:country}}
| |
| | | | |
| − | |admin_tipus1 = [[Estat|Estats]]
| + | Per a intentar justificar eixa teoria de l'idioma, s'inventaren un idioma híbrit entre català i valencià, el normalisat, basant-se en fets històrics manipulats. Un idioma que el poble rebuja fortament i que introduïxen en les escoles, mijos de comunicació i fins en els organismes oficials, pretenent aixina que el poble s'acostume i se familiarise en eixa llengua, de forma que les noves generacions es senten identificades, i per tant, més engolides dins d'eixos imaginaris Països.<br><br>Per a fer d'esta invenció una realitat també s'utilisen mètodos similars als dels [[nazisme|nazis]] en el seu temps, com el ''marketing'' consistent en la manipulació dels mijos de comunicació, introducció d'una historia falsa en les escoles, comissaris llingüistes en les escoles i més invents propis d'un genocidi que no té cap base més que la de llavar cervells pretenent que la gent crega en un proyecte ple d'ambició per a enriquir a uns quants polítics sense escrúpuls. |
| − | |admin1 = [[Espanya]], [[França]], [[Itàlia]] i [[Andorra]]
| |
| − | |}}
| |
| | | | |
| − | Els '''Països Catalans''' (sovint abreujats '''PPCC'''), o '''Països de Llengua Catalana''', són els territoris en els quals els seus habitants parlen el [[català]], o els territoris que formen part d'unitats geohistòriques de predomini català. En termes generals, els Països Catalans abasten la zona oriental de la [[península Ibèrica]], entre els [[Pirineus]] i el riu [[Segura]] al sud i la zona immediata al nord dels Pirineus, fins a l'[[estany de Salses]] i la [[serra de les Corberes]] al nord, l'[[arxipèlag]] de les [[Illes Balears|Balears]] (que inclou el de les [[Pitiüses]] i el de [[Cabrera]]), les [[illes Columbretes]], la de [[Nova Tabarca|Tabarca]], la comarca murciana del [[Carxe]] (Múrcia), la Franja d'Aragó (Aragó) i la ciutat sarda de [[l'Alguer]], on un 30% de la població encara parla català.
| |
| − |
| |
| − | L'extensió és de 70.520 quilòmetres quadrats i té 13.712.983 habitants (2007).
| |
| − |
| |
| − | == Evolució històrica del nom i del concepte ==
| |
| − | [[Fitxer:Porta dels Països Catalans (Salses).jpg|thumb|[[Porta dels Països Catalans]], escultura simbòlica a [[Salses]].]]
| |
| − | El terme ''Països Catalans'' es troba documentat per primera vegada en la monumental obra ''[[Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las Costumbres de Tortosa, I]]'' ([[Madrid]], [[1876]]) del valencià [[Bienvenido Oliver i Esteller]]{{cal citació}}, natural de [[Catarroja]] (l'[[Horta Sud]]) i historiador del Dret, i de seguida té fortuna a la [[Renaixença]] catalana a finals del [[segle XIX]] com a sinònim de «territoris de parla catalana». En aquest sentit, el terme aparegué també l'any [[1886]] en un article de [[Josep Narcís Roca i Farreras]] a la revista [[L'Arc de Sant Martí]].
