Diferència entre les revisions de "Química inorgànica"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
Llínea 20: Llínea 20:
  
 
{{Química}}
 
{{Química}}
 +
  
 
[[Categoria:Química]]
 
[[Categoria:Química]]
 
[[Categoria:Química inorgànica]]
 
[[Categoria:Química inorgànica]]

Revisió de 20:33 21 gin 2017

Els composts inorgànics presenten una gran diversitat:
A: el diborà presenta uns enllaços poc usuals
B: el clorur de cesi té una estructura cristalina arquetípica
C: el Fp2 és un organometàlic complex
D: els usos de la silicona van des dels implantes mamaris fins al Silly Putty
E: el descobridor del catalisador de Grubbs va guanyar el Premi Nobel de Química de 2005
F: la zeolita té molts usos com a sedàs molecular
G: l'acetat de coure (II) sorprengué els químics teòric en el seu dimagnetisme

La química inorgànica és la branca de la química que s'ocupa de l'estudi del comportament dels composts inorgànics, és dir, els que no contenen carbono (en contraposició als composts orgànics, que sí en contenen). De fet, la distinció entre composts orgànics i inorgànics és difosa i força arbitrària: d'una banda, hi ha composts en carbono que es consideren inorgànics, com els carbures, els carbonats, el grafit o el diamant; de l'atra, molts composts formats bàsicament per àtoms de carbono també contenen metals de transició. Tradicionalment estudiats per la química inorgànica, estos composts són estudiats per la química organometàlica, una disciplina que s'encavalca entre les dos branques.

Les àrees d'estudi en química inorgànica són la química organometàlica, la química d'agregats i la química bioinorgànica.

Vínculs externs