Diferència entre les revisions de "Poder llegislatiu"
m |
(Pàgina nova, en el contingut: «[[Archiu:Unibicameral Map.svg|thumb|250px|{{Llegenda|#35b1d5|Països en parlaments bicamerals.}} {{Llegenda|#i99b2c|Països en parlaments unic...») |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Archiu:Unibicameral Map. | + | [[Archiu:Unibicameral Map.svg|thumb|250px|{{Llegenda|#35b1d5|Països en parlaments bicamerals.}} {{Llegenda|#i99b2c|Països en parlaments unicamerals.}}]] |
| − | El | + | El '''poder llegislatiu''' per definició, és el poder que fa les lleis i també les modifica, la facultat que implica la possibilitat de regular en nom del poble els drets i les obligacions dels seus habitants en consonància en les disposicions constitucionals.{{fact}} Per a eixercir dita facultat està investida d'una inqüestionable autoritat que li otorga la representació de la voluntat. |
| − | [[Categoria: | + | Les figures presents més importants són el senat i els diputats. |
| + | [[Montesquieu]] va propondre, en el seu célebre llibre ''[[L'esperit de les lleis]]'', que era necessari que les funcions de l'Estat es dividiren entre distints poders (llegislatiu, [[poder eixecutiu|eixecutiu]] i [[poder judicial|judicial]]), per a que per mig dels apanys de les característiques el poder s'autocontrole, a fi d'evitar la [[tirania]]. | ||
| + | |||
| + | == La seua funció en el constitucionalisme del poder clàssic == | ||
| + | Durant l'Edad Mija es va crear un sistema que consistia a convocar a les classes política o "estaments" o "Estats Generals" (com se'ls va nomenar en França), per a consultar-los sobre la creació de nous imposts o l'aument dels existents, els que devien ser consentits pels contribuents o els seus representants. | ||
| + | |||
| + | La [[Carta Magna]] (sancionada pel rei Joan I en Londres el 15 de juny de 1215) és un dels antecedents dels règims polítics moderns en els quals el poder del monarca o president es veu acotat o llimitat per un consell, senat, congrés, parlament o assamblea. Lo que demana la carta magna és una llimitació de poder per part dels normants. El Parlament britànic va ser conseqüència de la Carta Magna de 1215 i durant molt de temps no va tindre una atra missió que llimitar el poder de la Corona i vigilar els seus actes. | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | * [[Llegislatura]] | ||
| + | * [[Poder judicial]] | ||
| + | * [[Poder eixecutiu]] | ||
| + | * [[Poder electoral]] | ||
| + | * [[Separació de poders]] | ||
| + | * [[Sobirania parlamentària]] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Poders de l'estat]] | ||
| + | [[Categoria:Poder llegislatiu| ]] | ||
Revisió de 16:45 25 març 2017
El poder llegislatiu per definició, és el poder que fa les lleis i també les modifica, la facultat que implica la possibilitat de regular en nom del poble els drets i les obligacions dels seus habitants en consonància en les disposicions constitucionals.Plantilla:Fact Per a eixercir dita facultat està investida d'una inqüestionable autoritat que li otorga la representació de la voluntat.
Les figures presents més importants són el senat i els diputats. Montesquieu va propondre, en el seu célebre llibre L'esperit de les lleis, que era necessari que les funcions de l'Estat es dividiren entre distints poders (llegislatiu, eixecutiu i judicial), per a que per mig dels apanys de les característiques el poder s'autocontrole, a fi d'evitar la tirania.
La seua funció en el constitucionalisme del poder clàssic
Durant l'Edad Mija es va crear un sistema que consistia a convocar a les classes política o "estaments" o "Estats Generals" (com se'ls va nomenar en França), per a consultar-los sobre la creació de nous imposts o l'aument dels existents, els que devien ser consentits pels contribuents o els seus representants.
La Carta Magna (sancionada pel rei Joan I en Londres el 15 de juny de 1215) és un dels antecedents dels règims polítics moderns en els quals el poder del monarca o president es veu acotat o llimitat per un consell, senat, congrés, parlament o assamblea. Lo que demana la carta magna és una llimitació de poder per part dels normants. El Parlament britànic va ser conseqüència de la Carta Magna de 1215 i durant molt de temps no va tindre una atra missió que llimitar el poder de la Corona i vigilar els seus actes.