| |
| − |
| |
| − | No obstant això, el terme va ser principalment popularitzat pels assaigs ''[[Nosaltres els valencians]]'' i ''Qüestió de noms'',<ref>[http://www.racocatala.cat/eltalp/fuster.htm ''Qüestió de noms''], de Joan Fuster</ref> de [[Joan Fuster]], publicats el [[1962]]. Fuster, per altra banda, definia un concepte territorial dels Països Catalans estrictament lingüístic, la llengua del qual seria la base per a proposar el seu projecte nacional, essent el nom Països Catalans provisional fins que es produís la unificació nacional dels territoris de parla catalana, que haurien de dir-se [[Catalunya]] (va suposar que la pluralitat del terme podria refrenar els impulsos particularistes d'algunes regions). Per tant, com a conseqüència d'aquesta premissa, l'assagista considerava que les comarques castellanoparlants eren no només prescindibles, sinó també un entrebanc per a l'èxit d'aquest projecte nacional.<ref>"''"Les zones "aragoneses", "castellanes" i "murcianes", inscrites en la seva òrbita per la fitació medieval, són com un annex d'escassa importància [...] La "unitat" té exigències indefugibles: demana d'excloure o assimilar els elements radicalment heterogenis que subsisteixen en la seva àrea [...] això entrebanca els valencians de la zona catalana en la direcció que hauria d'ésser i és llur únic futur normal: els Països Catalans, en tant que comunitat supraregional on ha de realitzar-se llur plenitud com a poble.''", de "'''Nosaltres, els valencians'''", pàgs. 105-109, Joan Fuster, València 1962.</ref> Això explicaria, entre altres causes, que el concepte dels Països Catalans no haja sigut gaire assumida en aquests territoris històricament castellanòfons.
| |
| − |
| |
| − | Malgrat això, sovint es representen territorialment els Països Catalans amb una convergència de motivacions històriques i lingüístiques quan es pretén donar-li un cos polític. És a dir, el territori d'uns Països Catalans polítics representarien el conjunt d'entitats polítiques històriques de l'antiga Corona d'Aragó que tenen o tenien el català com a llengua principal a les seves institucions. Sota aquesta premissa, el territori comprendria els històrics Principat de Catalunya, Regne de les Mallorques (Illes Balears, Pitiüses i el Rosselló), i Regne de València (amb els afegits posteriors de Villena i la comarca de Requena).
| |
| − |
| |
| − | Històricament, s'han utilitzat altres termes per a designar el mateix concepte, amb menor o nul·la implantació. Per exemple, el 1859 [[Víctor Balaguer]] proposava la «Pàtria llemosina» com una federació de províncies que parlaven català. A meitat del segle XX es van abandonar totes les referències a la [[llengua llemosina]] per la seua inexactitud històrica i filològica.
| |
| − |
| |
| − | Mentre [[Joan Maragall]] i [[Francesc Cambó]] parlaven de l'Espanya gran, el 1906 [[Enric Prat de la Riba]] publicava l'article «Greater Catalonia», dins de ''La nacionalitat catalana'', proposant la denominació «Catalunya Gran».<ref>[http://www.racocatala.cat/dpclub/greater.htm ''Greater Catalonia''], d'Enric Prat de la Riba</ref> Feia una paral·lelisme amb la ''Greater Britannia'' i associava la [[Commonwealth]] amb la Corona d'Aragó. Però el nom de Catalunya Gran es va identificar amb la ''Grossdeutschland'' de [[Otto von Bismarck|Bismarck]], i posteriorment de [[Adolf Hitler|Hitler]]. Amb aquesta connotació d'imperialisme també s'ha utilitzat el nom de «Gran Catalunya».
| |
| − |
| |
| − | [[Comunitat Catalànica]], països o territoris catalanòfons (termes proposats des del [[valencianisme]] de meitats del [[segle XX]]) són altres denominacions utilitzades. El terme més utilitzat quan es vol evitar qualsevol connotació política és «territoris de parla catalana».
| |
| − | També s'utilitza el terme '''Catalanofonia''', similar als conceptes de [[Francofonia]] en el cas del francès o [[Hispanitat]] en el cas del castellà.
| |
| − |
| |
| − | A finals del [[segle XX]], [[Josep Guia]] va proposar utilitzar "Catalunya" per denominar tot el territori dels "Països Catalans", i no només el territori del Principat de Catalunya.
