Diferència entre les revisions de "Tirant lo Blanch"
(→Cites) |
|||
Llínea 18: | Llínea 18: | ||
{{Cita|''... Lo qual fon traduit de angles en lengua portuguesa. E apres en vulgar lengua valenciana per lo magnifich e virtuos cavaller mossen johanot Martorell...''|En el Deo gracias del Tirant lo Blanch}} | {{Cita|''... Lo qual fon traduit de angles en lengua portuguesa. E apres en vulgar lengua valenciana per lo magnifich e virtuos cavaller mossen johanot Martorell...''|En el Deo gracias del Tirant lo Blanch}} | ||
− | {{Cita|''... llibre apellat Tirant lo blanch...''| | + | {{Cita|''... llibre apellat Tirant lo blanch...''|En el Colofó del Tirant lo Blanch. En un principi atribuït a Martí Joan de Galba, en la quarta i última part del Tirant lo Blanch degut a la mort de Martorell}} |
== Enllaços Externs == | == Enllaços Externs == |
Revisió de 06:23 12 jun 2017
Tirant lo Blanch és l'obra més important de l'escritor valencià Joanot Martorell i està considerada com la millor novela en llengua valenciana. Fon escrita entre 1460 i 1464 i publicada en Valéncia en l'any 1490. Durant el sigle XVI fon traduïda al castellà (Tirante el Blanco, 1511) i a l'italià (1538); més tart al francés (1737) i modernament a l'anglés (1984) i a moltes atres llengües.
L'obra narra les aventures del cavaller Tirant, dit lo Blanch, el primer héroe de ficció de "carn i ossos" d'una novela en tota la lliteratura universal. Tots els seus personages són quotidians, en sentiments i defectes. L'obra pot vore's com la suma de moltes noveles en més o manco entitat propia, estructurades pel protagoniste, per una llengua comú i per una visió totalisadora del món. Es pot parlar, llavors, d'un cert fragmentarisme estructural que no afecta el sentit unitari de la novela. Ademés, Tirant supon un trencament respecte a la narrativa anterior. En efecte, supon l'abandonament casi definitiu dels ideals migevals (religió, cavalleria) i l'apropiació ràpida dels ideals burguesos (plaer, raó, humor) per lo qual no podem considerar a Tirant lo Blanch com un llibre de cavalleries convencional.
Tirant lo Blanch té un pont entre l'Edat Mija i el Renaiximent, puix en les seues pàgines la tradició cavalleresca de la novela d'aventures, en la seua desmesura anecdòtica i lo rudimentari de la construcció, se refina i enriquix en estils formals, humor i ironies que anuncien ya la gran lliteratura narrativa del sigle d'or castellà, i molt especialment a Cervantes, llector aprofitat de Joanot Martorell, a qui homenajà en el Quixot salvant a la seua novela de la cremació inquisitorial i calificant-la de el millor llibre del món.
El Tirant lo Blanch es u dels llibres més importants de la lliteratura universal i la primera novela cavalleresca impresa, anterior a la novela Amadís de Gaula.
Bibliografia
- "Tirant lo Blanch (I) i (II)" de Joanot Martorell. Colecció Clàssics Valencians, número. 20. Edició de Josep Pujalt i Alicia Palazón. Editorial L'Oronella.
- "Guillem de Varoich" de Joanot Martorell. Colecció Clàssics Valencians, número 6. Edició d'Alicia Palazón. Editorial L'Oronella.