Diferència entre les revisions de "Santiago Rodríguez Masagó"
m |
m |
||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
Encara que es coneix poc de la seua procedència, varis historiadors coincidixen que va ser fill del facendat Vicente Rodríguez i Josefina Masagó (d'ascendència [[haitiana]]), dos pròspers comerciants de la ciutat de [[Santiago (República Dominicana)|Santiago]] en la República Dominicana. | Encara que es coneix poc de la seua procedència, varis historiadors coincidixen que va ser fill del facendat Vicente Rodríguez i Josefina Masagó (d'ascendència [[haitiana]]), dos pròspers comerciants de la ciutat de [[Santiago (República Dominicana)|Santiago]] en la República Dominicana. | ||
| − | Despuix de la Restauració del país, Rodríguez va ocupar varis càrrecs militars i | + | Despuix de la Restauració del país, Rodríguez va ocupar varis càrrecs militars i rebujà atres. |
Va fallir el [[24 de maig]] de 1879 en Aigua Clara, Sabaneta Espanyola. | Va fallir el [[24 de maig]] de 1879 en Aigua Clara, Sabaneta Espanyola. | ||
Revisió de 23:36 2 gin 2017
| Santiago Rodríguez | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Naiximent: | 1809 | ||
| Lloc de naiximent: | Fort-Liberte | ||
| Defunció: | 1879 | ||
| Lloc de defunció: | Agua Clara, Sabaneta Espanyola | ||
Santiago Rodríguez Masagó (c. 1809 - c. 1879), ademés conegut com "Chago", fon un militar i caudill dominicà naixcut en un àrea de Fort Liberté (a on més tart es fundaria Dajabón), conegut per haver-se opost a l'anexió de la República Dominicana a Espanya i posteriorment haver combatut a la Corona Espanyola; i per haver segut un dels rebels del famós Crit de Capotillo que va donar inici a la Guerra de la Restauració junt al destacat general dominicà Gregorio Luperón.
Encara que es coneix poc de la seua procedència, varis historiadors coincidixen que va ser fill del facendat Vicente Rodríguez i Josefina Masagó (d'ascendència haitiana), dos pròspers comerciants de la ciutat de Santiago en la República Dominicana.
Despuix de la Restauració del país, Rodríguez va ocupar varis càrrecs militars i rebujà atres.
Va fallir el 24 de maig de 1879 en Aigua Clara, Sabaneta Espanyola.