| |
| − |
| |
| − | ==Territoris que conformen els Països Catalans==
| |
| − | {| class="infobox bordered" style="width: 10em; text-align: left; font-size: 80%;"
| |
| − | |+ style="font-size: larger;" | '''Territoris que conformen els Països Catalans'''
| |
| − | |-
| |
| − | | colspan="2" style="text-align:center;" |{{PaisosCatalans}}
| |
| − | |-
| |
| − | ! Estat
| |
| − | ! Regió
| |
| − | |-
| |
| − | ! [[Image:Flag_of_Spain.svg|22px]] [[Espanya]]
| |
| − | ! [[Image:Flag_of_Catalonia.svg|22px]] [[Catalunya]]</br>[[Image:Bandera de la Comunidad Valenciana (2x3).svg|22px]] [[País Valencià]]</br>[[Image:Flag_of_the_Balearic_Islands.svg|22px]] [[Illes Balears]]</br>[[Image:Flag_of_Aragon.svg|22px]] [[Aragó]] (a la [[Franja de Ponent]])</br>[[Image:Flag of the Region of Murcia.svg|22px]] [[Múrcia]] (al [[Carxe]])
| |
| − | |-
| |
| − | ! [[Image:Flag_of_France.svg|22px]] [[França]]
| |
| − | ! [[Image:Flag_of_Roussillon.svg|22px]] [[Pirineus Orientals]] (al [[Rosselló]])
| |
| − | |-
| |
| − | ! [[Image:Flag_of_Italy.svg|22px]] [[Itàlia]]
| |
| − | ! [[Image:Alghero-Stemma.png|22px]] ciutat de l'[[Alguer]]
| |
| − | |-
| |
| − | ! [[Image:Flag_of_Andorra.svg|22px]] [[Andorra]]
| |
| − | |}
| |
| − | La dita popular defineix els Països Catalans com «de [[Salses]] a [[Guardamar del Segura|Guardamar]] i de [[Fraga]] a [[Maó]]».
| |
| − |
| |
| − | Tradicionalment, els Països Catalans inclouen els següents territoris:
| |
| − | * [[Principat de Catalunya|Catalunya]], anomenat habitualment el Principat. Està dividida per una frontera interestatal, establerta pel [[Tractat dels Pirineus]], que separa la [[Catalunya del Nord]] (actualment forma el departament dels [[Pirineus Orientals]]) de la [[Comunitat autònoma de Catalunya]].
| |
| − | * El [[País Valencià]], que es correspon amb l'antic [[Regne de València]].
| |
| − | * Les [[illes Balears]] i les [[Pitiüses]].
| |
| − | * el [[Principat d'Andorra]].
| |
| − | * la [[Franja de Ponent]].
| |
| − |
| |
| − | Cadascun dels principals territoris té la seua capital: [[Barcelona]] ([[Comunitat autònoma de Catalunya|Catalunya]]), [[València]] ([[País Valencià]]), [[Ciutat de Mallorca|Palma]] ([[Illes Balears]]), [[Andorra la Vella]] ([[Andorra]]) i [[Perpinyà]] ([[Catalunya del Nord|Catalunya Nord]]). La ciutat més important de la [[Franja de Ponent]] és [[Fraga]].
| |
| − |
| |
| − | En un sentit més restringit al domini lingüístic també s'hi inclou:
| |
| − | * el poble de [[l'Alguer]] a [[Sardenya]], on s'hi ha preservat una varietat del català, l'[[alguerès]], d'ençà de la conquesta de la ciutat.
| |
| − | * la regió [[Múrcia|murciana]] d'[[el Carxe]], on s'hi ha parlat català des d'una gran emigració de llauradors valencians entre els segles [[segle XVIII|XVIII]] i [[segle XIX|XIX]].
