Diferència entre les revisions de "Escut de Terol"
m (Text reemplaça - 'ademes' a 'ademés') |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | L' '''Escut de la [[Terol|Ciutat de Terol]] ''', consistix en un escut partit d'[[ | + | L' '''Escut de la [[Terol|Ciutat de Terol]] ''', consistix en un escut partit d'[[or]] (groc) en quatre [[Pal (heràldica)|pals]] de [[gules]] (roig), i d'[[assur]] (blau) en un [[bou]] passant d'or sobre terra de [[sínople]] (vert) i surmontat d'una estrela de huit puntes del mateix color. En punta de gules n'hi ha un [[canó]] i un [[obús]] de [[argent]], en forma d'[[Creu de Sant Andreu|aspa]], sobre una pila de bales de [[sable]] (negre), i surmontats d'una [[magrana]] negra i gules. |
| − | La [[corona real]] (o timbre), és oberta i sense diademés, i forma un círcul d'or engastat de pedres precioses, i compost de huit florons (dels quals són visibles cinc) en perles interpolades. Esta classe de corona, oberta, és la forma que tenia | + | La [[corona real]] (o timbre), és oberta i sense diademés, i forma un círcul d'or engastat de pedres precioses, i compost de huit florons (dels quals són visibles cinc) en perles interpolades. Esta classe de corona, oberta, és la forma que tenia l'antiga corona real, usada fins al [[sigle XVI]], i hui s'ampra freqüentment en la heràldica d'entitats territorials menors, com són els municipis i províncies. |
Els quatre pals de gules sobre camp d'or, representen l'escut tradicional del [[Aragó|Regne d'Aragó]]. | Els quatre pals de gules sobre camp d'or, representen l'escut tradicional del [[Aragó|Regne d'Aragó]]. | ||
Revisió de 09:58 8 maig 2017
L' Escut de la Ciutat de Terol , consistix en un escut partit d'or (groc) en quatre pals de gules (roig), i d'assur (blau) en un bou passant d'or sobre terra de sínople (vert) i surmontat d'una estrela de huit puntes del mateix color. En punta de gules n'hi ha un canó i un obús de argent, en forma d'aspa, sobre una pila de bales de sable (negre), i surmontats d'una magrana negra i gules.
La corona real (o timbre), és oberta i sense diademés, i forma un círcul d'or engastat de pedres precioses, i compost de huit florons (dels quals són visibles cinc) en perles interpolades. Esta classe de corona, oberta, és la forma que tenia l'antiga corona real, usada fins al sigle XVI, i hui s'ampra freqüentment en la heràldica d'entitats territorials menors, com són els municipis i províncies.
Els quatre pals de gules sobre camp d'or, representen l'escut tradicional del Regne d'Aragó.
El canó, l'obús, la magrana i les bales, foren incorporades a l'escut en reconeiximent a la defensa de la ciutat per part de sos habitants durant el sege al que la someteren les tropes del Tinent General Manuel Enna en 1843, durant les Guerres Carlistes.
Escut de la Província de Terol
L' escut de la província de Terol fon modificat per decret el 10 de maig de 1957, i consistix en un escut quartellat:
- En el primer quart, d'or, els quatre pals de gules que representen al Regne d'Aragó.
- En el segon quart, sobre assur, un bou surmontat d'una estrela de huit puntes d'argent, que representa a la ciutat de Terol.
- En el tercer quart, d'argent, Santa Maria al natural, en una túnica d'assur que representa l'escut d'Albarracín.
- En el quart, d'argent, un castell d'or custodiat per dos canyes, que representa l'escut d'Alcanyís.
Sobre el conjunt de quarts, en un círcul de gules, un cavaller armat en una llança i montat sobre un cavall rampant d'argent en sella i ramaleres argentades sobre un dragó passant. De timbre, la corona real aragonesa, oberta i sense diademés, en forma de círcul d'or engastat de pedres precioses i compost de florons interpolats (dels quals són visibles cinc).
En anterioritat, a lo manco des del sigle XIX, l'escut provincial de Terol estava format pels elements dels dos primers quarts i una corona real tancada surmontada per un mosseguello negre que representava a la tradicional Cimera Real d'Aragó.
Vore també