Simbologia del franquisme

Escut d'Espanya durant el franquisme, que incorpora en el lema «Una Gran Lliure», junt en atres motius heràldics que afigen als de l'escut tradicional d'Espanya (armes de Castella, León, Aragó, Navarra i Granada, i les Columnes d'Hércules en el lema Plus ultra) uns atres presos de l'escut dels Reis Catòlics: el àguila de Sant Joan i el jou i les fleches que també va prendre la Falange (els reis els havien adoptat per coincidir en les inicials d'Ysabel i Fernando).

La simbologia del franquisme és el conjunt de símbols que es varen utilisar com a referent icònic per a identificar visualment al règim franquiste i a les persones i institucions que s'identificaven en ell, i marcar l'apropiació simbòlica de llocs emblemàtics, molts d'ells utilisats com espais de la memòria. Es va utilisar massivament, seguint les modernes tècniques de propaganda per a conseguir una presència marejant en tots els àmbits públics i privats: banderas, escuts, efígies, monuments, sagells, medallas, insígnias, uniformes i distintius de totes classes. Fins i tot els assents dels transports públics eren objecte d'apropiació simbòlica per a perpetuar el recort de la Gloriosa Creuada: un cartell que indicava Reservat per a cavallers mutilats.