| |
| − |
| |
| − | ===Límits===
| |
| − | *Al nord: [[Occitània]]
| |
| − | *Al sud: [[Múrcia]]
| |
| − | *A l'est: la mar [[Mediterrània]]
| |
| − | *A l'oest: l'[[Aragó]] i [[Castella]]
| |
| − |
| |
| − | ==Llengua==
| |
| − | La [[llengua pròpia]] dels Països Catalans és el [[català]] que, informalment, a molts llocs rep el nom popular del gentilici (com rossellonès, alguerès, etc.; només al [[País Valencià]] el gentilici té reconeixement oficial: [[valencià]]). S'exceptuen les [[Comarques del País Valencià|comarques]] occidentals i meridionals del [[País Valencià]], on es parla el [[castellà]], i la [[Vall d'Aran]] i la [[Fenolleda]], on es parla l'[[occità]]. La [[català|llengua catalana]] és l'única [[llengua oficial]] a [[Andorra]], és oficial (novament, i després d'un llarg parèntesi, des de 1978) a [[Comunitat Autònoma de Catalunya|Catalunya]], al costat del [[castellà]] i l'[[aranès]]; i també és oficial conjuntament amb el [[castellà]] al [[País Valencià]] i a les [[illes Balears]]. No ho és, en canvi, als altres territoris.
| |
| − |
| |
| − | Per a definir els Països Catalans no es tenen en compte els processos de castellanització que s'han dut des del segle XIX fins l'actualitat. Per contra s'accepten com a castellanes altres zones que abans eren de llengua catalana com [[Oriola]].
| |
| − | [[Fitxer:Mural Països Catalans.JPG|thumb|Mural de l'organització independentista [[Maulets (política)|Maulets]] a [[Argentona]], amb el lema ''per la unitat de la llengua i dels Països Catalans''.]]
| |
| | == Política == | | == Política == |
| − | [[Fitxer:262212884 b117fbdcf0 o.jpg|thumb|Adhesiu del [[Grup d'Acció Valencianista|GAV]] rebutjant la unitat de la llengua.]]
| |
| − | Els Països Catalans no estan reconeguts com a entitat política. De fet, estan fragmentats en diverses ''regions'' amb diversos graus d'autonomia política, pertanyents a [[Espanya]], [[França]], [[Itàlia]] i [[Andorra]]. Hi ha un corrent polític que propugna la independència dels Països Catalans i la creació d'un Estat català (vegeu [[independentisme català]]). Altres corrents polítics nacionalistes utilitzen el terme «Països Catalans» com a sinònim de «territoris de parla catalana», sense considerar que hagen de formar una entitat política independent.
| |
| − |
| |
| − | Alguns independentistes proposen l'ús del terme [[Catalunya]] per referir-se a la totalitat dels Països Catalans, però aquesta proposta no s'ha adoptat de manera significativa; no tan sols no hi és una proposta consensuada sinó que a més a més ha estat rebutjada per bona part de les gents que viuen als territoris esmentats.
| |
| − |
| |
| − | Hi ha altres corrents polítics que rebutgen l'ús del terme «Països Catalans», i qualsevol proposta d'unitat política d'aquests territoris. En els casos més extrems, com és el cas del [[blaverisme]], hi ha sectors que ho consideren com una imposició de Catalunya cap als altres territoris, i neguen fins i tot la [[Secessionisme lingüístic|unitat de la llengua catalana]].
| |
| − |
| |
| − | En l'actualitat, les úniques institucions de govern dels territoris compresos que reconeixen l'existència dels Països Catalans són el [[Consell General dels Pirineus Orientals]]<ref>[http://www.cg66.fr/culture/patrimoine_catalanite/catalanite/catalanitat.html#llocs Web oficial dl Departament dels Pirineus Orientals]</ref> i un nombre d'ajuntaments, alguns dels quals han anomenat vies públiques amb aquest nom, com ara la [[plaça dels Països Catalans]] a [[Barcelona]].
| |
| − |
| |
| − | ==Demografia==
| |
| − | Els territoris de llengua catalana tenen una població de 12.805.197 d'habitants [[2006]]. Juntament amb les [[Comarques del País Valencià|comarques]] castellanoparlants del [[País Valencià]] (719.970 habitants) i la [[Vall d'Aran]] (9.554 habitants) sumen 13.534.721 habitants.
