Diferència entre les revisions de "Magnetisme"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «{{En desenroll}} El '''magnetisme''' o '''energia magnètica''' és un fenomen natural pel qual els objectes eixercixen forças d'atracció o repulsió so...»)
(Sense diferències)

Revisió de 20:12 24 nov 2016


El magnetisme o energia magnètica és un fenomen natural pel qual els objectes eixercixen forças d'atracció o repulsió sobre atres materials. Hi ha alguns materials coneguts que han segut propietats magnètiques detectables fàcilment com el níquel, ferro, cobalt i els seus #aleació que comunament es diuen imans. No obstant tots els materials són influïts, de major o menor forma, per la presència d'un camp magnètic.

El magnetisme es dona particularment en els cables de electromatisació. Llínees de força magnètiques d'un iman de barra, produïdes per llimadures de ferro sobre paper.

El magnetisme també té atres manifestacions en física, particularment com un dels 2 components de la radiació electromagnètica, com per eixemple, la llum.

Etimologia

  • Pedres «Magnesia i Magneto» (de magnesiano, magnetisme, magnetisar) del gr. magnees (terra, metal i òxit) procedents de magnesia ciutat de Tesalia.
  • «Imant», del grec, adamas, adamantes (diamant, acer) de «a» (privativa, prefix de contrarietat o de negació) i damaoo (cremar). Figo. pedra dura que no es pot o no es deguera cremar, calfar, puix els grecs varen deure conéixer que la calor destruïx el magnetisme.
  • Del llatí manes, -#tisis, iman.
  • Estes pedres eren també conegudes des d'antic com a «pedres calamites» cridades vulgarment en Europa «*yman» o «magnat, hematites siderita i heraclion».
Vore també: Magnesia del Meandre i Magnesia del Sipilos

Breu explicació del magnetisme

Cada electró és, per la seua naturalea, un menut iman (vejau moment dipolar magnètic electrònic). Ordinàriament, innumerables electrons d'un material estan orientats aleatòreament en diferents direccions, pero en un iman casi tots els electrons tendixen a orientar-se en la mateixa direcció, creant una força magnètica gran o menuda depenent del número d'electrons que estiguen orientats.

Ademés del camp magnètic intrínsec de l'electró, algunes voltes cal contar també en el camp magnètic pel moviment orbital de l'electró al voltant del núcleu. Este efecte és anàlec al camp generat per una corrent elèctrica que circula per una bobina (vore dipol magnètic). De nou, en general el moviment dels electrons no dona lloc a un camp magnètic en el material, pero en certes condicions els moviments poden alinear-se i produir un camp magnètic total mesurable.

El comportament magnètic d'un material depén de l'estructura del material i, particularment, de la configuració electrònica.