Diferència entre les revisions de "Buccina"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Traducció automàtica de Wikipèdia revisada.)
 
m
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari)
Llínea 8: Llínea 8:
 
Este instrument és l'antecessor de la [[trompeta]] i del [[trombó]].
 
Este instrument és l'antecessor de la [[trompeta]] i del [[trombó]].
  
== Vejau també ==
+
== Discografia ==
 +
*'' [[Synaulia]], Music of Ancient Rome, Vol. I – [[Wind Instruments]] - [[Amiata Records]] ARNR 1396, Florence, 1996.
 +
 
 +
== Vore també ==
 
* [[Música de l'Antiga Roma]]
 
* [[Música de l'Antiga Roma]]
 
* [[Cornu (instrument)|Cornu]]
 
* [[Cornu (instrument)|Cornu]]
 
* [[Lituus (instrument)|Lituus]]
 
* [[Lituus (instrument)|Lituus]]
 
* [[Tuba romana]]
 
* [[Tuba romana]]
 
== Discografia ==
 
*'' [[Synaulia]], Music of Ancient Rome, Vol. I – [[Wind Instruments]] - [[Amiata Records]] ARNR 1396, Florence, 1996.
 
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 29: Llínea 29:
  
 
[[Categoria:Instruments de vent metal]]
 
[[Categoria:Instruments de vent metal]]
 +
[[Categoria:Imperi Romà]]
 
[[Categoria:Equip i indumentària militar de l'Antiga Roma]]
 
[[Categoria:Equip i indumentària militar de l'Antiga Roma]]
 
[[Categoria:Instruments musicals de l'Antiga Roma]]
 
[[Categoria:Instruments musicals de l'Antiga Roma]]
 
[[Categoria:Instruments musicals de l'Edat Mija]]
 
[[Categoria:Instruments musicals de l'Edat Mija]]

Última revisió del 18:45 24 abr 2017

Image d'una buccina extreta de la duodècima edició de l'Enciclopèdia Britànica.

La buccina era un instrument musical de vent utilisat per l'eixèrcit romà. Originalment era un tubo metàlic d'entre 11 i 12 peus de llongitut, estret, i que es feya sonar gràcies a una boquilla en forma de copa. El tubo s'enroscava sobre sí mateixa des de la boquilla fins a l'amplificador de sò en forma d'una gran C l'estructura de la qual s'enfortia per mig d'una barra que travessava la curva.

El músic podia utilisar la barra per a donar més estabilitat a l'instrument, mentres que el tubo de sò es curvava per damunt fins a quedar per damunt del seu cap o del seu muscle.

Servia per a fer diverses senyals en el campament com, per eixemple, senyalisar les guàrdies.

Este instrument és l'antecessor de la trompeta i del trombó.

Discografia[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  • Plantilla:Cita Enciclopèdia Britànica
  • Antcliffe, Herbert: "What music meant to the Romans" en Music & Letters 30(30):338, 1949.
  • Bonanni, Filippo: Antique Musical Instruments and their Players, Dover Publications reprint of the 1723 work, Gabinetto armonico with supplementary explanatory material. New York: Dover Publications, 1964.
  • Comotti, Giovanni: Music in Greek and Roman Culture. Baltimore: Johns Hopkins, 1989.
  • Donaldson, G. H.: "Signalling communications and the Roman Imperial Army" en Britannia 19:351–352, 1988.
  • Grout, Donald J. & Palisca, Claude V.: A History of Western Music. New York: W. W. Norton, 1996.
  • Meucci, Renato: "Roman military instruments and the Lituus" en The Galpin Society Journal 42:86, 1989.
  • "Horn" y "Trompete" en Reallexikon der germanischen Altertumskunde, Heinrich Beck u.a. (Hrsg.). Berlin & New York: de Gruyter, 1973, Bd. 15, S. 121–130. ISBN 3-11-016649-6