| |
| − |
| |
| − | {| class="wikitable"
| |
| − | !style="background: #e3e3e3;"|Territori
| |
| − | !style="background: #e3e3e3;"|Població
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Fitxer:Escudo de Cataluña.svg|20px]] [[Comunitat autònoma de Catalunya|Catalunya]] (sense la [[Vall d'Aran]])
| |
| − | |7.125.143
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Fitxer:Escudo de la Comunidad Valenciana.svg|20px]] [[País Valencià]] (sense les comarques castellanoparlants)
| |
| − | |4.086.938
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Fitxer:Escudo de las Islas Baleares.svg|20px]] [[Illes Balears]]
| |
| − | |1.001.062
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Fitxer:Escut de la Catalunya del Nord.svg|20px]] [[Catalunya Nord]] (Departament dels [[Pirineus Orientals]], amb la [[Fenolleda]])
| |
| − | |422.000
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Fitxer:Coat of arms of Andorra.svg|20px]] [[Andorra]]
| |
| − | |81.222
| |
| − | |-
| |
| − | | [[Franja de Ponent]]
| |
| − | |47.771
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Fitxer:Alghero-Stemma.png|20px]] [[L'Alguer]]
| |
| − | |40.391
| |
| − | |-
| |
| − | |[[Fitxer:Escudo-ca-murcia.svg|20px]] [[El Carxe]]
| |
| − | |670
| |
| − | |-
| |
| − | |'''TOTAL'''
| |
| − | |12.805.197
| |
| − | |}
| |
| | | | |
| − | {{Ciutats PPCC|state= expanded}}
| + | Per atra banda el terme pren un aire polític en la ideologia que propugna l'existència d'una nació cultural basada en una suposta comunitat llingüística i la seua autodeterminació, com pas per a conseguir un estat propi i independent d'Espanya, imponent la llengua catalana i negant la cultura valenciana, aragonesa i mallorquina. Ad això se li diu [[pancatalanisme]] i és un genocidi cultural, una falsificació històrica, a la mateixa vegada que un somi delirant, propi d'atres temps o d'una dictadura. |
| − | {{Municipis més petits PPCC|state= expanded}}
| |
| | | | |
| − | ==Bibliografia==
| + | Els partits polítics que estan a favor d'esta imperialisme [[nazisme|nacional socialista]] son:[[ERC|Esquerra Republicana de Catalunya]], [[BNV|Bloc Nacionalista Valencià]], [[EU|Esquerra Unida]] i [[CIU|Convergència i Unió]]. |
| − | *Pere Grau, "El panoccitanisme dels anys trenta: l'intent de construir un projecte comú entre catalans i occitans". ''El contemporani'', 14 (gener-maig 1998), p. 29-35.
| |
| − | *Francesc Pérez Moragón, "El valencianisme i el fet dels Països Catalans (1930-1936)", ''L'Espill'', núm. 18 (tardor 1983), p. 57-82.
| |
| − | *Jordi Ventura, "Sobre els precedents del terme Països Catalans", dins ''Debat sobre els Països Catalans'', Barcelona: Curial…, 1977. p.347-359.
