Diferència entre les revisions de "Hammurabi"
m (→Vejau també) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:CodeOfHammurabi.jpg|thumb|right|Detall del còdic d''''Hammurabi''', en l'[[Estela de Hammurabi|estela]] que es conserva en el [[museu del Louvre]]]] | [[Archiu:CodeOfHammurabi.jpg|thumb|right|Detall del còdic d''''Hammurabi''', en l'[[Estela de Hammurabi|estela]] que es conserva en el [[museu del Louvre]]]] | ||
| − | '''Hammurabi''' (en [[Amorrites|amorrita]] Ammurapi, el Pare que cura) fon rei de [[Babilònia]], el sext de la I dinastia, vers 1793 a 1750 a. C .segons la cronologia més aceptada. És famós per haver elaborat el còdic de lleis que porta el seu nom. És un dels conjunts llegals més antics que es conserven. En esta obra es poden llegir més de 200 normes per a regir la vida quotidiana de [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]] i dels assunts de govern i fon un model per als juristes posteriors. El còdic fon escrit en [[estela d'Hammurabi|una estela]] que en el [[sigle XII a. C.]] fon botí de guerra dels [[Regne d'Elam|elamites]] i va ser portada a [[Susa]] a on es va trobar en [[1901]]; hui és en el [[Museu del Louvre]]. | + | '''Hammurabi''' (en [[Amorrites|amorrita]] Ammurapi, el Pare que cura) fon rei de [[Babilònia]], el sext de la I dinastia, vers 1793 a 1750 a. C. segons la cronologia més aceptada. És famós per haver elaborat el còdic de lleis que porta el seu nom. És un dels conjunts llegals més antics que es conserven. En esta obra es poden llegir més de 200 normes per a regir la vida quotidiana de [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]] i dels assunts de govern i fon un model per als juristes posteriors. El còdic fon escrit en [[estela d'Hammurabi|una estela]] que en el [[sigle XII a. C.]] fon botí de guerra dels [[Regne d'Elam|elamites]] i va ser portada a [[Susa]] a on es va trobar en [[1901]]; hui és en el [[Museu del Louvre]]. |
| − | Va nàixer en l'any 1810 | + | Va nàixer en l'any 1810 a. C. i succeí a Sin-Muballit, supostament son pare. Tingué uns anys pacífics al començament pero vers l'any 1764 a. C. es posà davant d'una coalició en [[Regne d'Elam|Elam]], Assur ([[Assíria]]), els [[Gutis]], [[Eshunna]] i [[Malgium]] que en [[1763 aC]] va [[Sege de Larsa|sitiar i rendir Larsa]].<ref>{{Ref-llibre |llinage=Van De Mieroop |nom=Marc |títul=King Hammurabi of Babylon: A Biography |url=http://books.google.es/books?id=ELMAGvmJ7YIC&pg=PA49&dq=1763+1762+Larsa&hl=ca&sa=X&ei=PZVAUtmcJPKP7AbXooDwDA&ved=0CE8Q6AEwBA#v=onepage&q=1763%20Larsa&f=false |llengua=anglès |editorial=John Wiley & Sons |data=2008 |pàgines=35 |isbn=047069534X}}</ref> Despuix es va girar contra els seus aliats i conquistà la regió del [[Tigris]] fins [[Ekallatum]] que pertanyia a Assur. En [[1759 a. C.]] ocupà [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]] i [[Malgium]], i probablement [[Eshunna]]. Va entrar en guerra en Assíria que en general fon victoriosa per a Hammurabi, i vers en l'any 1750 a. C., quan Hammurabi va morir, controlava com a vassalls els estats següents: Eridu, Ur, Lagash, Girsu, Zabalam, Larsa, Uruk, Adab, Isin, Nippur, Keshi, Dilbat, Borsippa, Kish, Malgium, Maskhamshapir, Kutha, Sippar, Eshunna, Mari, Tittul, Assur i Ninive (a part dels estats menors). |
Com a llegats del seu regnat tenim les millores en el sistema d'irrigació. | Com a llegats del seu regnat tenim les millores en el sistema d'irrigació. | ||
Revisió de 21:38 1 abr 2017
Hammurabi (en amorrita Ammurapi, el Pare que cura) fon rei de Babilònia, el sext de la I dinastia, vers 1793 a 1750 a. C. segons la cronologia més aceptada. És famós per haver elaborat el còdic de lleis que porta el seu nom. És un dels conjunts llegals més antics que es conserven. En esta obra es poden llegir més de 200 normes per a regir la vida quotidiana de Mesopotàmia i dels assunts de govern i fon un model per als juristes posteriors. El còdic fon escrit en una estela que en el sigle XII a. C. fon botí de guerra dels elamites i va ser portada a Susa a on es va trobar en 1901; hui és en el Museu del Louvre.
Va nàixer en l'any 1810 a. C. i succeí a Sin-Muballit, supostament son pare. Tingué uns anys pacífics al començament pero vers l'any 1764 a. C. es posà davant d'una coalició en Elam, Assur (Assíria), els Gutis, Eshunna i Malgium que en 1763 aC va sitiar i rendir Larsa.[1] Despuix es va girar contra els seus aliats i conquistà la regió del Tigris fins Ekallatum que pertanyia a Assur. En 1759 a. C. ocupà Mari i Malgium, i probablement Eshunna. Va entrar en guerra en Assíria que en general fon victoriosa per a Hammurabi, i vers en l'any 1750 a. C., quan Hammurabi va morir, controlava com a vassalls els estats següents: Eridu, Ur, Lagash, Girsu, Zabalam, Larsa, Uruk, Adab, Isin, Nippur, Keshi, Dilbat, Borsippa, Kish, Malgium, Maskhamshapir, Kutha, Sippar, Eshunna, Mari, Tittul, Assur i Ninive (a part dels estats menors).
Com a llegats del seu regnat tenim les millores en el sistema d'irrigació.
Vore també
Referències
- ↑ Van De Mieroop, Marc (2008). King Hammurabi of Babylon: A Biography, John Wiley & Sons, pp. 35. ISBN 047069534X.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Hammurabi.
| Predecessor: Sîn-Muballit |
Rei de Babilònia 1792-1750 a. C. |
Successor: Šamšu-iluna |