| |
| | | | |
| − | ===Referències===
| + | Pel contrari, lluiten en contra: [[Coalició Valenciana]], [[PPCV|Partit Popular de la Comunitat Valenciana]], [[Opció Nacionalista Valenciana|ONV]], [[Esquerra Nacionalista Valenciana|ENV]] i [[Unió Valenciana]]. |
| − | <references/>
| |
| | | | |
| − | ==Vegeu també== | + | == Conflicte == |
| − | *[[Comunitat Catalànica]]
| + | Per estes raons, causen rebuig en Espanya i molta crispació en les comunitats Valenciana, Balear i Aragonesa, que tenen que aguantar tot tipo d'atentats culturals i no culturals, sense que els seus polítics facen molt al respecte, gràcies a la prevaricació dels autogoverns.<ref>[http://www.elpalleter.com/avl/Untitled-8.html El govern català desvelà que Zaplana i Jordi Pujol estaven negociant la creació de l'AVL]</ref> |
| − | *[[Català]]
| |
| − | *[[Pancatalanisme]]
| |
| − | *[[Portal:Atles dels Països Catalans|'''Portal:''' Atles dels Països Catalans]]
| |
| − | *[[Cuina dels Països Catalans]]
| |
| − | *[[Llista de castells dels Països Catalans]]
| |
| | | | |
| − | ==Enllaços externs ==
| + | Ademés s'han produït numeroses manifestacions en la defensa de les identitats culturals i llingüístiques valencianes i en contra del [[Països Catalans]], en les quals hi han hagut entre 100.000 i 1.500.000 manifestants <ref>[http://www.elpalleter.com/actualitat/politica/noticies/report27n04.html Manifestació multitudinària del Poble Valencià lo 27 de novembre de 2005]</ref> |
| − | {{Projectes germans |Commons=Category:Catalan Countries |Commonscat= |Viccionari= |Viquidites= |Viquiespècies= |Viquillibres= |Viquinotícies=Categoria:Països Catalans |Viquitexts= |Viquiversitat= }}
| |
| − | * [http://www.freecatalonia.com Pàgina d'una associació que revindica la independència dels Països Catalans]
| |
| − | * [http://personal.auna.com/1277509/mapaplc-com.html Mapa dels Països Catalans]
| |
| − | * [http://personal.redestb.es/pantocrator/inici.html Història dels Països Catalans]
| |
| − | * [http://historiamurcia.blogspot.com Múrcia, un país català frustrat? de Vicenç M. Roselló i Verger]
| |
| − | * [http://www.llull.com Fedració d'unviersitats dels Països Catalans]
| |
| − | * [http://www.tinet.org/~omnium/estatic/ppcc/intro.htm Perfil geogràfic dels Països Catalans]
| |
| − | * [http://www.dadescat.info/ Totes les dades dels Països Catalans]
| |
| | | | |
| − | {{Països Catalans}}
| + | == Territoris == |
| | + | El conjunt territorial que inclou esta denominació imperialista és: |
| | + | *[[Catalunya]] |
| | + | *[[Illes Balears]] |
| | + | *[[Andorra]] |
| | + | *[[Comunitat Valenciana]] |
| | + | * La regió francesa del [[Roselló (França)|Roselló]] |
| | + | *Una zona d'[[Aragó]] llimítrof en Catalunya a la que els imperialistes catalans denominen [[La Franja de Ponent]] |
| | + | * La ciutat d'[[Alguer]] |
| | + | *La chicoteta regió [[Regió de Múrcia|murciana]] d'[[El Carche]] |
| | | | |
| − | [[Categoria:Països Catalans| ]]
| + | == Referències == |
| | + | {{Reflist}} |
| | | | |
| − | [[an:Países Catalans]] | + | [[Categoria:Pancatalanisme]] |
| − | [[ast:Países catalanes]] | + | [[Categoria:Nacionalisme català]] |
| − | [[br:Broioù Katalan]]
| |
| − | [[cy:Països Catalans]]
| |
| − | [[de:Països Catalans]]
| |
| − | [[en:Països Catalans]]
| |
| − | [[eo:Katalunaj Landoj]]
| |
| − | [[es:Países Catalanes]]
| |
| − | [[eu:Katalan Herriak]]
| |
| − | [[fr:Pays catalans]]
| |
| − | [[frp:Payis catalans]]
| |
| − | [[gl:Países Cataláns - Països Catalans]]
| |
| − | [[he:הארצות הקטלאניות]]
| |
| − | [[is:Katalónsku löndin]]
| |
| − | [[it:Paesi Catalani]]
| |
| − | [[ja:カタルーニャ語圏]]
| |
| − | [[nl:Països Catalans]]
| |
| − | [[no:De katalanske landa]]
| |
| − | [[oc:Païses Catalans]]
| |
| − | [[pl:Kraje katalońskie]]
| |
| − | [[pms:Pais Catalan]]
| |
| − | [[pt:Países Catalães]]
| |
| − | [[ro:Ţările Catalane]]
| |
| − | [[scn:Paisi Catalani]]
| |
| − | [[sl:Katalonske dežele]]
| |
| − | [[uk:Каталанські країни]]
| |
| − | [[vec:Paexi catałani]]
| |
Països Catalans és un terme polític, inventat pel català Enric Prat de la Riba i Sarrà en 1906 i promocionat, baix este nom, per Joan Fuster, el nacionalisme pancatalaniste de Catalunya i pels polítics catalanistes per a designar als territoris que ells volen incloure en el seu proyecte imperialiste i nacionaliste i aixina ampliar la seua hipotètica i utòpica nació.
Història
Esta denominació no té cap rigor històric ni llingüístic, encara que alguns diuen que és la menció dels territoris en els que se parla català, balear o valencià i aragonés clàssic, pel seu paregut. Paregut que qualsevol filòlec en llengües romàniques i historiadors, inclús catalans[1] diferencien perfectament en tres llengües, sense que cap d'elles siga dialecte de una de les mateixes. En realitat, no fa falta recórrer a cap filòlec, ya que el valencià i el mallorquí estan prou documentats[2]
[3] encara que els polítics interessats en la fictícia nació independent, reunixen forces i gasten grans quantitats de diners, per a borrar, maquillar i “fer desaparéixer” qualsevol evidència d'eixos
documents[4]
[5]. És evident que no ho conseguixen.
Imposició Cultural
Per a intentar justificar eixa teoria de l'idioma, s'inventaren un idioma híbrit entre català i valencià, el normalisat, basant-se en fets històrics manipulats. Un idioma que el poble rebuja fortament i que introduïxen en les escoles, mijos de comunicació i fins en els organismes oficials, pretenent aixina que el poble s'acostume i se familiarise en eixa llengua, de forma que les noves generacions es senten identificades, i per tant, més engolides dins d'eixos imaginaris Països.
Per a fer d'esta invenció una realitat també s'utilisen mètodos similars als dels nazis en el seu temps, com el marketing consistent en la manipulació dels mijos de comunicació, introducció d'una historia falsa en les escoles, comissaris llingüistes en les escoles i més invents propis d'un genocidi que no té cap base més que la de llavar cervells pretenent que la gent crega en un proyecte ple d'ambició per a enriquir a uns quants polítics sense escrúpuls.
Política
Per atra banda el terme pren un aire polític en la ideologia que propugna l'existència d'una nació cultural basada en una suposta comunitat llingüística i la seua autodeterminació, com pas per a conseguir un estat propi i independent d'Espanya, imponent la llengua catalana i negant la cultura valenciana, aragonesa i mallorquina. Ad això se li diu pancatalanisme i és un genocidi cultural, una falsificació històrica, a la mateixa vegada que un somi delirant, propi d'atres temps o d'una dictadura.
Els partits polítics que estan a favor d'esta imperialisme nacional socialista son:Esquerra Republicana de Catalunya, Bloc Nacionalista Valencià, Esquerra Unida i Convergència i Unió.
Pel contrari, lluiten en contra: Coalició Valenciana, Partit Popular de la Comunitat Valenciana, ONV, ENV i Unió Valenciana.
Conflicte
Per estes raons, causen rebuig en Espanya i molta crispació en les comunitats Valenciana, Balear i Aragonesa, que tenen que aguantar tot tipo d'atentats culturals i no culturals, sense que els seus polítics facen molt al respecte, gràcies a la prevaricació dels autogoverns.[6]
Ademés s'han produït numeroses manifestacions en la defensa de les identitats culturals i llingüístiques valencianes i en contra del Països Catalans, en les quals hi han hagut entre 100.000 i 1.500.000 manifestants [7]
Territoris
El conjunt territorial que inclou esta denominació imperialista és:
Referències
